La UE no reconeix la victòria de Lukaixenko i demana "una solució pacífica"

Els caps d'estat i de govern de la Unió Europea han rebutjat reconèixer els resultats de les eleccions presidencials a Bielorússia del 9 d'agost passat, en les quals es va proclamar vencedor l'actual president, Aleksandr Lukaixenko.

En una cimera feta per videoconferència, els líders comunitaris han apostat per trobar una solució "sense ingerències" a l'actual crisi política d'un país que es troba en una situació "cada vegada més preocupant", en paraules del president del Consell Europeu, Charles Michel:

"Les eleccions no van ser justes ni lliures i no van complir els estàndards internacionals. No reconeixem els resultats presentats per les autoritats bielorusses."

Des de fa una setmana, milers de persones es manifesten a Bielorússia per protestar contra el recompte electoral, que va donar la victòria a Lukaixenko amb el 80,1% dels vots.

Hores després que la candidata opositora, Svetlana Tikhanóvskaia, instés les autoritats europees a no reconèixer el resultat de les eleccions, Michel ha dit que la Unió "manté la seva solidaritat amb el poble de Bielorússia" i ha assenyalat que la crisi és sobre "el dret a escollir lliurement els líders".

Sancions als responsables del frau electoral

Michel també ha anunciat que la UE "imposarà sancions a un nombre substancial" de persones considerades responsables del frau electoral i de la violència dels darrers dies:

"Es tracta de sancions selectives, no contra el poble bielorús."

Els serveis jurídics del Consell de la UE ja estan preparant aquestes sancions.

Preguntat sobre el paper de Rússia, un dels pocs aliats que li queden a Lukaixenko, Michel ha explicat que aquest dimarts va parlar amb el president rus, Vladímir Putin, a qui va remarcar que "el futur de Bielorússia l'han de decidir els bielorussos":

"És important que en tots dos costats, Moscou i Brussel·les, donem suport a tots els esforços per aconseguir una solució pacífica."

Merkel: "Lukaixenko es nega a posar-se al telèfon"

En una conferència de premsa des de Berlín, la presidenta de torn de la UE i principal mandatària europea, Angela Merkel, ha considerat que ara mateix no hi ha possibilitats d'una mediació:

"Lukaixenko es nega a posar-se al telèfon i no és possible mediar si no es parla amb tots els implicats."

Per la seva banda, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha dit que la Unió Europea està disposada a acompanyar la transició a Bielorússia potenciant un diàleg entre autoritats i oposició. En aquest sentit, s'ha mostrat partidària de donar suport al paper de l'Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE).

Von der Leyen creu que el canvi a Bielorússia "ha de créixer des de dins" del país, on els manifestants opositors reclamen l'alliberament de totes les persones detingudes il·legalment i jutjar els responsables de la brutalitat policial:

"Volen democràcia i noves eleccions presidencials."

La presidenta de la Comissió també ha detallat l'ajuda que la UE donarà a Bielorússia després de la crisi, consistent en dos milions d'euros per "assistir les víctimes de la repressió i la violència estatal" i un milió més en suport de la societat civil i els mitjans de comunicació independents.

En paral·lel, també es destinaran 50 milions per pal·liar els efectes de la pandèmia del coronavirus, ajudant el sector sanitari, els serveis socials i les empreses del país.

Lukaixenko manté el desafiament

Mentrestant, el president bielorús ha respost a l'aïllament internacional desafiant els líders occidentals. No només es nega a conversar amb ells, sinó que ha reforçat la seguretat a les fronteres del país davant una presumpta amenaça de l'OTAN i ha anunciat mesures per impedir més protestes de l'oposició.

"Els líders dels països occidentals ens proposen negociacions, converses. I, mentrestant, segueixen insistint (...) nosaltres no ho acceptem."

Lukaixenko ha acusat els països europeus d'injectar recursos econòmics per patrocinar les protestes postelectorals:

"Que sàpiguen el que està passant, el punt de vista oficial, i els advertim sobre la seva responsabilitat a l'hora d'instigar els disturbis. Finançar els disturbis és instigar-los. I veiem que avui aquest finançament continua."

En aquest sentit, ha ordenat a la guàrdia fronterera "reforçar la vigilància de la frontera en tot el seu perímetre per impedir l'entrada a Bielorússia de mercenaris, armes, municions i recursos per al finançament dels disturbis".

A hores d'ara, l'únic interlocutor del líder bielorús és el president rus, Vladímir Putin, amb qui aquest dimecres ha tornat a parlar per telèfon, per quarta vegada en les últimes 72 hores.