La UE obliga a reduir la contaminació de l'aire a la meitat per al 2030: com s'ho farà Catalunya?

El 2022 el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea ja va condemnar Catalunya per incomplir "sistemàticament" els nivells legals de contaminació atmosfèrica. Finalment, el 2023 va ser el primer any en què es van complir els requeriments europeus. Va costar 25 anys reduir a la meitat alguns dels principals contaminants.

Si fins ara ha costat tant, com s'ho faran les administracions per arribar a uns nivells que no tenen precedents? El repte és enorme, però respon a una reivindicació de la comunitat científica que, amb evidències a la mà, sostenen que, tot i amb els nivells legals actuals de contaminació, anualment moren prematurament per aquesta causa 300.000 persones a Europa pel cap baix.

La contaminació a Barcelona causa uns 1.300 morts l'any

Així que la nova llei indica que cap al 2030 s'hauran de rebaixar els principals contaminants a la meitat, tant en el cas del diòxid de nitrogen com les partícules en suspensió PM10, i encara més per a les més fines i perilloses, les PM 2,5. La normativa arriba amb 20 anys de retard i amb nivells que encara són lluny dels que recomana l'Organització Mundial de la Salut.

L'origen d'aquests tres contaminants és sobretot el trànsit (amb motor de combustió), la indústria i la construcció. Així que des de l'Área Metropolitana ja estudien com aconseguir arribar als nous barems. I saben que hauran d'englobar totes les mesures possibles i abastar tots els sectors possibles, com destaca el director d'Àrea d'Acció Climàtica i Agenda Estratègica Metropolitana de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, Frederic Ximeno:

"El primer canvi en la gestió de la contaminació és que haurà de ser més multifactorial. No valdrà apostar-ne només per una. Per exemple, el port serà un dels punts amb marge de millora. Haurà d'accelerar i molt les mesures de reducció."

De fet, a l'Àrea Metropolitana de Barcelona han fet diversos estudis per trobar estratègies per abordar el desafiament. Han calculat quin percentatge de població estaria exposada a uns nivells més alts dels permesos el 2030, amb els nivells contaminants actuals: doncs gairebé tothom estaria respirant un aire més contaminat del permès, tant per diòxid de nitrogen com per partícules en suspensió PM10, i el 100% en el cas de les partícules més fines.

"S'haurà d'accelerar l'electrificació, el vehicle elèctric, i també la implantació de les renovables, que reduirien la contaminació de la indústria i els habitatges. Però, a més, la urbanització haurà de ser cap a ciutats més verdes. Així que qualsevol inversió que es faci haurà de fer-se pensant en el factor contaminació", diu Ximeno.

De fet, s'estima que el trànsit marítim contribueix a prop del 7% de la mortalitat relacionada amb el NO2 a la ciutat de Barcelona.

Des de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua IDAEA-CSIC estudien quina és la qualitat de l'aire que respirem i també com aconseguir millorar-lo. L'investigador Xavier Querol Carceller creu que els esforços hauran de ser molt més grans.

"Fins ara el que hem fet és passar una mica l'escombra, però ara no serà suficient, necessitarem un aspirador de darrera generació i s'haurà de fer amb assessorament científic."

En Xavier Querol sosté que ara més que mai és essencial una col·laboració entre totes les administracions i que si no treballen plegades, no s'aconseguirà.

"Abans l'Ajuntament podia fer el seu pla, però ara hi haurà coses que no podrà resoldre si no és amb polítiques de la Generalitat o, fins i tot, de l'Estat."

Més i millor transport públic, una de les claus

El transport públic per substituir el vehicle privat és un dels eixos principals de les mesures per reduir la contaminació. I per això la tinenta d'alcalde Laia Bonet Rull creu que una de les claus està precisament en Rodalies, que tants titulars omple per les seves mancances.

"On tenim més marge de millora és en el trànsit que entra a Barcelona des de fora. I això s'ha de combatre amb millor transport públic. Per això cada vegada que ens reunim amb la Generalitat o amb l'Estat els reiterem com d'urgents les inversions en Rodalies, en trens regionals..."

Per què aparcar a Barcelona és tan car?

Una altra de les eines que la ciutat ha trobat per "fer fora" els cotxes és encarir-ne l'aparcament. Una mesura que ha substituït el tan controvertit peatge urbà, instaurat en moltes ciutats europees i que, en canvi, a Barcelona no es preveu.

Si el trànsit segueix sent una de les pedres a la sabata, les zones de baixes emissions continuen sent l'eina per la qual s'aposta, encara que alguns municipis són reticents a aplicar-les. I en això, tant Laia Bonet com Sonsoles Letang, directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental de la Generalitat, coincideixen que ho hauran de fer tots, tant si volen com si no.

"La diferència entre ara i fa 5 anys, quan vam començar a caminar amb la zona de baixes emissions, és que ara la norma obliga. El posicionament d'algunes ciutats, d'alguns municipis, de no voler complir la norma, evidentment es considerarà un incompliment per a ciutats de més de 20000 o de 50000 habitants, amb les sancions pertinents", diu Bonet.

"Hauran d'aplicar-la la zona de baixes emissions, perquè no és una llei, una idea nostra de la Generalitat, ens ve de normatives europees de rang superior", diu Sonsoles Letang.