La UE obre converses per a l'adhesió d'Ucraïna i Moldàvia després que Hongria aixequi el veto

Els líders de la Unió Europea han acordat aquest dijous obrir les negociacions d'adhesió amb Ucraïna i Moldàvia.

S'ha evitat així el bloqueig d'Hongria, l'únic país que, durant les hores prèvies a la cimera europea, havia rebutjat les mesures de suport militar i financer a Kíiv, a més de l'inici de les negociacions. Tot i que el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, havia manifestat reticències sobre l'inici de converses amb Ucraïna, fonts comunitàries han apuntat que cap país ha vetat la decisió.

Finalment, Hongria no ha participat en la votació del que ha qualificat com a "decisió errònia". En un vídeo penjat a Facebook, Orbán ha explicat que, a diferència dels altres 26 estats membres, no hi ha estat present:

"Hongria ha decidit que si els 26 volen seguir aquest camí, que ho facin. Hongria no vol formar part d'aquesta decisió errònia i, per això, no ha estat present a la votació."

El president del Consell Europeu, Charles Michel, ha anunciat a la xarxa social X la decisió. Michel també ha indicat que s'ha concedit l'estatus de candidat a Geòrgia i que es començaran converses amb Bòsnia i Hercegovina "tan bon punt s'assoleixi el grau necessari de compliment dels criteris per ser-ne membre":

The European Council has decided to open accession negotiations with Ukraine & Moldova. #EUCO granted candidate status to Georgia. And the EU will open negotiations with Bosnia and Herzegovina once the necessary degree of compliance with the membership criteria is reached and…

— Charles Michel (@CharlesMichel) December 14, 2023

Michel també ha apuntat que el Consell ha convidat la Comissió Europea a informar sobre aquestes negociacions de cara a poder prendre la decisió. Pel president del Consell, es tracta d'un "clar senyal d'esperança" per als pobles d'Ucraïna i Moldàvia i, també, per a Europa.

Després que es conegués la decisió, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha celebrat el que ha definit de "victòria per a Ucraïna, una victòria per a tota Europa, una victòria que motiva, inspira i enforteix":

This is a victory for Ukraine. A victory for all of Europe. A victory that motivates, inspires, and strengthens. https://t.co/zk44CeL5Ui

— Volodymyr Zelenskyy / Володимир Зеленський (@ZelenskyyUa) December 14, 2023

Zelenski: "Evitin donar a Putin la primera victòria de l'any"

Abans de la votació dels estats europeus, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, s'ha dirigit als Vint-i-set i els ha demanat que acceptin l'inici de negociacions per a l'adhesió de Kíiv i evitin atorgar al president rus, Vladímir Putin, la que seria la "primera i única victòria" de l'any.

"La gent a Europa no veuria cap benefici que es premiï a Moscou des de Brussel·les amb negativitat cap a Ucraïna", ha afirmat Zelenski dirigint-se als caps d'estat i de govern de la UE:

"Ningú vol que Europa es percebi com a no confiable o incapaç de prendre les decisions per les quals s'havia preparat."

Scholz i Macron intenten convèncer Orbán

Abans de l'inici de la cimera, el canceller alemany, Olaf Scholz, i el president francès, Emmanuel Macron, s'han reunit durant una hora amb el primer ministre hongarès per intentar-lo convèncer que no bloquegés l'obertura de negociacions amb Kíiv ni l'ajuda de 50.000 milions d'euros que Brussel·les ha promès a Ucraïna.

El polític ultranacionalista hongarès ha plantejat que, havent-hi eleccions al Parlament Europeu el juny de l'any que ve, caldria deixar la decisió sobre l'ajuda al "nou lideratge" comunitari.

Orbán justifica la posició contrària a l'adhesió d'Ucraïna perquè considera que Kíiv encara té pendents reformes que la Comissió Europea va fixar com a prioritàries:

"Hem fixat set condicions i l'avaluació de la mateixa Comissió és que tres de les set no s'han completat, de manera que no té sentit que negociem."

De tota manera, la Comissió Europea va dir el novembre passat que Kíiv ja ha complert amb el 90% de les reformes que se li demanaven per començar el procés d'adhesió, de manera que recomanava iniciar les converses.

Davant del pols d'Hongria, el primer ministre belga, Alexander De Croo, ha rebutjat entrar "en una lògica de mercadeig" i d'intercanvis, en referència a la petició de Budapest de descongelar fons europeus.

"Si deixem de mostrar unitat, pot deixar-se entendre que no hi serem per protegir-nos els uns als altres en temps difícils."

El primer ministre finlandès, Petteri Orpo, ha defensat "no acceptar cap xantatge" i ha demanat "arribar a una decisió tots junts". Per Orpo, les decisions que prengui la UE sobre Ucraïna són "un senyal clar cap a Moscou, Kíiv, Washington i Pequín".

En la mateixa línia, el primer ministre irlandès, Leo Varadkar, ha qualificat la cimera com una de les "més importants" dels darrers anys. "Si Ucraïna no rep el suport necessari de la UE i els Estats Units, Vladímir Putin guanyarà", ha dit.

Passos amb Bòsnia i Hercegovina

La Comissió Europea, en els informes del mes de novembre sobre els progressos dels països amb perspectives d'unir-se a la Unió, va recomanar als Vint-i-set obrir les negociacions amb Ucraïna, Moldàvia i Bòsnia i Hercegovina.

Pel que fa a aquest últim país, països centreeuropeus liderats per Àustria havien demanat fer més passos si també s'avançava amb Ucraïna.