La UE aprova rearmar-se i tots els estats excepte Hongria refermen el suport a Ucraïna
Vistiplau dels líders de la Unió Europea al pla de Von der Leyen per mobilitzar 800.000 milions d'euros en inversions en defensa
Les institucions europees han volgut donar aquest dijous una imatge d'unitat i de suport a Ucraïna. Els líders dels Vint-i-set han acordat multiplicar la despesa en seguretat i defensa i han aprovat el pla de rearmament de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que preveu mobilitzar fins a 800.000 milions d'euros en inversions en defensa, davant l'"amenaça existencial" que representa la invasió russa d'Ucraïna i el gir dels Estats Units sobre la guerra des del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca,
De la cimera extraordinària celebrada a Brussel·les també en surt un comunicat de suport a Ucraïna. En aquest punt, però, no s'ha aconseguit la unanimitat: l'han signat tots els estats membres amb l'excepció del president hongarès, Viktor Orbán, el dirigent europeu més proper a Vladímir Putin.
La trobada, convocada d'urgència després dels moviments de Donald Trump per torpedinar l'Aliança Atlàntica i congelar l'ajuda militar a Ucraïna, ha tingut com a convidat d'excepció a la cimera el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que ha mantingut una llarga conversa davant les càmeres amb el president del Consell Europeu, António Costa, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, abans de començar la reunió.
Préstecs de 150.000 milions
A banda dels 800.000 milions d'euros anunciats per Von der Leyen, els estats membres comptaran també amb un nou instrument de crèdits de 150.000 milions que es finançarà amb emissions conjuntes de deute.
En el debat sobre la inversió en defensa, de la qual la Comissió Europea encara no ha presentat la proposta legal, algunes delegacions --com Espanya i França-- han demanat que una part d'aquests recursos es concedeixi en forma de subvencions, i no només siguin préstecs.
L'estratègia planteja també deixar que els països reorientin fons europeus regionals a despesa en seguretat i defensa, a més de fer servir la capacitat de finançament del Banc Europeu d'Inversions en aquest àmbit.
Els líders fins i tot han identificat una sèrie d'"àrees prioritàries", que són les de defensa aèria i balística, sistema d'artilleria, míssils i munició, drons i sistemes contra drons, tecnologia espacial i protecció d'infraestructures crítiques, mobilitat militar, ciberseguretat, intel·ligència artificial i guerra electrònica.
En acabar la reunió, el president ucraïnès ha anunciat que aquest dilluns viatjarà a l'Aràbia Saudita, on es reunirà amb el príncep hereu, Mohammed bin Salman de l'Aràbia Saudita. En un missatge a Telegram, Zelenski ha explicat que, després de la reunió amb Bin Salman, el seu equip continuarà al país per treballar amb la delegació dels Estats Units desplaçada allà sobre la pau a Ucraïna.
Una trobada distesa, lluny del to de Trump
La trobada entre tots tres ha tingut un to distès que ha contrastat amb la crispada conversa que va mantenir fa uns dies al Despatx Oval amb Donald Trump. El president ucraïnès ha agraït el suport dels líders europeus:
"Estem molt agraïts. És molt important. Esteu donant un senyal molt fort al poble ucraïnès, als combatents, als civils, a totes les nostres famílies. I és genial que no estiguem sols. Ho sentim i ho sabem."
A l'entrada de la cimera, el primer ministre polonès, Donald Tusk, ha lamentat que "Europa ha perdut molt de temps" i ha apostat per "reprendre la cursa armamentística amb Rússia i guanyar-la".
Per la seva banda, el canceller alemany sortint, Olaf Scholz, ha defensat la necessitat que la UE modifiqui les regles d'estabilitat pressupostària per aconseguir que els 27 augmentin la despesa en defensa.
Lagarde creu que la inversió en defensa pot impulsar el creixement
El mateix dia de la trobada a Brussel·les, la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, ha assegurat que "un augment de la despesa i en infraestructures" podria contribuir a elevar el creixement i la inflació amb un augment de la demanda. Lagarde ho ha dit en la roda de premsa posterior a l'anunci de rebaixa dels tipus d'interès fins al 2,5%.
A Alemanya, els cristianodemòcrates i els socialdemòcrates han acordat un pressupost extraordinari de 500.000 milions d'euros per a inversions en infraestructures i defensa. D'aquesta manera, faran una excepció en el fre del deute que estableix la Constitució alemanya.
La decisió ha disparat la rendibilitat del deute sobirà alemany, perquè el país haurà d'endeutar-se més i emetrà més deute per fer front a aquestes inversions.
Sánchez anuncia un esforç per arribar al 2% en defensa el 2029
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha comparegut aquest dijous a la nit, després del Consell Europeu, i ha anunciat que Espanya farà un esforç per arribar al 2% del PIB en defensa el 2029, abans de la data fixada inicialment.
En un discurs en què ha insistit en el suport espanyol i europeu a Ucraïna, el president del govern espanyol ha reivindicat sense embuts l'augment de la inversió en seguretat i defensa, que ha qualificat de "béns públics europeus":
"Hem d'acceptar que la nostra realitat ha canviat, estem en un moment històric, que ens obliga a assumir la nostra responsabilitat en seguretat i defensa."
El president del govern espanyol ha reclamat que aquesta inversió en defensa i seguretat sigui de "360 graus" perquè ha dit que "tant important és l'est d'Europa com el sud", que ha assenyalat que afronta altres amenaces, com poden ser els atacs cibernètics, el terrorisme o la nova realitat climàtica.
Sánchez també ha explicat que fa dies va traslladar a Zelenski que Espanya entregaria a Ucraïna "un segon paquet de 1.000 milions d'euros", en el marc de l'acord bilateral de seguretat. L'any passat, Espanya ja va entregar a Kíiv una ajuda militar de més de 1.000 milions.
Sánchez s'ha compromès a traslladar als líders dels grups parlamentaris el compromís del 2% del PIB en defensa en les reunions que té previst mantenir-hi. El president del govern espanyol ha convocat el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, per explicar-li la posició de la Unió Europea sobre Ucraïna i l'augment de la despesa en defensa. De fet, Sánchez vol fer el mateix amb els líders de tots els partits, tret de Vox.
Justament, aquest gest de deixar fora Vox ha aixecat les crítiques del mateix Feijóo, que ho ha qualificat d'"apartheid". "Em sorprèn aquest 'apartheid' a la tercera força política", ha dit el líder del PP al Congrés dels Diputats.
Almenys tres morts en un atac a la ciutat de Zelenski
Aquest dijous, un atac aeri rus ha matat almenys tres persones a la ciutat de Kriví Rih, al centre d'Ucraïna, d'on és originari Volodímir Zelenski. El governador de la regió de Dnipropetrovsk, Serguei Lisak, ha informat d'un "atac nocturn amb un míssil" en què han mort dos homes i una dona i 31 persones han resultat ferides.
L'atac ha destrossat un hotel de la ciutat i ha provocat danys en 14 blocs d'habitatges, una oficina de correus i una vintena d'automòbils i comerços.
Des de l'inici de la guerra, Kriví Rih ha estat atacada en diverses ocasions.
Rússia recela de França
Per la seva banda, Rússia denuncia la iniciativa d'Emmanuel Macron d'ampliar el paraigua nuclear francès a la Unió Europea. El Kremlin considera que la retòrica del president francès és una amenaça per a Moscou.
És el que creu el cap de la diplomàcia russa, Serguei Lavrov:
"És una amenaça per a Rússia. Emmanuel Macron diu que és necessari fer servir les armes nuclears i preparar-se per utilitzar-les contra Rússia. Això és, lògicament, una amenaça."
Pel Kremlin, la proposta d'Emmanuel Macron està desconnectada de la realitat i és impròpia d'un líder que vol la pau.
Lavrov ha atacat el president francès comparant-lo amb Napoleó i Hitler, a qui ha qualificat de mandataris que també van voler "conquerir" i "vèncer" Rússia i l'ha comparat amb Napoleó i Hitler. "Aparentment, ell vol el mateix", li ha etzibat.
Posteriorment, aquestes paraules han tingut resposta de Macron, que ho ha considerat un "contrasentit històric":
"Napoleó dirigia conquestes. L'única potència imperial que veig ara mateix a Europa es diu Rússia i és un imperialisme revisionista de l'història i de la identitat dels pobles".
