La UE vol acabar amb les calderes de gas natural abans del 2040

El Parlament Europeu ha aprovat aquest dimarts una regulació que vol posar data de caducitat a les calderes de gas. La directiva, a iniciativa de la Comissió Europea i pactada amb els estats, assenyala el 2040 com la data límit perquè els edificis deixin de dependre de combustibles fòssils per escalfar-se. 

A partir del 2040 res de carbó, res de gasoil, però tampoc de gas natural, segons marca la directiva d'eficiència energètica dels edificis. La UE vol retallar les emissions i el consum d'energia del sector de la construcció, amb l'objectiu d'arribar a la neutralitat climàtica el 2050.

La directiva també estableix que els edificis menys eficients hauran de ser renovats per llei i, segons el Col·legi d'Arquitectes, almenys un 80% dels que hi ha a Catalunya hauran de fer millores en els tancaments i els aïllaments, instal·lar plaques solars o canviar les calderes.
 

Calderes que funcionin amb biometà, l'alternativa

Què passarà amb les calderes? Desapareixeran? En qualsevol cas, només podran funcionar amb gas renovable, com ara el biometà. La directiva fixa que l'aplicació final dependrà del pla que presenti cada estat per adaptar la norma europea a les seves especificitats. Sigui com sigui, la voluntat és que el 2040 sigui la data límit.

Ho explica la Greta Tressera, arquitecta experta en sostenibilitat i membre de la Junta de govern del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya:

"Ara mateix el salt tecnològic que podem tenir en 15 anys fa molt difícil dir quin tipus de caldera haurem de tenir al 2040, el que sí que és clar i ens diu la directiva és eliminar l'energia produida amb combustibles fòssils"

Segons Tressera, "la vida útil d'una caldera és aproximadament d'uns 15 anys, és a dir, 2040 encara ens deixa un marge per anar fent els canvis necessaris per arribar preparats".
 

Aerotèrmia versus caldera de condensació 

L'alternativa que es planteja és la bomba de calor amb aerotèrmia. De fet, és l'opció majoritària que ara ja s'utilitza quan es parla d'obra nova.

"Hi ha solucions híbrides que es poden donar, però en la major part dels casos el que estem veient és que el parc d'habitatges nous s'està electrificant en la seva totalitat amb la utilització d'aerotèrmia com a element fonamental".

Així ho explica Raül Rodríguez, director general de la Federació de Gremis d'Instal·ladors de Catalunya (Fegicat).

Segons l'Associació Europea de Bombes de Calor (EHPA, en anglès) a Espanya la instal·lació d'aquests aparells va créixer l'any passat un 13%, fins a arribar a les 209.000 unitats. Així i tot, la seva implantació és encara molt menor a la de països del seu entorn.

Mentre que a Espanya hi ha vuit bombes de calor per cada 100 habitatges, a França o a Itàlia es comptabilitzen al voltant de 15 instal·lacions per cada 100 llars. Res a veure tampoc amb els números dels líders europeus: Noruega o Finlàndia, on 60 de cada 100 llars s'escalfen amb aquesta tecnologia. 
 

La meitat del parc d'habitatges haurà de buscar alternatives

Des del gremi d'instal·ladors, però, adverteixen que no pot haver-hi una solució única, sobretot quan es parla de rehabilitació. El 46% de l'actual parc d'habitatges de Catalunya compta amb tecnologies poc eficients (gasoil, butà, calderes elèctriques o bé calderes de gas atmosfèriques o estanques) i en molts casos, no serà possible instal·lar l'aerotèrmia.

"És clar que la bomba de calor és més eficient que una caldera de condensació, però no sempre serà factible que pugui ser instal·lada en un habitatge reformat per les condicions tècniques que requereix la mateixa bomba de calor."

En aquest sentit, Rodríguez afegeix que cal tenir en compte "l'espai, ja sigui per exemple per les longituds frigorífiques -perquè té una unitat interior i una unitat exterior- o ja sigui per la barrera del preu".
 

El sector gasista defensa el biometà

Des de Sedigas, la patronal del sector gasista, insisteixen en el fet que la directiva no prohibeix les calderes de condensació, sinó que prohibeix el combustible utilitzat per fer-les servir, en aquest cas el gas natural. I afegeixen que totes les calderes de condensació són aptes per funcionar amb gasos renovables com el biometà.

L'avantatge, diuen, és que les calderes ja estan preparades, com també la xarxa gasista, que no necessita cap adaptació. Sedigas assegura que el potencial de generació de biometà a Espanya dona marge suficient perquè d'aquí al 2030 es pugui substituir el 100% de la demanda de gas residencial per biometà.

Això malgrat que actualment a la xarxa només s'hi injecta una quantitat molt baixa, equivalent només a l'1% del gas que es consumeix.

"El biometà prové de la digestió de residus orgànics, purins, dels residus que es generen a les plantes depuradores i és una oportunitat per utilitzar aquests residus, però es necessiten unes estratègies polítiques molt clares".

"Oportunitat" per a la transició energètica

En qualsevol cas, els arquitectes veuen la directiva com "una oportunitat molt valuosa", segons explica Greta Teserra, "per impulsar un canvi de paradigma en la nostra relació amb l'energia, l'ús de l'energia com a societat".

Un terç de tota l'energia que es consumeix és dins d'edificis. Segons la directiva europea, els nous edificis construïts a partir del 2030 hauran de ser d'"emissions zero", dos anys abans en el cas que siguin d'organismes públics.

Pels edificis d'habitatges, els estats membres han d'aprovar mesures per garantir una reducció del consum del 16% fins al 2030 i fins al 22% el 2035.

Caldrà fer millores energètiques a la majoria d'edificis 

L'exigència d'aquest estalvi energètic als edificis comportarà haver de fer millores en els tancaments i els aïllaments de parets i teulades, instal·lar plaques solars o canviar calderes de gas o gasoil. El motiu és que la majoria es van construir abans dels anys 80 i són poc eficients.

Es calcula que un 80% dels edificis residencials de Catalunya hauran de fer millores per reduir l'estalvi energètic, segons ha explicat a Catalunya Ràdio la vocal de sostenibilitat de la Junta de Govern del Col·legi d'Arquitectes, Greta Tresserra.

Europa exigeix a cada estat membre que defineixi els seus objectius en un pla estatal i que es doti d'instruments com un passaport de renovació d'edificis per facilitar tot aquest camí a propietaris i comunitats de veïns.

Alhora, caldrà que les administracions prevegin pressupostos i ajudes. En aquest sentit els estats han de presentar a Brussel·les un primer projecte abans del 30 de juny del 2024 i els plans finals de renovació d'edificis abans del 30 de juny del 2025.