La UE vol destinar 1.500 milions al primer pla conjunt per potenciar la indústria militar

Brussel·les proposa destinar 1.500 milions d'euros per potenciar la indústria militar europea. Amb això busca reforçar les reserves estratègiques armamentístiques, que poden ser utilitzades per ajudar Ucraïna i dependre menys dels Estats Units.

I és que amb aquesta estratègia, la Comissió Europea busca preparar la indústria de la defensa dels 27 per al nou context de seguretat, marcat pel retorn de conflictes d'alta intensitat al continent.

Així, vol corregir la incapacitat del sector a Europa per assumir l'augment de la demanda, que ha beneficiat especialment els Estats Units. Els nord-americans han aconseguit el 63% de les comandes de països de la UE, segons dades de Brussel·les.
 

Borrell: "Hem d'invertir més en defensa"

"Després de dècades de despesa insuficient, hem d'invertir més en defensa, i fer-ho conjuntament i millor", ha assegurat aquest dimecres l'alt representant de la UE per a Assumptes Exteriors i Seguretat, Josep Borrell.

D'aquesta manera, la Comissió proposa que Europa fabriqui el 2030 la meitat de les armes que necessita --i el 60% el 2035-- i que es compri el 40% de la munició de forma conjunta.

"No tenim un Pentàgon a Europa, no tenim una institució amb gran capacitat de compra (...), però hem de cooperar i coordinar la manera com reaccionen els estats membres", ha subratllat Borrell.

La proposta vol una política de defensa comunitària que reprodueixi l'esquema que es va seguir en la fabricació de vacunes contra la covid, però en aquest cas, amb la gran diferència que es tracta de fabricar munició. Així ho explicava Thierry Breton, comissari de Mercat Intern de la CE.

"Veurem totes les fàbriques i la capacitat de munició d'Europa per començar a treballar plegats, per poder accelerar la producció de munició."

L'opció d'utilitzar béns russos congelats

Per impulsar aquesta estratègia, la Comissió Europea mobilitzarà 1.500 milions d'euros del Fons Europeu de Defensa. Tot i això, la vicepresidenta responsable de Competència, Margrethe Vestager, ha reconegut que no és una gran quantitat, però ha defensat que aquests fons funcionaran com a incentiu o bonus perquè les partides dels estats membres a defensa "es gastin millor i es gastin més a Europa":

"Amb una guerra a les nostres fronteres, si no és ara, quan és el moment de fer una gran inversió en la indústria de la defensa?".

També seria possible, remarca la proposta, fer servir els beneficis dels actius russos congelats. "Si estem d'acord que aquests actius es poden fer servir per a la reconstrucció d'Ucraïna, també poden servir per evitar la destrucció d'Ucraïna", ha afirmat Borrell.

Des de la República Txeca, el president francès, Emmanuel Macron, ha insistit en la possibilitat de, si cal, desplegar tropes europees a Ucraïna. Els altres líders europeus el van deixar sol amb aquesta idea, però ell demana valentia davant l'amenaça russa:

"Estem arribant a un punt a la nostra Europa en què no és apropiat ser un covard. Haurem d'estar a l'altura de la història i del coratge que implica."

Té a veure amb Ucraïna... i amb Trump

Amb tot, pensar en una estratègia de defensa europea té a veure amb l'amenaça russa, però també amb el fet que Donald Trump pugui tornar a la Casa Blanca, perquè aleshores, la defensa dels 27 serà, més que mai, cosa dels mateixos europeus.

"Independentment de la dinàmica electoral als Estats Units, hem de responsabilitzar-nos més de la nostra seguretat, alhora que continuem compromesos amb l'OTAN", ha defensat Vestager.

Finalment, Brussel·les també insta el Banc Europeu d'Inversions (BEI) a "revisar" aquest any la seva política de préstecs perquè la indústria de la defensa se'n pugui beneficiar.