La UFEC veu de "ximple" desaprofitar la inversió dels Jocs Olímpics d'Hivern i lamenta manca de lideratge polític
ACN Barcelona - La Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) ha lamentat la politització però també la manca de lideratge polític de la candidatura dels Pirineus per acollir els Jocs Olímpics d'Hivern el 2030. El president de la UFEC, Gerard Esteve, ha dit en declaracions a 'Filling the sink', el podcast de Catalan News, que es publica dissabte, que seria de "ximple" no aprofitar la inversió que comportaria l'esdeveniment i les millores associades. Ho ha dit en relació al "compromís" del Comitè Olímpic Internacional (COI) d'aportar 900 MEUR, que se sumarien a 300 més que es podrien aconseguir amb la venda d'entrades i patrocinadors privats. El Grup de Defensa de la Natura del Berguedà i la Plataforma Stop JJOO rebaten aquests arguments.
Esteva creu que en el debat polític no s'han posat sobre la taula elements "objectius" que s'hagin pogut rebatre i ha lamentat que es parla amb "prejudicis" i idees genèriques. Es mostra estupefacte perquè creu que tot plegat es podria estar fent "amb més diàleg i comunicació" per buscar un consens major. "Falta lideratge en el si de la candidatura política", ha manifestat. Ha defensat que la candidatura "va més enllà de les fronteres" i ha demanat als polítics cedir a l'àmbit més tècnic les decisions que són tècniques.
Convenis amb altres països o regions
Entre d'altres, nega que s'hagin de fer infraestructures que després quedaran en desús. Al contrari, defensa que el plantejament és fer servir les instal·lacions ja existents i fer convenis amb altres països per aquelles de les que no es disposa. Per exemple, amb Sarajevo per les modalitats 'skeleton' o amb Suïssa o Itàlia per la de salts. Menciona també la possibilitat d'establir acords amb l'Aragó per algunes categories.
En aquest sentit, ha defensat que el COI aposta pel compartir i per això valora que la candidatura catalana abraça aquests principis i és "moderna" en els seus plantejaments. Pel que fa a la possibilitat que Barcelona també sigui seu, apunta que hi ha altres disciplines, com els jocs de gel, que sí tenen tradició a la capital catalana, tot i que no concreta quin paper podria tenir la ciutat.
En tot cas, reconeix que el que pretén la candidatura és "obrir-se a la muntanya", igual que Barcleona'92 va ser una obertura al mar. Aquesta obertura a la muntanya ha de ser, segons ell, una oportunitat per al territori "més desfavorit, més pobre i amb menys capacitats per poder-se'n sortir des d'una perspectiva econòmica i social".
Entre els beneficis, apunta a la promoció del Pirineu com a destinació d'esports de muntanya, la inversió per part del COI i sense necessitat que les administracions catalanes facin pràcticament cap inversió dels 1.200 MEUR projectats, la millora de les infraestructures i fer-les més sostenibles. Ha afegit que es podrà desenvolupar i+D vinculada a la indústria de l'esport i crear llocs de treball de qualitat.
Tot i això, creu que s'està en una fase inicial i que si es fa un exercici de transparència explicant la proposta s'aconseguirà el suport popular.
En un sentit similar s'expressa la presidenta de la Federació Catalana d'Esports d'Hivern (FCEH), Mòncia Bosch, qui creu que s'està donant suport i "molta veu" a la gent contrària al projecte. Ho atribueix a la manca d'informació i creu que quan es comenci a explicar molta gent potser canvia d'opinió. Defensa que s'estan tenint en compte les reivindicacions i ha considerat que si no s'aconsegueix el suport als pirineus "no tindria sentit".
Oposició de les entitats
No ho veu igual el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, qui alerta en primer lloc que res assegura que el 2030 hi hagi neu al Pirineu. El seu president, Ferran Canudas, afirma que uns jocs olímpics d'hivern consolidarien un model turístic de masses al que s'hi oposen. A més, defensa que el Berguedà ha de poder dir la seva perquè es planteja desdoblar la C-16 per exemple, quan insisteix que el que necessita la comarca és connexió ferroviària. Afegeix que comportaria més contaminació ambiental i atmosfèrica, una sobrecarrega dels ecosistemes i afectacions econòmiques i socials per l'aposta per un model de treball precari basat en el turisme.
En una línia similar, Pau Lozano, de la Plataforma Stop JJOO, que insisteix també en el context del canvi climàtic i en el fet que els Pirineus s'acabarien transformant en una mena de "parc temàtic". Lozano defensa que això comportaria un increment del preu dels habitatges i la destrucció de la indústria local, entre d'altres. En línies generals, creu que el projecte s'està fent d'esquenes als Pirineus amb el suport de grups d'interès del turisme i de la construcció i les elits de Barcelona.
