La UGT demanarà l'indult de Dolors Bassa per un "deure moral"
L'exconsellera de Treball, condemnada a 12 anys de presó per sedició i malversació, va liderar el sindicat a les comarques gironines
UGT de Catalunya demanarà l'indult per a Dolors Bassa, segons ha explicat el seu secretari general, Camil Ros. Dolors Bassa, exconsellera de Treball, condemnada a 12 anys de presó per sedició i malversació, en la causa del procés va liderar el sindicat a les comarques gironines.
El secretari general del sindicat a Catalunya, Camil Ros, ho ha avançat a "El matí de Catalunya Ràdio". Ha explicat que encara no saben "el com i el quan", però ha confirmat que l'organització iniciarà el procés per demanar l'indult de l'exconsellera de Treball.
"Com a organització crec que tenim el deure moral de demanar el seu indult perquè és una persona que, a part, un dels dies més importants de la seva vida en negatiu, que va ser quan va fer el discurs final al Tribunal Suprem, va recordar que gràcies a la UGT havia après el que era la pluralitat i el que era el diàleg, per tant, sempre ha estat una persona absolutament compromesa amb aquests principis"
Ros ha afegit que aquest indult no s'ha de relacionar amb una "rendició" i ha considerat que s'ha de trobar una solució política general al conflicte però que, mentrestant, es poden establir solucions personals com aquesta. Ros també ha explicat que l'exconsellera n'està al cas.
"Ella va dir que no el demanaria, perquè no s'ha de penedir de res, però que si algú el demanava tampoc no diria que no. Nosaltres iniciarem el procés per demanar l'indult de la Dolors, perquè s'ho mereix. És una manera de donar escalf"
Quan s'hagi tramitat la petició l'indult, el govern espanyol té un termini d'un any per resoldre'l.
També en declaracions a Catalunya Ràdio, el secretari general de CCOO, Javier Pacheco, ha apuntat que la línia política i la judicial han de ser "compatibles". Ha afegit que la via política ha de trobar una solució i fer "un reconeixement que aquells fets, en relació a la tardor del 2017, no tenien res a veure amb la sedició".
Ha apuntat que si això passa i s'articula "qualsevol figura jurídica" que permeti l'alliberament dels presos, l'independentisme "no hauria de renunciar a la solució per fer sortir al més aviat possible aquesta gent de la presó".
