La ultradreta valenciana, a judici: punt i a part a la impunitat?

Sobre la violència de la ultradreta al País Valencià se n'han escrit fins i tot tesis doctorals. Als carrers, a la universitat, a les llibreries, contra intel·lectuals i escriptors, les agressions han estat variades. Hi ha hagut morts i bombes, però judicialment els casos no han prosperat.

És per això que es parla d'impunitat, una impunitat que podria tenir un punt i a part el 25 setembre.

"Em van agredir per independentista"

Si és 9 d'Octubre i són pels volts de les 6 de la vesprada al País Valencià ja se sap que la plaça Sant Agustí estarà plena de gent esperant per eixir a manifestar-se. És una manifestació que agrupa diverses lluites i colors. Tots però comparteixen la defensa de les llibertats del País Valencià uns per ser d'esquerres, els altres com a independentistes i els de més enllà per antifeixistes.

Aquell 9 d'Octubre del 2017 l'ambient era diferent. Feia pocs dies a Catalunya s'havia votat un referèndum d'autodeterminació. El procés tenia derivades al País Valencià, va animar el blaverisme més violent. Potser van ser un cúmul de factors, entre açò i allò, i de coincidències, però el fet és que aquella vesprada a aquella plaça acudiren, i pogueren entrar, desenes de persones contràries a la manifestació.

"El primer que ens va sobtar és que no hi havia policia, quan els anys anteriors fins i tot abans d'arribar a la plaça ja et regiraven, t'escorcollaven, t'identificaven --explica Andreu Ginés, un dels manifestants--. Eixe any vam arribar i només hi havia un cotxe de la policia local."

Andreu Ginés anava acompanyat d'uns amics. En entrar a la plaça de Sant Agustí van veure que hi havia un grup de companys seus que s'estaven discutint amb "unes persones que clarament no participaven en la manifestació". Van intentar acostar-se a ells per saber què passava però no hi van arribar.

"Pràcticament només eixir del carrer un grup de gent va començar a córrer cap a nosaltres i ens agrediren --recorda Andreu--. Sé que em van pegar dues vegades, una d'elles em van trencar el llavi. Eixe any, d'alguna manera, estaven esperant-nos i venien per nosaltres perquè als seus ulls això era una manifestació catalanista i independentista".

Aquest professor d'història remarca que els van agredir sabent a qui es dirigien:

"Van vindre per nosaltres per independentistes. Jo ho tinc molt clar."

La manifestació es va poder celebrar. A la plaça Sant Agustí i rodalia van començar a arribar furgons policials, es comptaven per desenes, i els policies van acordonar i custodiar la manifestació autoritzada, la de la Comissió 9 d'Octubre. Aquesta n'és la crònica:

Envoltant la manifestació hi havia un gruix de gent que insultava violentament. La tensió va arribar fins al final del recorregut. 28 agressors van ser identificats, 28 agressors que, segons Andreu Ginés, ja havien triomfat perquè havien accedit a la plaça i els havien pegat. Feina feta.

La impunitat de la ultradreta

Tant se val si és la manifestació del 9 d'octubre o la del 25 d'abril, des de l'abril del 1993 hi ha un crit que es repeteix als carrers de València: "Guillem Agulló, ni oblit ni perdó". Aquest jove antifeixista va ser assassinat per un grup de militants ultres. L'autor material dels fets, segons sentència judicial, va ser Pedro Cuevas.

Seria condemnat a 14 anys de presó, en compliria 4 per bon comportament. Vint anys després de l'assassinat de Guillem tornaria a ser detingut en el marc de l'operació Panzer. Era una operació policial que va investigar i desmantellar una banda neonazi. A Cuevas li van imputar delictes de tinença d'armes, robatori i contra la salut pública. Va ser absolt.

Segons Ana López, doctora en Ciència Política i especialista en extrema dreta, l'operació Panzer va ser un cas flagrant d'impunitat judicial no solament per la invalidació de les escoltes, sinó perquè no es va considerar com a delicte el proselitisme de propaganda nazi, ni tampoc el fet de pertànyer a organització criminal.

Va ser un fracàs, també, des del punt de vista de la lluita contra la ultradreta i de defensa de la democràcia.

"Estàvem parlant de neonazis perillosos --es lamenta Ana López--, que utilitzaven armes, que tenien connexions inclús en part de l'exèrcit. I cap va anar a presó."

Segons aquesta politòloga, la ultradreta valenciana ha tingut una certa impunitat policial quan ha comès actes de violència. Apunta que les últimes investigacions dibuixen connexions amb les delegacions de govern o sintonia entre membres de la ultradreta i membres de les forces i cossos de seguretat.

"Aquesta ultradreta --exposa Ana López-- activa el component violent especialment en les manifestacions vinculades a la reivindicació de les senyes d'identitat del poble valencià o senyes d'identitat diferents als nacionalismes espanyols."

La ultradreta valenciana és un grupuscle reduït, però té connexions amb l'àmbit estatal i també internacional. Per això el judici que començarà el 25 de setembre a la sala Tirant --reservada als macrojudicis-- de la Ciutat de la Justícia de València és tan important. Podria acabar amb la impunitat judicial d'aquests grupuscles no només del País Valencià sinó de tot l'Estat.

28 ultres a judici

Quan el judici comence farà 6 anys d'aquelles agressions. Després d'una instrucció exhaustiva, 28 acusats seuran al banc, alguns d'ells amb antecedents judicials per delictes de lesions o narcotràfic. Estan vinculats a partits com Espanya 2000, a la Falange, també a la secció ultra dels seguidors del València CF. I tenen connexions amb grups neonazis de Madrid.

Hi ha qui considera que la justícia els ho ha posat difícil, fins ara, per confiar-hi.

"Hem de ser escèptics perquè diguem que el feixisme al final sempre ha tingut impunitat d'una manera o altra --afirma Andreu Ginés--, no només al País Valencià, també al Principat i a la resta de l'Estat. Podríem dir que aspirem a la justícia, però vaja, això és aspirar a molt".

El judici, per Andreu, servirà perquè la gent del carrer s'assabente d'allò que va passar aquell 9 d'octubre, del que va viure la gent que aquell dia es va manifestar. Unes persones que no van renunciar a exercir el seu dret "i ho van fer malgrat la complicitat de la policia amb les agressions i el setge feixista que es va patir als carrers de València eixe dia".

La politòloga Ana López s'ho mira des d'una vessant diferent. La manifestació d'aquell 2017 va marcar un punt d'inflexió. Va estar al telenotícies de tot l'estat espanyol, no es va reduir simplement a l'àmbit del País Valencià o de Catalunya, i va activar una alarma a través de la delegació de govern. Des del 2017, la manifestació ha comptat amb abasta presència policial.

"Des del 2017 s'han fet un desplegament inèdit en les manifestacions del 9 d'octubre per contenir l'extrema dreta --defensa Ana López--. Ha sigut un pas endavant perquè els consideren una amenaça real després d'eixa violència contra manifestants i periodistes."

En aquests anys també han canviat les coses judicialment. "S'està actuant, no només amb este judici, sinó també a través de les fiscalies de delictes d'odi", argumenta l'Ana, "que estan activant els protocols i estan investigant per frenar especialment la violència d'estos grups que són una minoria".

Desactivar-los és complicat perquè estan organitzats, no són nombrosos però continuen molt actius a l'Estat. Però si aquest judici acabara amb algun d'ells a presó eixa impunitat es veuria trencada.

"En este judici, per primera volta, hi haurà 28 acusats i entre ells no solament els que han comès els actes violents sinó un dels que els va instigar a través de la ràdio. Totes les pistes, totes les investigacions, apunten que podrien ser condemnats a entre 7 i 10 anys de presó, sobretot perquè la meitat tenen delictes de narcotràfic o de lesions".

La Fiscalia demana penes entre 3 i 7 anys de presó i els imputa delictes d'agressió i coacció als professions de mitjans de comunicació i als assistents a la manifestació.

Una de les acusacions particulars, la de la Comissió 9 d'octubre, demana l'agreujant d'abús de superioritat, discriminació ideològica i en, alguns casos, reincidències, i eleva les penes entre 5 i 11 anys. A més, ha sol·licitat per als acusats una altra pena, la prohibició d'aproximar-se a una distància de 300 metres dels domicilis de les entitats que conformen aquesta Comissió i de la manifestació del 9 d'Octubre.

"'D'este judici podem esperar que entren a presó --conclou Ana López-- i això seria un punt i a part en la lluita contra l'extrema dreta que sempre es vanta que cap dels seus seguidors o militants acusats ha anat a presó".