La Unió Europea interpel·la Espanya per la "falta d'independència" de la Fiscalia

La Comissió Europea adoptarà aquest dimecres el seu primer informe sobre l'estat de dret als seus 27 membres, un informe que, en el cas d'Espanya, esmenta com a desafiaments les demores que pateixen els processos judicials i la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

A més, es fa ressò de les crítiques i la "discussió" sobre la independència del ministeri fiscal, tenint en compte que al fiscal general el nomena l'executiu i que no és obligatori que les comunicacions entre els dos estaments siguin públiques.

L'esborrany de l'informe, al qual ha tingut accés Europa Press, no inclou una valoració o qualificació general de l'estat de dret a Espanya, sinó que es limita a plantejar observacions sobre el funcionament del sistema judicial, la legislació i les pràctiques anticorrupció i el pluralisme mediàtic, en molts casos recollides d'informes previs del Consell d'Europa, que és una institució aliena a la UE.

Tampoc emet cap valoració sobre la declaració de l'estat d'alarma amb motiu de la pandèmia de la Covid-19, una qüestió sobre la qual el PP va enviar un dossier a Brussel·les, i es limita a constatar que el Congrés dels Diputats va autoritzar sis pròrrogues i que el Tribunal Constitucional pot controlar si l'executiu s'excedeix en la seva definició d'emergència i en les mesures adoptades.

Aquests informes els va impulsar l'any 2016 l'ara comissari de Justícia europeu, Didier Reynders, quan el govern de Polònia va començar a impulsar reformes controvertides i davant la preocupació per la pulsió independentista a Catalunya.

Enguany, bona part de l'atenció se centra en Polònia i Hongria. L'informe d'Espanya tindrà un total d'onze pàgines.

L'informe constata que el CGPJ es troba pendent de renovació i recull que el seu president, Carlos Lesmes, ha alertat que aquesta "anomalia institucional" pot desacreditar l'òrgan.

En aquest punt, l'informe de la Comissió remet al Consell d'Europa, que ha deixat clar que aquests fets confirmen la importància d'assegurar que l'òrgan de govern de la judicatura no es percep com a vulnerable a la politització.

Avui dimecres transcendia que el CGPJ votarà la seva renovació. El grup confederal d'Unides Podem ha amenaçat de dur els nomenats al Tribunal Constitucional perquè considera que el Consell "usurpa" funcions del Congrés des que es troba en funcions des del 2018.

En segon lloc, assenyala que la relació entre el fiscal general i el govern és "objecte de debat" i de crítiques, perquè és l'executiu qui nomena el fiscal i, malgrat que no pot cessar-lo, el seu mandat acaba amb el del govern i això "pot afectar la percepció d'independència".

Lluita contra la corrupció

En l'informe també es troba a faltar un marc global per als alertadors de corrupció, malgrat que assenyala que el govern va començar a treballar-hi el juny, i sobre els lobbys o grups d'interès, sobre els quals també posa èmfasi el Consell d'Europa.

Constata, a més, que en els últims anys Espanya ha reforçat el seu marc de lluita contra la corrupció i assenyala que, encara que no tingui una estratègia global contra aquesta xacra, l'estratègia nacional contra el crim organitzat i la delinqüència greu de febrer de 2019 té com a objectiu millorar la capacitat d'investigació.

Amb tot, recull que, segons l'Eurobaròmetre, el 94% dels espanyols considera que la corrupció està estesa arreu, front al 71% de la mitjana europea.

En matèria de transparència, apunta que no hi ha normes homogènies pels diferents nivells de l'administració en matèria de conflictes d'interès, incompatibilitats i publicitats de béns i actius i que, segons un informe del GRECO (Consell d'Europa), el Consell de Transparència té problemes de recursos financers i humans. No hi ha, tampoc, un codi de conducta únic per a tots els electes, tot i que el Congrés va dotar-se'n d'un el febrer de 2019.

D'altra banda, assenyala que la Constitució consagra la llibertat d'expressió i de premsa i el dret a la informació, però constata que la llei de seguretat ciutadana ha motivat "preocupacions" en aquest àmbit.

L'informe també considera que el procés legislatiu inclou garanties de transparència i que el defensor del poble té un mandat "extens" que pot exercir en defensa dels drets dels ciutadans.