La universitat del futur? Més experimental i flexible i amb més programes d'intercanvi

El sistema universitari encara no ha superat la prova de la pandèmia i ja ha d'assumir nou repte majúscul: l'entrada de milions d'estudiants a les aules els pròxims 10 anys.

Actualment hi ha 235 milions d'universitaris matriculats al món, el doble que fa 20 anys, però la meitat dels que hi haurà, segons les previsions, la pròxima dècada.

Com garantir la qualitat de l'educació superior amb un creixement tan ràpid? I quin és el punt de partida? 

Aquestes són algunes de les preguntes que es responen els 1.600 participants presencials (i els 8.000 de telemàtics) de la 3a Conferència Mundial d'Educació Superior de la Unesco que es fa a Barcelona aquesta setmana.

Una trobada per revisar i renovar teories i pràctiques i marcar el full de ruta de l'educació superior dels pròxims anys.

Com ha de ser la universitat del futur?

La universitat del futur ha de ser més oberta, diversa, inclusiva i experimental. L'educació superior és un dret al qual no tothom té accés, sobretot als països en desenvolupament.

Cal democratitzar-ne l'accés i també destinar-hi més fons públics, perquè reflecteixi la diversitat social en comptes de les desigualtats mundials, i  que no sigui cada cop més elitista, tal com explica la subdirectora general d'Educació de la Unesco, Stefania Giannini:

"Encara hi ha moltes desigualtats. Tenim entre un 80 i un 85% d'estudiants universitaris al món occidental davant un 10% a l'Àfrica subsahariana, el continent amb més població jove."

Per on ha de començar el canvi?

Les universitats han de repensar la manera com ofereixen els estudis, segons els experts. Han de ser més flexibles, moure's cap a la integració de disciplines i el treball cooperatiu i ser al centre de la innovació, el progrés i la transmissió de valors. Uns reptes que requereixen, d'entrada, una renovació de plantilles.

"Molts professors estan en procés de jubilació i això vol dir renovar les universitats amb gent jove, amb gent amb capacitat, que en tenim molta, però els hem de posar les coses més fàcils", explica a TV3 Josep Maria Vilalta, secretari executiu de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques ACUP i director de la xarxa GUNi.

Aquest són els reptes de les universitats catalanes per als pròxims 10 anys:

Per què més experimental?

"La ciència s'aprèn fent ciència", defensa Anne Cook, directora del New York Performance Standards Constortium, que ha explicat l'experiència impulsada per aquest consorci en què han participat 38 escoles i instituts dels Estats Units. Els seus alumnes fan proves competencials per accedir a la universitat, en comptes dels exàmens oficials, amb molt bons resultats.

Cook demana que els professors no ensenyin només a fer exàmens i que no vulguin abraçar massa contingut, sinó aprofundir en els coneixements que imparteixen a través de l'experimentació.

"Les escoles desenvolupen cultures basades en l'avaluació. Si pots canviar la manera d'avaluar, canviaràs la cultura de l'escola, la manera d'ensenyar."

Un Eramus d'àmbit mundial?

La mobilitat internacional és un altre dels grans reptes de l'educació superior. Actualment, 6 milions d'estudiants fan la carrera en un país diferent al propi, una xifra que arribarà als 8 milions en 3 anys (el 2025). Pels experts, té molts beneficis: implica avantatges acadèmics pels estudiants i enforteix l'intercanvi de coneixements i l'entesa mútua.

Per això reclamen un impuls a la investigació i la cooperació entre universitats i el reconeixement internacional de titulacions, amb la firma del Conveni Mundial sobre Reconeixement de Qualificacions impulsat per les Nacions Unides i pendent de ratificació en molts estats. Una mena d'Erasmus d'àmbit mundial.

Programes flexibles i educació contínua

"La idea que als 20 anys has de fer una formació que et servirà tota la vida és obsoleta", explica Eduard Vallory, president de Catesco (centre Unesco de Catalunya). "El món va molt més ràpid que el canvi de les universitats", continua, i per això "cap no ho podrà fer sola".

Vallory creu que els estudis superiors han de sortir de la lògica de les classes magistrals, d'una sola matèria, moure's cap a un treball molt més cooperatiu i la integració de disciplines i oferir-ne de noves adaptades a la formació de cadascú en cada moment de les seves vides.

Al rol que han d'exercir les universitats s'hi afegeix també el de formar la ciutadania, com explica Josep Maria Vilalta, secretari executiu de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques ACUP i director de la xarxa GUNi

"El paper de les universitats és evidentment formar professionals, però també ciutadans, i en els últims decennis hem oblidat aquesta funció."

Vilalta creu que l'oferta educativa hauria de poder diferenciar entre "uns estudis més professionalitzadors, enfocats al mercat de treball, i uns estudis més generalistes o centrats en l'avenç de la ciència i el coneixement". 

Què n'hem après, de la pandèmia?

La pandèmia de covid-19 ha posat a prova els sistemes d'ensenyament superior i molts no l'han superat. Aprendre d'aquesta experiència i dissenyar sistemes "més forts i resistents" també és un dels reptes de la convenció, a partir de les conclusions d'un estudi sobre l'impacte de la covid en l'educació universitària.

La pandèmia ha provocat una pèrdua d'aprenentatges i un augment de les desigualtats, tant en l'accés a l'educació superior com en la investigació i les tecnologies. També ha demostrat que els sistemes amb més finançament públic han aguantat millor i han pogut garantir més la continuïtat de la seva oferta i la inclusió d'un major nombre d'estudiants.

La despesa pública destinada a l'educació superior se situava, abans de la pandèmia, en l'1,18% del PIB a Catalunya (dades del 2018), un percentatge molt similar a la mitjana europea (1,19%) i per sobre de la de l'estat espanyol (1,07%), segons dades facilitades pel Departament de Recerca i Universitats. La nova proposta de llei d'Universitats presentada aquest maig pel ministre Joan Subirats vol recuperar el finançament perdut (ara és del 0,7%) i destinar un 1% del PIB a l'educació superior.

L'informe de la Unesco alerta, però, que el ràpid retorn als aprenentatges presencials i a patrons tradicionals fa témer que no s'ha après gaire de l'experiència ni s'ha fet cap canvi de fons, més enllà d'adoptar "algunes pràctiques digitalitzades".