La UPC urgeix a protegir ports i passejos marítims dels embats climàtics abans del 2050

Un estudi fet per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) sobre la vulnerabilitat de la costa catalana al canvi climàtic deixa poc marge de dubte: urgeix començar a treballar per protegir ports, platges i passejos marítims de la previsible pujada del nivell del mar.

El primer gran toc d'alerta va ser el temporal Gloria, el gener del 2020, però des d'aleshores hi ha hagut molts més episodis de pluges torrencials, com els que van sacsejar el municipi d'Alcanar, al Montsià, el setembre del 2021 i el 2023.

El director de l'informe de la UPC, Agustín Sánchez Arcilla, explica que com a mínim el 20% dels 44 ports de la Generalitat hauran de canviar els pantalans fixos per uns de mòbils, a l'estil dels que hi ha en zones amb grans marees. Però no només això, més enllà del 2050 també s'haurà d'augmentar l'alçada dels dics.  

"De cara a l'efecte de l'onatge sobre els ports, els que en surten més mal parats són els de la costa nord, de la Costa Brava cap a França, perquè en aquest tram l'onatge és més enèrgic que al sud."

Platges i passejos marítims també estan amenaçats

El mateix equip de la UPC també ha analitzat la vulnerabilitat de les platges i d'una trentena de passejos marítims repartits per tot el litoral. Segons el seu diagnòstic, un 30% dels passejos necessiten reparacions d'urgència per resistir els efectes del canvi climàtic. Entre els més vulnerables, hi ha els del Garraf, el Tarragonès, el Baix Ebre i el Maresme, on a més està en joc el futur de la línia ferroviària. 

Sanchez Arcilla deixa clar que, tal com està ara, la via del tren que passa pel Maresme té els dies comptats i apunta quina pot ser la solució. Assegura que si es recuperés la platja al costat de la línia del ferrocarril, la mateixa platja seria el millor dissipador natural de l'agressió de les onades.

"Aquesta seria la millor recomanació. Però si això no es pot fer en tots els trams, ens haurem de tornar a plantejar desviar el tren i la carretera terra endins."

Aquesta aposta per recuperar la platja com a escut per resistir millor els temporals ja s'ha posat en pràctica a Segur de Calafell, al Baix Penedès, on s'ha enderrocat parcialment la plaça del Mil·lenari, en ple passeig marítim.

Pel que fa a les platges, l'estudi constata que entre un 20% i un 25% necessiten intervencions urgents per compensar els efectes de la pujada del mar i els fenòmens meteorològics extrems, com el temporal Gloria.

L'equip de la UPC, però, descarta que els fenòmens meteorològics més violents es puguin frenar amb esculleres o altres estructures rígides. Tot el contrari, recomanen deixar de construir i apostar per solucions basades en la natura, com ara plantant prats marins --que rebaixin la força de les onades-- o col·locant línies de dunes per frenar la pèrdua de sorra. 

Cas per cas

El govern creu necessari disposar d'una diagnosi completa de la situació de tots els ports i passejos marítims catalans per avançar-se a qualsevol escenari i dur a terme obres preventives.

En declaracions a Catalunya Ràdio, la secretària d'Acció Climàtica, Anna Barnadas, ha parlat dels riscos que l'augment del nivell del mar pot tenir per als habitatges situats a primera línia.

"Que sapiguem, ara mateix no hi hauria edificis afectats. Si el nivell del mar puja i va entrant al territori, els edficis que estan més a prop es poden veure afectats, com els passejos i ports."

El Port de Tarragona, per exemple, fa temps que treballa per fer front a aquesta problemàtica. Segons els seus responsables, els dissenys de les noves infraestructures ja tenen en compte aquestes anomalies derivades del canvi climàtic. El director general del Port, Ramon Garcia, apunta que cal "apujar el nivell dels molls, un major manteniment d'esculleres i reforçar altres estructures de formigó".

El port tarragoní ja treballa en altres vies sostenibles, com ara la potenciació del transport ferroviari de mercaderies.