La vacuna d'AstraZeneca és més eficaç si s'endarrereix la segona dosi als tres mesos

Trigar tres mesos a posar la segona dosi de la vacuna d'Oxford-AstraZeneca contra la Covid-19 en comptes d'un mes i mig augmenta molt la seva eficàcia.

És la principal conclusió d'un estudi fet a la Universitat d'Oxford que ha publicat aquest divendres la revista científica britànica The Lancet.

En concret, han descobert que amb un interval de 6 setmanes l'eficàcia és del 55%, i que amb un de 3 mesos puja al 81%.

La primera dosi ja és molt eficaç

La segona conclusió important és que, a partir de 22 dies de posada la primera dosi, l'eficàcia fins als 3 mesos puja fins al 76% amb una sola dosi.

L'estudi s'ha fet analitzant els casos de més de 17.000 voluntaris del Regne Unit, del Brasil i de Sud-àfrica que han participat en la tercera fase dels assajos clínics de la vacuna.

En concret, han constatat que, a partir de 22 dies després de la primera dosi, no hi va haver cap hospitalització per Covid-19 al grup de voluntaris vacunats, mentre que al grup dels que van rebre un placebo n'hi va haver 15.

Avala l'estratègia britànica

L'estudi s'ha fet públic només un dia després d'un altre fet a Israel, publicat a la mateixa The Lancet, i que conclou que una sola dosi de la vacuna de Pfizer té una eficàcia del 85%.

Aquests estudis avalen l'estratègia del Regne Unit d'endarrerir la segona dosi o posar-ne només una, i que en el seu moment va aixecar força controvèrsia.

La Unió Europea, per exemple, està recomanant un interval de 3 o 4 setmanes entre dosis de vacuna, i va descartar en el seu moment seguir l'estratègia britànica.

Vacunar més persones amb una sola dosi?

La idea és que si una sola dosi ofereix una protecció alta, convertint la segona dosi en la primera per a altres persones s'aconsegueix protegir el doble de gent en el mateix temps.

En un context en què la disponibilitat de vacunes encara és escassa i hi ha pressa per acabar amb la pandèmia, aquesta estratègia pot escurçar molt el temps de vacunació.

És el que ha afirmat Andrew Pollard, autor principal de l'estudi, i cap del grup de recerca en vacunes que ha desenvolupat la d'Oxford-AstraZeneca:

"Quan hi ha un subministrament limitat, les polítiques de vacunació inicial de més persones amb una dosi única poden proporcionar una protecció immediata de la població més gran que vacunar la meitat del nombre de persones amb dues dosis."

De tota manera, Pollard recomana que, per assegurar una immunització de llarga durada, tothom s'acabi posant una segona dosi, encara que sigui més tard del que s'està fent ara.

En aquest sentit, una altra estratègia que s'està estudiant, també al Regne Unit, és combinar vacunes diferents per a la primera i la segona dosi, amb un assaig clínic que està fent servir les tres vacunes disponibles actualment en aquest país.

És una estratègia que ja s'ha provat amb èxit contra malalties com la tuberculosi, la poliomielitis o l'hepatitis B, entre d'altres, que han aconseguit més protecció amb dosis de vacunes diferents que no pas amb només una de sola.

La vacuna evita infeccions?

Pollard també ha assegurat que l'estudi ha trobat indicis que els vacunats s'infecten menys, segurament perquè hi ha menys casos greus, i per tant, els infectats porten menys càrrega viral:

"Hem vist una reducció del nombre global de casos positius, cosa que indica que les vacunes poden reduir les infeccions."

Els autors, però, alerten que les conclusions no estan basades en una recerca dissenyada expressament, sinó en les dades que ha aportat la tercera fase dels assajos clínics.

Per tant, remeten a futures recerques que corroborin les seves conclusions, sobretot per concretar quina és la millor manera d'aconseguir que la protecció contra la Covid-19 duri el màxim de temps possible.