La vacuna contra el càncer, cada cop més a prop gràcies a la tecnologia ARN
S'han publicat els primers resultats, encara molt preliminars, en melanoma i pàncrees, però ja hi ha molts més assajos clínics
Fa anys que la comunitat científica persegueix una vacuna contra el càncer. De fet, l'oncòleg Ushur Sahin ho estava investigant quan va arribar la covid. Els seus estudis li van servir per reformular l'objectiu i crear una de les primeres vacunes ARN contra el coronavirus.
Abans d'això, intentava trobar una vacuna per al càncer de cervell. Un estudi on van participar molts experts, entre ells, Joan Seoane, professor de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) al Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO).
"Sahin ràpidament s'adona de la rellevància de la malaltia i aplica la tecnologia que havia desenvolupat per al tumor cerebral durant la covid."
Ara que la pandèmia comença a formar part del passat, els investigadors han reprès el projecte inicial contra el càncer. Han aprofitat l'experiència acumulada amb les vacunes ARN contra la covid i aquesta tecnologia totalment nova.
Vacunes personalitzades per a cada pacient
Josep Tabernero, cap d'oncologia mèdica a l'Hospital Vall d'Hebron, explica que aquestes són les primeres vacunes en què, per fer-les, s'ha utilitzat material genètic: "En el càncer, es fan servir fragments d'ARN de les cèl·lules malignes de cada individu."
Són vacunes personalitzades, fetes una per una i dissenyades per a cada pacient. S'agafa un tros del tumor, es trasllada per seqüenciar-lo i es busquen quines proteïnes mutades són les més rellevants. A partir d'aquí, se sintetitza ARN artificial i s'injecta al pacient.
Per si sol, el sistema immunitari no pot actuar contra el càncer perquè no detecta les cèl·lules tumorals. Amb la vacuna, és el pacient qui produeix les mateixes proteïnes mutades del tumor. Aleshores, el sistema immunitari és capaç d'activar-se i actuar contra les proteïnes generades i les que es troben a l'interior del tumor.
Primers assajos clínics amb resultats positius
Com que no es poden fabricar en massa, les vacunes contra el càncer són molt complicades d'obtenir i tenen un cost molt elevat. La farmacèutica Moderna ha presentat els primers resultats a partir d'un estudi fet amb 150 malalts amb un melanoma metastàsic. Biontech, una altra farmacèutica, l'ha seguit amb un assaig amb 16 pacients amb càncer de pàncrees amb alt risc de recaiguda.
Catalunya té un extens historial de participació en assajos clínics i també ha col·laborat especialment en assajos oncològics. De fet, va contribuir amb les dues farmacèutiques en la fase 1 dels estudis.
Deu anys d'assaig i error
Les vacunes contra el càncer es van començar a investigar fa una dècada. Aconseguir aquests primers resultats ha estat gràcies a un llarg procés d'assaig-error. Ignacio Melero, codirector d'Immunologia Clínica a la Universitat de Navarra:
"Les vacunes per intentar tractar el càncer són una història molt llarga, marcada pels mals resultats clínics que contrasten amb els bons resultats dels models experimentals."
Però aquests dos estudis amb resultats clínics positius són només els primers de molts assajos clínics que s'estan fent en diferents tipus de tumors. Seoane es mostra esperançat que aquesta tecnologia tiri endavant:
"Segurament hi haurà alguns desafiaments i problemes que haurem de superar, però jo crec que sí que podria ser que arribés al pacient en un temps raonable."
Amb això s'obre una nova porta molt esperançadora en la lluita contra el càncer, que probablement serà eficaç en combinació amb altres immunoteràpies que ja es fan servir.
