La vacuna de la verola humana protegeix també contra la verola del mico

A Espanya s'han detectat una trentena de casos de la verola del mico, la gran majoria a Madrid. La previsió és que se'n notifiquin més casos durant les pròximes dues o tres setmanes, sobretot entre persones de menys de 45 anys.

Un brot d'aquesta malaltia, molt minoritària i fins ara circumscrita a l'Àfrica, es va detectar fa unes setmanes per primera vegada al Regne Unit i ja s'ha estès per altres països europeus.

Els científics ja s'han posat en marxa i estan estudiant quina és la millor estratègia per fer-hi front. Les opcions passarien per impulsar la vacunació contra la verola, centrar el tractament a partir dels antivirals o combinar les dues alternatives alhora.

La vacuna contra la verola humana tradicional fa immunitat creuada enfront de la verola del mico i protegeix fins a un 85%. Els experts pensen que seria bona idea utilitzar-la per als contactes dels contagiats, sobretot les primeres 72 hores.

Judith Villar García, coordinadora de Salut Internacional de l'Hospital del Mar, explica que la vacuna de la verola humana és útil fins i tot si s'administra passades 72 hores del contacte "perquè la simptomatologia duraria molt menys, la qual cosa és un benefici naturalment per al pacient i evitaria complicacions més greus, encara que no són habituals, i sobretot trencaríem la cadena de transmissió abans."

La vacuna de la verola humana es va deixar de posar arreu del món a començament de la dècada dels 80, quan es va erradicar la malaltia. També es va deixar de fabricar massivament, però encara n'hi ha reserves.

El doctor Antoni Trilla, epidemiòleg de l'Hospital Clínic, afirma que no hi ha vacunes contra la verola per vacunar tothom, però que no és necessari fer-ho:

"N'hi ha per vacunar tothom? Ni de bon tros, però és que no cal. El que fa falta és vacunar els casos, hipotèticament, però especialment els contactes i el personal sanitari que tingui cura d'aquestes persones."

De fet, aquesta vacuna ja s'ha utilitzat abans en casos, precisament, de verola del mico. I també en d'altres. Com recorda el doctor Antoni Trilla, quan hi van haver els atacs a les Torres Bessones de Nova York l'11 de setembre del 2001 es va començar a parlar de bioterrorisme i es va témer que algú fes servir el virus de la verola, "l'exèrcit americà fins i tot va considerar vacunar una part del seu personal".

Judith Villar García, coordinadora de Salut Internacional de l'Hospital del Mar, explica que les vacunes humanes contra la verola actuals "són vacunes de tercera generació, que no tenen els efectes secundaris que tenien les primeres". Les vacunes, diu, sempre s'han anat actualitzant. I "no només vacunes, sinó també els tractaments experimentals per estar preparats sempre pel que pogués passar."

Les vacunes de la verola humana són antivirals que, tot i que ara no estan disponibles, sí que es podrien comprar si calgués.

El Ministeri de Sanitat preveu comprar milers de dosis de la vacuna Imvanex, desenvolupada pel laboratori danès Bavarian Nordic, per administrar-la, de moment, només als contagis confirmats i no a la població general.

A Europa no hi ha cap vacuna contra la verola del mico aprovada. Als Estats Units sí que n'hi ha una, de la marca Jynneos, aprovada l'any 2019.