La vacuna del coronavirus a Espanya la fabricarà la indústria veterinària

El govern espanyol està analitzant i promovent que la indústria estatal pugui produir vacunes contra el coronavirus quan estiguin disponibles.

Ho va explicar aquest divendres el ministre de Sanitat, Salvador Illa, que va precisar que hauran de ser fabricants de vacunes veterinàries, perquè a Espanya no n'hi ha que en fabriquin d'humanes en gran escala:

"Sí que hi ha fabricants de vacunes veterinàries amb gran experiència en producció. S'ha contactat amb ells per saber la seva capacitat, se'ls assessorarà en els passos necessaris per complir els requisits i poder obtenir l'autorització de fabricació de vacunes d'ús humà."

Illa ha dit també que estan promovent els contactes entre aquests fabricants i els equips de recerca que estan desenvolupant vacunes per facilitar el procés un cop estiguin disponibles.

Patent a València

Precisament aquest dissabte s'ha sabut que un equip de la Universitat de València ha demanat la patent d'una possible vacuna contra el coronavirus que han desenvolupat.

Jesús Rodríguez, responsable de l'equip, ha dit que és bo que hi hagi molts equips buscant vacunes:

"Encara que hi ha moltes vacunes en desenvolupament per entitats públiques i privades, com més candidates a vacunes hi hagi, més altes seran les probabilitats d'aconseguir-ne una d'eficient en poc temps."

Aquesta vacuna ataca la famosa proteïna S del coronavirus SARS-CoV-2, la que li permet entrar a les cèl·lules del sistema respiratori, i també a les del fetge i l'intestí, entre altres òrgans humans.

Segons han informat, ja n'han provat una primera versió en insectes i d'aquí poc començarà la fase d'experimentació amb animals.

120 vacunes en estudi

Segons ha explicat aquest dissabte el ministre de Ciència i Innovació, Pedro Duque, hi ha un total de 10 projectes en marxa a Espanya per desenvolupar vacunes contra la Covid-19.

Entrevistat a Catalunya Ràdio, Duque ha dit que el més avançat és un del Centre Nacional de Biotecnologia, que ja està experimentant en animals i que d'aquí 2 o 3 mesos tindrà els primers resultats.

El ministre ha calculat que, en total, al món s'està treballant en unes 120 possibles vacunes contra el coronavirus.

5 vacunes xineses en fase 2

Segurament les que estan en un estat més avançat són les xineses: segons la Comissió de Sanitat de la Xina, la CSX, n'hi ha 5 que ja estan a la segona fase d'assajos clínics.

Ho ha explicat Zeng Yixin, subdirector de la CSX, que ha assegurat que els assajos estan sent molt positius:

"No hem registrat cap efecte advers greu en els voluntaris durant les proves. Si tot va com està planejat, els projectes acabarien la segona fase de les proves el juliol."

Zeng ha dit que la Xina ha "innovat" per accelerar els procediments, fent alhora la fase 1 i la fase 2 en algunes de les vacunes, i que si tot va bé a principis del 2021 ja hi hauria vacunes disponibles.

L'optimisme a la Xina és considerable: creuen que al juny tindran més vacunes entrant en fase clínica, i també que al setembre poden tenir disponible una "vacuna d'emergència" per protegir personal sanitari en situacions extremes.

Els Estats Units, amb presses

Possiblement per aquesta rapidesa xinesa, als Estats Units estan intentant accelerar la seva recerca, amb un programa federal que han anomenat "Velocitat de la llum".

Segons el president del país, Donald Trump, aquest programa ha de servir perquè els seus científics hagin desenvolupat una vacuna abans que acabi el 2020.

De tota manera, Trump s'ha mostrat obert a col·laborar amb altres països, especialment la Xina, per poder complir aquest objectiu:

"Estem treballant conjuntament amb diferents països, no tenim ego, no tenim ego. Qui ho aconsegueixi, perfecte, treballarem amb ells i ells treballaran amb nosaltres."

Segons Trump, el programa contempla que l'exèrcit sigui qui faci la distribució massiva de la vacuna quan estigui disponible.

Dubtes dins els EUA

L'optimisme de Trump l'ha contrarestat l'exresponsable de la recerca biomèdica del seu govern fins fa 1 mes, Rick Bright, que diu que el país no podrà fer el que assegura el president.

Bright ha testificat aquesta setmana al Congrés dels EUA, i ha afirmat que l'administració Trump no té cap estratègia preparada:

"No hi ha cap companyia que en pugui produir prou dosis per al nostre país o per al món, n'hi haurà un nombre limitat. Necessitem crear una estratègia ara mateix per assegurar-nos que la vacuna es pot produir i distribuir d'una manera justa."

Segons Bright, el programa "Velocitat de la llum" no podrà fer això, i alerta que les presses poden fer que la vacuna o vacunes escollides no siguin prou segures.

Des de l'administració Trump han desautoritzat Bright, de qui diuen que està ressentit per haver estat cessat.

Sanofi obre la caixa dels trons

Però a França una polèmica que hi ha hagut aquests dies hi podria estar relacionada: la farmacèutica Sanofi ha dit que, quan tinguin la vacuna, la subministraran primer als Estats Units.

Ho ha dit el director general, Paul Hudson, que ho ha justificat afirmant que és el país que més suport els està donant en la recerca de la vacuna.

Segons ha assegurat Hudson en una entrevista, els Estats Units podrien tenir un avantatge de dies o setmanes en el subministrament de les vacunes que puguin produir al davant d'altres països.

El ministre de Sanitat francès l'ha desmentit i ha assegurat que vetllarà perquè la vacuna es distribueixi a tot arreu en igualtat de condicions.

Sanofi és un dels grans especialistes mundials en vacunes, i les paraules de Hudson han provocat un terrabastall no només a França, sinó també a la Unió Europea.