Un metge prepara una vacuna (Pexels)
Un metge prepara una vacuna (Pexels)

La vacuna del papil·loma redueix fins al 87% el risc de càncer de coll d'úter

Un estudi fet al Regne Unit, on s'administra des del 2008, mostra que l'efectivitat de la vacuna és més alta si s'administra als 12 o 13 anys que posteriorment

Xavier DuranActualitzat

La incidència del càncer de coll d'úter es un 87% menor en dones que van rebre la vacuna contra el virus del papil·loma humà (VPH) quan tenien 12 o 13 anys. Així ho assenyala una observació directa, en condicions reals i no d'assaig clínic, de l'efecte d'aquesta vacuna.

En les dones que la van rebre en edats superiors el risc també és menor en relació amb les no vacunades: una incidència un 62% menor en dones vacunades entre els 14 i els 16 anys i un 34% si es van vacunar entre els 16 i els 18.

L'estudi, fet per metges anglesos i publicat a la revista The Lancet, també apunta que la incidència de carcinoma cervical no invasiu, lesió anterior al càncer, era un 97% menor en dones vacunades als 12 o 13 anys, un 75% menor si havien rebut la vacuna entre els 14 i els 16 i un 39% si se'ls havia administrat entre els 16 i els 18 anys.

La vacuna bivalent contra el VPH, Cervarix, es va començar a administrar al Regne Unit al setembre del 2008. Es donava a les noies de 12 o 13 anys i també s'oferia a les de més edat, fins als 18 anys.


Estudi real en dones de 20 a 64 anys

L'OMS recomana que aquesta vacuna s'inclogui en els programes nacionals d'immunització i ara es dona a un centenar de països. La prioritat, afirma l'organització, és reduir la incidència del càncer de cèrvix o coll d'úter.

Hi ha tres tipus de vacunes: bivalent, quadrivalent i nonavalent, segons si actuen contra dos, quatre o nou tipus del virus, i es recomana la seva administració abans que les noies hagin tingut relacions sexuals.

Segons el tipus de VPH, pot provocar lesions benignes, com ara berrugues anogenitals i la papil·lomatosi respiratòria recurrent, i malignes, com els càncers de cèrvix i, en una proporció variable, els de vagina, vulva, anus, penis i orofaringe. Se sap que sense la infecció pel VPH no es produeix el càncer de coll uterí i aquest no apareix en totes les dones que s'infecten amb el VPH. Però alguns tipus donen un risc molt alt i al principi poden no donar cap símptoma ni provocar cap lesió aparent.

Si bé els assaigs controlats i alguns programes de vigilància havien mostrat l'eficàcia i l'efectivitat de la vacuna, com que fa pocs anys que s'administra i que els casos de càncer de coll uterí són rars en dones de menys de 30 anys, no n'hi havia prou proves.

El gran valor d'aquest estudi és que s'ha fet un seguiment de diverses cohorts (grups) de dones. Es van utilitzar les dades del registre del càncer entre el gener del 2006 i el juny del 2019.

Les edats de les dones incloses anaven dels 20 als 64 anys i de les set cohorts, tres corresponien a dones vacunades. El que s'avaluava era la incidència de càncer de coll uterí o de carcinoma cervical no invasiu.

Durant l'estudi es van diagnosticar 28.000 càncers de cèrvix i 300.000 carcinomes no invasius. En els grups de vacunades hi va haver 450 casos menys de càncer i 17.200 carcinomes menys del que es podria preveure en una població no vacunada.


Bona relació cost-benefici

Segons un dels autors, Peter Sasieni, del King's College de Londres, els models ja havien suggerit que els efectes preventius de la vacunació es notarien en les dones d'entre 20 i 29 anys a finals del 2019.

"El nostre estudi pretenia quantificar aquest impacte. I el que hem observat és que encara és més gran del que els models preveien."

A més, l'estudi mostra que els beneficis són superiors segons l'edat de vacunació, com assenyala Kate Soldan, de l'Agència de Seguretat de Salut i també coautora:

"Tal com s'esperava, la vacunació contra el VPH era més efectiva en els grups vacunats als 12 o 13 anys en què hi havia menys probabilitat d'haver tingut ja una infecció amb el VPH."

En un comentari que acompanya l'article, Maggie Cruickshank, de la Universitat d'Aberdeen, Escòcia, afirma que aquests resultats "haurien d'estimular els programes de vacunació a països amb ingressos mitjans i baixos, on el càncer de coll uterí és un problema de salut pública més important que en els països amb sistemes de vacunació i de cribratge ben establerts".

I afegeix quin és un dels problemes més importants que cal superar:

"Juntament amb l'accés a la vacuna, que està relacionat amb les decisions en salut pública, és l'educació de la població perquè accepti la vacuna, perquè un índex elevat d'immunització és un element clau per a l'èxit."

Virus del papil·loma humà
El virus del papil·loma humà pot acabar produint càncer, cosa que s'evita amb la vacuna

Segons explica al 324.cat la doctora Laia Alemany, cap del Programa de Recerca en Epidemiologia del Càncer de l'ICO i especialista en VPH, les evidències de l'efectivitat de la vacuna fins ara eren indirectes:

"Fins ara es podia valorar indirectament, per l'impacte de berrugues o d'infeccions als genitals i s'havia vist que disminuïen. Ara es pot valorar amb casos de càncer i lesions neoplàsiques d'alt grau i es confirma la seva efectivitat."

Afegeix que diversos estudis indiquen que "no cal una dosi de reforç i fins i tot s'està avaluant si amb una sola dosi a l'adolescència en comptes de dues ja n'hi hauria prou".

A Catalunya, la vacunació sistemàtica contra el VPH es va iniciar el curs 2008-2009 per a les noies de 6è curs d'educació primària (d'11-12 anys) amb una pauta de tres dosis. El curs 2017-2018 es va iniciar la vacunació amb la vacuna nonavalent.

El potencial preventiu és més gran quan s'administra a les persones que no han estat exposades al VPH. En les noies nascudes a partir del 1997, cal fer vacunació de rescat si no es van vacunar al moment oportú.

La doctora Alemany valora la importància d'incloure-la en el programa de vacunació gratuïta:

"La incidència d'aquests càncers és més alta a l'Àfrica subsahariana, a l'Amèrica Llatina i al Sud-est asiàtic. A Catalunya no és gaire elevada però estudis que hem fet mostren que fins i tot així la relació cost-efectivitat és molt bona i per això és adequat incloure-la en els programes de vacunació."

La vacunació pot ser d'utilitat en altres grups de població i per això també s'ofereix a grups de risc com ara dones a les quals s'ha diagnosticat una neoplàsia intraepitelial cervical moderada o d'un grau més avançat, que no és cancerosa però s'hi pot transformar, dones i homes amb infecció pel VIH, homes que mantenen relacions sexuals amb altres homes, treballadors i treballadores del sexe i persones que han patit abús sexual.

Pel que fa a les dones de més edat que no van ser vacunades, la doctora Alemany considera que també és efectiva, però que disminueix amb l'edat:

"També cal pensar que l'efectivitat és molt més elevada si no hi ha hagut cap infecció amb el VPH prèvia a la vacunació."

I una pregunta freqüent és si s'hauria d'administrar també als nois. La doctora Alemany creu que sí i que ja es fa a més de 20 països on s'administra de forma gratuïta en els calendaris de vacunació sistemàtica a les mateixes edats que a les noies:

"D'aquesta forma, disminuïm la cadena de transmissió. A més, als nois també els beneficia, perquè no és un virus exclusiu de noies i pot provocar càncer de penis o d'anus, per exemple. També cal destacar que es pot produir la transmissió a nivell oral es pot produir la transmissió i generar càncer de faringe, en especial de l'orofaringe-gola. I els nois també es poden veure afectats per berrugues anogenitals produïdes pel VPH."

 

 

ARXIVAT A:
VacunesSalutCàncer
Anar al contingut