La vacuna ja ha arribat: què en sabem, què no en sabem i què en podem esperar

Amb una atenció mediàtica considerable, aquest diumenge es comença a administrar de manera generalitzada a la Unió Europea la vacuna de Pfizer-BioNTech contra la Covid-19.

És la primera que s'ha autoritzat al món per a vacunacions massives, i la seva arribada ha despertat moltes esperances que es pugui aturar la pandèmia.

Però també està fent aflorar molts dubtes i incògnites sobre com funciona i què se'n pot esperar.

Dues dosis

La vacuna de Pfizer-BioNTech, que han batejat com a Comirnaty, s'ha de posar en dues dosis amb 3 setmanes de separació, i s'administra a la part superior del braç, directament al múscul.

La part activa de la vacuna és una molècula d'ARN missatger que han anomenat tozinameran, de la qual s'administren només 30 milionèsimes de gram en cada dosi.

Aquesta molècula és la que dona instruccions al cos per fabricar defenses contra l'espícula del virus, que li permet entrar a les cèl·lules humanes.

Ho aconsegueix fent que les cèl·lules produeixin l'espícula, i després és el sistema immunitari el que la identifica com a estranya i produeix anticossos i cèl·lules T per combatre-la.

95% d'efectivitat

Durant els assajos clínics s'ha provat en 44.000 persones voluntàries separades en 2 grups: a un li van posar la vacuna i a l'altre un placebo, és a dir, una vacuna falsa.

En el primer grup va haver-hi només 8 persones que van tenir símptomes de Covid-19, mentre que en el segon n'hi va haver 162, i per això s'ha calculat que té un 95% d'efectivitat.

A la molècula activa l'acompanyen 9 ingredients més que tenen com a funció aconseguir que el cos humà la metabolitzi de manera adequada.

Efectes secundaris?

La majoria de persones que han participat en els assajos clínics han patit efectes secundaris, però la immensa majoria han estat lleus i han durat unes hores o pocs dies.

Més del 80% va sentir un lleuger dolor al lloc de la punxada, dos de cada tres un cert cansament, i més de la meitat, mal de cap.

També al voltant de la meitat van sentir dolor muscular o a les articulacions, el 32% calfreds i només en un 14% van tenir febre.

Pel que fa als efectes secundaris greus, la xifra va ser molt baixa, el 0,6%, un percentatge equivalent al que van tenir les persones que se'ls va administrar el placebo.

Què passa si ets al·lèrgic?

L'agència espanyola del medicament ha dictaminat que les persones que se sap que tenen al·lèrgia a algun dels ingredients inactius de la vacuna no s'han de vacunar.

Pel que fa a les persones que s'hagin vacunat i hagin tingut reaccions greus, no se'ls posarà la segona dosi.

En el cas de la Cominarty, se sospita que l'ingredient més probable que causa al·lèrgies greus és el polietilenglicol.

De moment, als Estats Units han detectat sis casos de reaccions al·lèrgiques greus després de vacunar gairebé 300.000 persones.

Qui es pot vacunar?

Al marge dels efectes secundaris i les al·lèrgies, de moment aquesta vacuna només està recomanada per a persones més grans de 16 anys. Hi ha previstos assajos per esbrinar com la metabolitzen els nens.

Pel que fa a les dones embarassades o que estan alletant nadons, de moment només hi ha dades en models animals, que no han detectat cap efecte perniciós.

Per això, se'ls recomana que decideixin si es vacunen o no després d'avaluar els riscos i els beneficis amb l'ajuda de professionals sanitaris.

Tampoc hi ha gaires dades sobre els efectes en persones immunodeprimides, però es recomana que es vacunin perquè els riscos de patir una Covid-19 greu són molt més alts que els que pot comportar la vacuna.

Les conclusions dels assajos clínics també asseguren que l'eficàcia de la vacuna no varia en funció de l'ètnia o gènere de les persones.

Què no se'n sap?

Encara hi ha moltes coses que es desconeixen d'aquesta vacuna i de fins a quin punt pot protegir contra la Covid-19. Per exemple, no se sap si les persones vacunades poden ser infeccioses o no.

Tampoc quant de temps durarà la protecció que genera al cos, i per això els assajos clínics continuaran durant com a mínim 2 anys més per saber-ho.

Durant aquests assajos s'han vacunat més de 500 persones que ja havien passat la Covid-19, i no han tingut efectes diferents de la resta. No se sap, però, si vacunar-se els ha proporcionat protecció addicional.

Si el virus muta, la vacuna serveix?

A banda de la incògnita de quant durarà la protecció, tampoc se sap si aquesta servirà si el coronavirus SARS-CoV-2 evoluciona amb mutacions que el facin immune a la vacuna.

De moment, se sap que el ritme de mutació és molt més baix que el del virus de la sida, per exemple, però això no garanteix que en el futur no muti. Però la Comirnaty només és la vacuna que ha guanyat la cursa, i té moltes perseguidores al darrere, cosa que pot ser una garantia davant d'aquesta possibilitat.

En aquest sentit, hi ha experts que afirmen que si les vacunes ataquen el virus per diversos llocs al mateix temps, això li deixa molt poc marge, perquè li exigiria moltes mutacions simultànies per poder escapar-se.

Precisament, els responsables de dues de les vacunes més avançades, la d'Oxford-AstraZeneca i la Sputnik V, van anunciar fa dues setmanes que farien assajos clínics conjunts per aconseguir una vacuna més efectiva encara.

Quan arribarà la immunitat de grup?

Pel que fa a la immunitat de ramat o de grup, només arribarà quan s'hagi vacunat la majoria de la població, cosa que no passarà fins d'aquí força temps.

En el cas dels països occidentals i rics, això pot ser d'aquí a mig any o un any com a màxim, però els experts alerten que s'ha d'agafar com a referència la població mundial, objectiu que trigarà més a assolir-se.

En tot cas, l'inici de les vacunacions no suposa cap canvi immediat en el risc de contraure la Covid-19 i poder patir-la amb gravetat.

Per això caldrà esperar encara força mesos per poder relaxar les mesures de seguretat i les restriccions sense el perill que això porti a una nova saturació del sistema sanitari i a l'augment de la mortalitat.