La vacunació per barris: varia més d'un 30% segons la zona de Barcelona

A Barcelona, s'ha constatat que hi ha grans diferències en el ritme de vacunació segons els barris, que és més lent on hi ha pitjors nivells socioeconòmics. En àrees com Sarrià-Sant Gervasi, es frega el 70% de vacunats amb la primera dosi, mentre que en altres llocs, com el Raval o Ciutat Meridiana, s'està al 40%. La franja d'edat on la diferència és més gran és la de 60 a 69 anys.

El principal motiu d'aquesta bretxa, segons l'Agència de Salut Pública de Barcelona, (ASPB) és la falta d'habilitats digitals i d'accés a internet per demanar data i hora per vacunar-se. L'Ajuntament ha obert 25 punts per demanar cita als barris on el procés és més lent.
 

Vacunació desigual

L'ASPB fa un seguiment setmanal de l'evolució de la Covid-19 i en aquests últims mesos, també de la vacunació a la ciutat. A Barcelona, l'informe de l'ASPD amb dades fins al 31 de maig diu que la cobertura de vacunació de la primera dosi a persones més grans de 15 anys és del 44,6% -- un 48,7% són dones i el 39,9% homes--, i la cobertura arriba al 92,4% en els més grans de 80 anys iael 90,5% en les persones entre 70 i 79 anys, uns percentatges similars als de la resta de Catalunya.

Però les desigualtats en el procés de vacunació s'han detectat segons el nivell socioeconòmic dels barris. A Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí, el ritme de vacunació és més lent, i pel que fa a les edats especialment per sota dels 70 anys.

Edat i nivell socioeconòmic 

Les desigualtats en el ritme de vacunació arriben fins als 30 punts percentuals entre barris més i menys desafavorits i segons les franges d'edat entre els 60 i el 69 anys. Per exemple, a  l'ABS del Raval Sud la taxa de vacunació en primera dosi és del 63,46% entre els ciutadans de 60 a 65 anys, per sota del 79,4% de mitjana, o del 69,15% en una ABS del Gòtic.

El mateix passa en la franja de 66 a 69, on al Raval Sud tenen la primera dosi el 68,09% del col·lectiu, mentre que són el 90,28% a Bon Pastor.

Aquest fet coincideix amb el canvi d'estratègia que es va fer per accedir a la vacuna. A les persones més grans de 70 anys se les trucava personalment des del CAP, mentre que per sota d'aquesta edat, es va posar en marxa l'aplicació que s'envia a través d'un missatge SMS o accedint al web vacunavidsalut.cat per demanar hora i concretar el lloc de vacunació. 

Aleshores ja es va començar a constatar la dificultat de moltes persones per accedir o utilitzar l'aplicació, i persones que no disposaven de mitjans per desplaçar-se als centres de vacunació, que ja no eren al CAP, sinó centres de vacunació massiva. Això afecta sobretot les persones socioeconòmicament més desfavorides. Salut va decidir trucar personalment a les persones que no havien demanat cita.

D'altra banda, aquesta dificultat és menor a mesura que es vacunen franges d'edat més joves.

Segons les dades de l'ASPB, fins al 31 de maig, la cobertura de primera dosi a Barcelona entre les persones de 60 a 69 anys és del 79,4% i del 82,3% entre les de 66 i 69.
 

25 punts per demanar cita

La regidora de Salut de l'Ajuntament, Gemma Tarafa, ha explicat que el procés d'immunitat "no avança en tots els territoris a la mateixa velocitat" i que l'objectiu és "revertir aquesta desigualtat per tenir al més aviat possible la immunitat de grup". Per això, per ajudar en els tràmits, l'Ajuntament ha posat en marxa 25 punts de suport a centres cívics, biblioteques i casals del barri. Hi pot acudir qualsevol persona que visqui a Barcelona, tingui o no targeta sanitària, sempre que la seva franja d'edat ja hagi estat cridada a la vacunació.

Aquests punts estan distribuïts als sis districtes on el procés avança més lentament: Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. També s'ha engegat una campanya informativa amb cartells en diversos idiomes i equips d'agents cívics que també informaran al carrer.

Bretxa tecnològica

L'ASPB ha fet també una enquesta que recull les opinions de més de 200 referents dels grups comunitaris dels territoris afectats, com per exemple treballadores dels CAP, serveis socials, agents comunitaris o entitats i associacions dels barris.

La gerent de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, Carme Borrell, destaca les raons que contribueixen a aquesta desigualtat: en un 20% dels casos es deu a la bretxa tecnològica pel que fa a les habilitats o l'accés a internet per concertar una cita online; un 15,9% es troba amb barreres lingüístiques i culturals, i, en menor mesura, un 15,5% diu que té por als efectes secundaris.

També s'han detectat persones amb dificultats per desplaçar-se als centres de vacunació lluny de casa seva, un fet al qual Borrell ha assegurat que s'està posant remei. 

"Som conscients que fins i tot a Barcelona hi ha hagut moments en què s'han acabat els llocs per vacunar-se i gent que ha hagut d'anar fora perquè no n'hi havia, però la idea és que amb la quantitat de vacunes que estem rebent, moltíssimes més, això passi molt poc i es puguin anar a vacunar a la ciutat de la manera més còmoda possible."