La vella guàrdia del PSOE qüestiona de nou Sánchez per les concessions a l'independentisme

Les concessions que el PSOE pugui fer a l'independentisme català buscant el seu suport a la investidura de Pedro Sánchez estan aixecant tensions a l'històric partit espanyol.

Primer va ser la introducció del català, l'euskera i el gallec al Congrés dels Diputats el que va despertar el recel d'alguns socialistes històrics; i posteriorment, una possible llei d'amnistia per als encausats per l'1 d'Octubre ha acabat d'esperonar les veus crítiques amb Pedro Sánchez i l'actual direcció del partit.

Veterans com Felipe González o Alfonso Guerra s'hi han mostrat obertament en contra, mentre que a l'històric Nicolás Redondo li ha costat l'expulsió del partit.

Des de l'actual direcció del PSOE, María Jesús Montero, ministra d'Hisenda i Funció Pública en funcions, ha avisat els crítics després de l'últim posicionament de Redondo, contrari a una llei d'amnistia:

"El senyor Redondo ha fet de forma reiterada faltes de respecte a les sigles d'un partit centenari, d'un partit conformat per molts militants, homes i dones."

L'expulsió de Redondo, però, no ha agradat gens a l'expresident Felipe González, que s'ha afanyat a declarar que "Nicolás Redondo- pare- va convocar una vaga general sent parlamentari".

"Mai, mai, se'm va acudir pensar que això es penalitzava amb l'expulsió."

Però González ja s'havia fet sentir fa pocs dies, quan admetia que en les últimes eleccions li havia costat "votar el PSOE", mentre advertia Sánchez que "la Constitució no és un xiclet" i que "no hi cap ni l'amnistia -ja que esborra el delicte i dona la raó als que s'han rebel·lat- ni l'autodeterminació".

Però González no està sol i veus com les de l'expresident s'aixequen des de ja fa un temps contra Pedro Sánchez i la línia política de l'actual PSOE. Alfonso Guerra, Ramón Jáuregui, Jordi Sevilla, Paco Vázquez o César Antonio Molina, són alguns dels noms de la vella guàrdia socialista que consideren que l'actual president del govern espanyol és tou amb els independentistes catalans i poc ferm en la defensa de la unitat d'Espanya.

Sense anar gaire més lluny, Alfonso Guerra, exvicepresident del govern espanyol durant l'etapa de Felipe González, també s'ha caracteritzat sovint per les seves declaracions polèmiques en contra de cap mena de concessió als independentistes. Guerra va ser dels primers a sortir en tromba en contra d'una possible llei d'amnistia. No fa gaires dies, va dir que no era només "il·legal i inconstitucional", sinó també "injusta i impura".

A més, Guerra va definir d'"infàmia contra la democràcia" que Yolanda Díaz es reunís amb Carles Puigdemont, a més de titllar l'expresident català de "colpista", un adjectiu més aviat utilitzat per dirigents del PP i Vox.

Però no s'acaben aquí les crítiques de destacats exdirigents socialistes contra l'amnistia. A la llista s'hi ha sumat també el socialista basc Ramón Jáuregui o el valencià Jordi Sevilla, frontalment contraris a negociar res amb els independentistes.

Oído Puigdemont, pido elecciones. Y ahí lo dejo.

— jordi sevilla segura (@sevillajordi) September 5, 2023

També han reaparegut altres noms històrics com el de l'exalcalde de la Corunya Paco Vázquez, que s'ha afegit a les crítiques a l'actual direcció del PSOE, a qui ha acusat d'"haver-se convertit en partit de 'palmeros', en una secta".

O l'expresident de l'Aragó Javier Lambán, molt crític amb les negociacions del PSOE i Sumar amb Junts i Esquerra.

O César Antonio Molina, exministre de Cultura amb José Luis Rodríguez Zapatero, que també ha carregat contra Pedro Sánchez fins al punt que en les últimes eleccions va demanar el vot per Feijóo.

O Emiliano García-Page, president socialista de Castella-la Manxa, caracteritzat per carregar tot sovint contra els independentistes catalans, que tampoc ha callat ara. Page ha dit que està "molt preocupat" amb aquest tema i ha recordat que el PSOE va presentar-se a les eleccions rebutjant l'amnistia i afirmant que "no hi cabia a la Constitució".

O Joaquín Leguina, expresident socialista de la Comunitat de Madrid, també expulsat del partit i que va confessar, fa poc, que en les últimes eleccions va votar al PP perquè "està a favor de la Constitució".