María José Rivas, de pensar que no tornaria a cantar mai a nominada als Goya

És cordovesa, veïna del Poble-sec de Barcelona, té 66 anys i la seva història trenca tots els esquemes. Un problema mèdic va fer que la María José Rivas pensés que no podria tornar a cantar. La insistència de la directora de cinema Laura Ferrés va fer que canviés d'idea. Una proposta que l'ha portat a la nit dels Goya per la seva interpretació d'un tango argentí. El premi, finalment se l'ha endut una altra catalana: Rigoberta Bandini.

Una història de superació

La María José no tenia cap relació prèvia amb el món del cinema. Havia dedicat bona part de la seva vida a ser professora de ball i la seva passió per la dansa la va dur a obrir un tablao flamenc.

Allà va començar a experimentar amb el cant i ho va fer per una barreja de casualitats i necessitats, com ella mateixa explica: "Quan, de vegades, alguns artistes no es presentaven a l'actuació, em posava a cantar acompanyada d'un guitarrista per omplir aquella estona de buit".

Fa uns mesos, ella mateixa explicava la seva trajectòria en una entrevista al programa "La nit dels ignorants" de Catalunya Ràdio.

Amb aquestes actuacions esporàdiques al seu tablao es va anar familiaritzant amb el micròfon fins que, fa 16 anys, van haver d'operar-la de les cordes vocals. Li va costar molt recuperar la veu, fins i tot per parlar --encara avui la té força afectada--, però a poc a poc ho va anar aconseguint. Ara bé, donava per fet que mai més no podria tornar a cantar.

Per això, quan li van oferir interpretar una cançó per a una pel·lícula, d'entrada va dir que no podia, perquè "no tenia prou veu".

Tot i la seva negativa inicial, li van trucar uns dies després per-li fer una prova i va ser la música del tango que li proposaven, "La gallinita", la que la va convèncer d'interpretar el tema per al film "La imatge permanent", de la directora pratenca Laura Ferrés. Un repte que va acceptar amb molts dubtes.

"Els vaig dir: 'Hi ha gent amb unes veus estupendes, com he de cantar jo una cançó tan bonica, si no tinc veu?'"

L'experiència va ser tan exitosa que no només se'n va sortir, sinó que ara opta a guanyar l'estatueta més preuada del cinema espanyol.

"Volíem una veu amb ferides"

Els autors del tema són Sergio Bertran i Fernando Moresi. Aquest últim, músic i filòleg que anteriorment ja havia treballat amb aquesta cineasta, explica a Catalunya Ràdio que la veu de María José Rivas era el que buscaven per al film de Ferrés.

"La cançó i la pel·lícula qüestionen si el temps cura totes les ferides i volíem una veu amb història, amb ferides, d'una certa edat. Quan vam escoltar la María José, vam dir: és aquesta."

"La imatge permanent", que també va estar nominada a tres Premis Gaudí, està rodada al Prat de Llobregat, en català i amb fragments en castellà, i la protagonitzen actrius no professionals.

Laura Ferrés narra en aquest film la història d'una mare adolescent, que deixa enrere el sud per traslladar-se a Barcelona, on anys més tard coneixerà una enigmàtica directora de càsting. 

La cinta va guanyar l'Espiga d'Or del passat Festival de Valladolid i va ser guardonada en la setmana de la crítica de Canes.