Víctima de La Manada: "A poc a poc vaig recuperant el timó de la meva vida"

La víctima de La Manada ha celebrat que "per fi" s'ha acabat el procés i ha assegurat que el pitjor no va ser la situació que va viure, sinó "tot el que va venir després".

Fa una setmana, el Suprem va decidir, per unanimitat, que va ser violació i que ella no va consentir mai els actes sexuals, i va condemnar els cinc acusats a 15 anys de presó per un delicte continuat de violació, amb els agreujants de tracte vexatori i d'actuació conjunta, en comptes d'abús sexual.

Aquest divendres, la jove, en una carta que ha fet pública "El programa de Ana Rosa", de Telecinco, ha recordat els gairebé tres anys de procés i explica que el pitjor va venir després:

"Ha sigut llarg, intens i, sobretot, esgotador. El pitjor no ha estat la situació viscuda, sinó tot el que va venir després. Però, arribat aquest moment, puc assegurar que ha valgut la pena i a poc a poc vaig recuperant el timó de la meva vida."

També ha volgut agrair el suport de totes les persones que ha trobat en aquest camí:

"Gràcies a totes les persones que des del primer moment es van involucrar per ajudar-me. No puc haver estat més afortunada amb la qualitat de les persones que m'han ajudat. Des d'aquell jutge d'instrucció que no va dubtar mai de mi fins a l'advocat que em va tocar aquell 7 de juliol del 2016; sens dubte, per la fiscal, metges, policies, psicòlegs i la parella que em va trobar. Són moments en què ningú sap com actuar, però vosaltres ho vau fer fàcil."

La carta continua amb els agraïments a les persones que ho van portar al carrer:

"Gràcies per no haver-me deixat sola. Us estaré eternament agraïda, però jo no soc cap heroïna, la força per continuar, moltes vegades, me l'ha donat tot el caliu i el suport que he sentit en aquest camí."

La jove ha recordat que la lluita per aconseguir la societat que volem ha de continuar. Per la vida de les víctimes de violència masclista anima a denunciar perquè "ells no guanyin":

"No podem oblidar que la lluita ha de seguir i que hem de ser el canvi que volem a la societat, ja que això ha suposat la vida a moltes companyes. Recordeu, expliqueu-ho, no els deixeu guanyar a ells."

És el segon cop que la noia expressa públicament com ha viscut aquest procés. Ara fa un any, també a través del programa de Telecinco, va difondre la primera carta. En aquella ocasió va ser una setmana després que els cinc acusats quedessin en llibertat provisional després de la sentència de l'Audiència de Navarra, a l'espera de la sentència del Suprem.

Els cinc nois van ser condemnats a nou anys de presó per abús sexual i no per violació. Un fet que va provocar una gran onada d'indignació i solidaritat amb la víctima, amb multitud de manifestacions a tot l'estat.

En aquella primera carta va trencar el silenci per demanar a la ciutadania que no calli, perquè això seria donar la victòria als agressors.

La carta completa després de la sentència del Suprem:

Bon dia,

Després de gairebé tres anys, aquest procés per fi s'ha acabat. Ha sigut llarg, intens i, sobretot, esgotador. El pitjor no ha estat la situació viscuda, sinó tot el que va venir després. Però, arribat aquest moment, puc assegurar que ha valgut la pena i a poc a poc vaig recuperant el timó de la meva vida.

Gràcies a totes les persones que des del primer moment es van involucrar per ajudar-me. No puc haver estat més afortunada amb la qualitat de les persones que m'han ajudat. Des d'aquell jutge d'instrucció que no va dubtar mai de mi fins a l'advocat que em va tocar aquell 7 de juliol de 2016; sens dubte, per la fiscal, metges, policies, psicòlegs i la parella que em va trobar. Són moments en què ningú sap com actuar, però vosaltres ho vau fer fàcil.

Gràcies, també, a Pamplona i a Navarra, que amb tot el seu esforç han fet més fàcil que alguna vegada pugui tornar. Gràcies de nou a aquelles primeres associacions i persones per portar això al carrer, formant un eco per tots els racons d'Espanya. Gràcies per no haver-me deixat sola.

Us estaré eternament agraïda, però jo no soc cap heroïna, la força per continuar, moltes vegades me l'ha donat tot el caliu i el suport que he sentit en aquest camí.

No podem oblidar que la lluita ha de seguir i que hem de ser el canvi que volem a la societat, ja que això ha suposat la vida a moltes companyes. Recordeu, expliqueu-ho, no els deixeu guanyar a ells."