La victòria del PP a Galícia salva Feijóo i el BNG es dispara a costa de socialistes i Sumar

Finalment, no hi ha hagut canvi de govern a Galícia i el PP ha revalidat amb comoditat la seva majoria absoluta. La gran participació que hi ha hagut en les eleccions, la més alta de la història dels comicis gallecs, amb més d'un 67%, feia pensar que les esquerres podrien capgirar la situació.

El PP, però, ha demostrat la seva solidesa en aquest feu i Feijóo preserva el lideratge al partit. I és que aquestes eleccions també tenien una important lectura en clau estatal. I així ho ha subratllat el mateix líder del PP: "El nostre partit ha guanyat, el de Sánchez s'ha estavellat i la senyora Díaz i etcètera estan a la irrellevància política més intensa".

En un discurs davant la cúpula dels populars gallecs, ha afegit: "Els espanyols ja saben que si concentren el vot al PP, frenem l'independentisme i arraconem al 'sanchisme'".

El vencedor, Alfonso Rueda, també ha reivindicat que el resultat a Galícia és un no rotund a l'amnistia i als pactes de Sánchez amb els independentistes. "Aquí no volem xantatges. Ni fer-los ni estar-hi sotmesos", ha dit.

Una nova majoria absoluta del PP... i ja en són cinc

Els populars es mantenen en la línia dels 40 escons i, per tant, tenen una folgada majoria absoluta. El PP ha aconseguit retenir-la per cinquena vegada consecutiva, la primera amb Alfonso Rueda al capdavant. També guanyen vots respecte al 2020, després de fiar-ho tot al discurs de la por contra el BNG.

Amb tot, han perdut dos diputats --passen de 42 a 40 escons--, en una variació que apunta al desgast de la gestió dels quinze anys anteriors. A Rueda també se li ha qüestionat el lideratge, encara en construcció després de lustres a l'ombra del seu cap, Alberto Núñez Feijóo.

Sigui com sigui, el PP s'ha tret un pes de sobre amb aquesta victòria.

Feijóo, que aquest dilluns torna a Santiago de Compostel·la a fer-se la foto de la victòria, ha recuperat l'alè, després d'una campanya erràtica, marcada per la seva reculada sobre les amnisties i els indults.

Ara espera rebaixar els dubtes interns --almenys de manera momentània-- després d'haver perdut l'oportunitat de ser el president espanyol. És el mateix impuls que ell va propiciar el 2009 per a Mariano Rajoy després de vèncer aleshores a Galícia.

Fins i tot una de les seves principals ombres internes, Isabel Díaz Ayuso, ha enaltit el president del PP i l'ha definit com "l'esperança d'Espanya". La presidenta de la Comunitat de Madrid ha assegurat que les urnes a Galícia han donat "un cop molt dur" a Pedro Sánchez, amb un resultat que implica "la desaparició del PSOE".

El nacionalisme del BNG com a alternativa a la dreta

Resultat extraordinari, tot i ser estèril, d'un BNG que continuarà encapçalant l'oposició més fort que mai i que ha demostrat que l'alternativa a la dreta a Galícia és el nacionalisme.

De la mà d'Ana Pontón, que liderava per tercera vegada la candidatura, el partit ha trencat el seu sostre i ha guanyat a Vigo, la ciutat més poblada.

El BNG ha recollit molt de vot de l'abstenció, però sobretot n'hi ha robat al PSOE. Precisament, la caiguda del seu potencial soci i la fragmentació de l'esquerra han impedit que pugui liderar una alternativa de govern. També la barrera del 5% per llei per aconseguir una acta, que penalitza sobretot a les províncies interiors.

El PSdeG s'ensorra, tot i el suport de Madrid

La candidatura de José Ramón Gómez Besteiro ha fet aigües en les urnes, tot i comptar --o precisament per això-- amb el suport de Madrid.

Els socialistes van decidir espanyolitzar la campanya, una estratègia que els havia funcionat anteriorment, i exhibir elogis públics de Pedro Sánchez i tots els ministres de manera contundent durant la campanya.

Però tot i ser presentat com "el desitjat" pel seu equip, Besteiro ha topat amb la realitat de l'electorat d'esquerres a Galícia.

Històricament, els gallecs han apostat de manera alterna per una força o l'altra --i fins i tot l'abstenció--, segons el tipus de comicis i de les circumstàncies.

Els socialistes, amb nou escons, han caigut al seu mínim històric, després d'una baixada sostinguda dels últims anys, que els havia deixat en catorze actes el 2016 i el 2020.

El president del Govern i líder del PSOE, Pedro Sánchez, ha reconegut aquest dilluns els mals resultats dels socialistes a Galícia.

Els atribueix a la falta de temps per a consolidar al seu candidat, el cinquè diferent des dels temps d'Emilio Pérez Touriño.

Ferraz, a més, nega un canvi de cicle en els territoris després d'aquesta nova victòria del PP.

Ho ha explicat la portaveu del PSOE, Esther Peña, a la sortida de la reunió de l'Executiva Federal del PSOE aquest dilluns.

Peña també ha descartat que l'amnistia hagi tingut influència en aquestes eleccions tant pel PP com pels socialistes.

Veu i vot estèril de Democràcia Ourensana

Democràcia Ourensana, la força de l'alcalde d'Ourense, Gonzalo Pérez Jácome, ha aconseguit entrar al Parlament per primera vegada en la seva història. Un èxit poc determinant i que fa que la formació no sigui decisiva per a la conformació del govern autonòmic.

El partit va pactar amb el PP que no es presentaria a les autonòmiques el 2020, però aquesta condició no s'ha revalidat en els comicis del 2024. És per això que el seu escó es pot llegir com un transvasament de vots populars a Democràcia Ourensana.

Vox, Sumar i Podem, sense representació

Els comicis també han suposat un cop dur per a Yolanda Díaz. Ni la seva implicació i la dels ministres de la formació en campanya ni l'aposta de Marta Lois com a candidata, que va renunciar com a portaveu parlamentària al Congrés, han funcionat.

Sumar s'ha quedat a molta distància d'entrar al Parlament gallec, amb menys del 2% dels vots. Lluny queden l'escó o dos als quals aspiraven per ser decisius en un eventual executiu de coalició amb el BNG i el PSdeG.

Vox també ha quedat molt lluny d'obtenir un escó al Parlament gallec, lluny del 5% en totes les províncies, que és el mínim per intentar optar a un escó.

La presència constant de Santiago Abascal no ha ajudat a fer remuntar aquesta formació, que segueix sense poder entrar al Parlament gallec, l'únic Parlament autonòmic del qual està absent.

Podem, que finalment va decidir no concórrer a les eleccions amb Sumar, s'ha provat per primera vegada en solitari en la comunitat, amb un resultat que no deixa lloc a dubtes --un pobre 0,3%-- i és l'abandó d'un electorat que ha apostat per altres formacions.