La vida al sistema solar hauria pogut començar a Mart fa 4.500 milions d'anys

Els primers senyals de vida al sistema solar podrien haver estat a Mart, després d'un bombardeig d'asteroides de gel en els primers 100 milions anys del planeta vermell.

Investigadors de la Universitat de Copenhaguen consideren que fa 4.500 milions d'anys, al planeta vermell hi havia prou aigua perquè fos tot ell un oceà.

A més d'aigua, els asteroides també van portar molècules biològicament rellevants com els aminoàcids, segons apunta l'estudi publicat a la revista Science Advances.

"Es tracta d'un tipus d'asteroide conegut com a asteroide carbonaci, formats a l'exterior del sistema solar i que són rics en aigua i també en molècules orgàniques", ha explicat a l'agència Reuters el professor Martin Bizzarro, del Centre per a la Formació d'Estels i Planetes de Dinamarca:

"El nostre estudi suggereix que dos dels ingredients importants que poden portar a l'evolució de la vida estaven presents a Mart: l'aigua i la química orgànica complexa. Sense aquests dos ingredients, no seria possible fer evolucionar la vida en un planeta"

Una gran col·lisió que va crear el sistema Terra-Lluna

Els autors de l'estudi han estudiat fragments de meteorits de l'escorça de Mart que s'han trobat a la Terra. Aquests fragments eren fruit d'asteroides o cometes que van impactar fa milions d'anys amb tanta força contra la superfície del planeta vermell que roques i altres restes van sortir cap a l'espai i, amb el temps, van arribar a la Terra.

L'estudi indica que els oceans que cobrien d'aigua Mart durant els primers 100 milions d'anys del planeta tenien almenys 300 metres de profunditat.

Bizzarro assenyala que, després d'aquest període, es creu que va haver-hi una col·lisió "gegantina" entre la Terra i un altre planeta de la mida de Mart. Aquest xoc va crear el sistema Terra-Lluna i, al mateix temps, va aniquilar la vida potencial a Mart.

El científic creu que això és una prova sòlida que les condicions que permetien l'aparició de vida van ser presents molt abans a Mart que a la Terra.

Pendents de les mostres que recull el Perseverance

El planeta vermell és molt més petit que la Terra i no té les plaques tectòniques en moviment perpetu que hi ha al nostre planeta i que es reciclen. Aquest moviment ha esborrat totes les evidències del que va passar a la Terra en els primers 500 milions d'anys d'existència del planeta.

Mart, en canvi, està "bombardejat per radicació còsmica", segons Bizzarro. És per això que, actualment, la superfície del planeta és bàsicament estèril, remarca el científic:

"Si ara hi ha vida existent a Mart, probablement hauria de tenir entre un i dos metres de profunditat"

És precisament aquesta pregunta, si hi ha vida a Mart, la que espera respondre el robot Perseverance de la NASA.

Segons la NASA, la feina de Perseverance és recollir i emmagatzemar restes del planeta vermell. Una futura missió no tripulada aterrarà al cràter Jezero amb un petit coet on es carregaran les mostres recollides pel Perseverance abans de tornar a la Terra.

Aquestes mostres poden ser clau per saber si la hipòtesi que plantegen els científics danesos és certa. "Hi ha diverses preguntes que es podran respondre amb aquestes mostres. La pregunta més important és si hi ha o no hi ha rastres de vida antiga a la superfície de Mart", assegura Bizzarro.