La vida dins de Gaza, la presó més gran del món

A Gaza els talls d'electricitat són el pa de cada dia. Hi ha una única central elèctrica i només té fuel per donar servei durant 12 hores diàries. Però quan arribem a la festa del comiat de solter del Magdy Al-Shallah, milers de bombetes led ens enlluernen. Funcionen gràcies a un enorme generador privat.

Som a Rafah, una població de Gaza que fa frontera amb Egipte. En Magdy té 22 anys. Treballa a l'autoescola de la seva família i ha estat estalviant durant anys per aquest moment. Demà es casa i el comiat de solter és la celebració més important de totes. Fins i tot més que la boda.

La tradició mana que a la festa de comiat no s'escatimi ni un cèntim. La celebració té lloc en una enorme carpa muntada davant la casa del nuvi.

La lluminària és un autèntic festival de colors. A l'escenari, una banda toca música electrònica. Una càmera professional immortalitza l'esdeveniment enganxada a una grua.

Hi ha prop de 1.000 convidats. Tot homes. Soc l'única dona. La meva presència i la del Joan Giralt, el càmera amb qui fem equip a la corresponsalia de TV3, criden l'atenció dels assistents. Una munió de nens ens segueix com si fóssim uns marcians acabats d'aterrar.

Entrevistem el nuvi i ens diu que aquest és el dia més feliç de la seva vida. Se li nota. Ell i els seus amics no paren de ballar. Un dels seus col·legues branda alegrement un fusell a l'aire mentre es deixa portar pel ritme de la música. La joia dels assistents a la festa és un bon contrapès a les enormes penúries que viuen habitualment els habitants de la Franja. Quan hi ha una oportunitat de passar-ho bé s'hi aferren amb ganes.

Les amenaces de Hamas

L'endemà, anem a un acte polític de les diferents faccions de resistència palestina de Gaza. Es fa a l'estadi nacional. Allà també hi ha gent armada. L'acte l'organitza Hamas --la totpoderosa organització considerada terrorista pels Estats Units i la Unió Europea-- que governa amb mà de ferro la Franja des de fa 15 anys.

Milers de persones omplen l'estadi. Les dones ocupen una part de la gespa i estan separades dels homes. Abans d'entrar, en Samy Zyara, el periodista local que ens acompanya, m'ha demanat que em posi un mocador al cap.

Els palestins de Gaza són molt més conservadors que els de Cisjordània i les dones, com també els homes, s'han de vestir de forma púdica.

Els discursos són abrandats. El motiu de l'acte és defensar l'Esplanada de les Mesquites de Jerusalem, un dels llocs més sagrats pels musulmans perquè creuen que és des d'on Mahoma va ascendir al cel.

Als últims mesos, s'hi han viscut moments d'altíssima tensió per les constants incursions de jueus que hi volen anar a resar. I és que segons la tradició jueva, en aquesta esplanada hi havia el temple de Salomó amb l'Arca de l'Aliança, que contenia les taules de pedra dels deu manaments. Un lloc sagrat per a les dues religions i un motiu més de conflicte.

Durant l'acte, un dels líders de Hamas adverteix Israel que "si continua violant els llocs sagrats dels musulmans la tensió es pot descontrolar".

Els problemes de salut mental

Tensió. Una paraula amb la qual els habitants de Gaza estan molt familiaritzats. Quinze anys de bloqueig imposat per Israel i secundat per Egipte, les guerres contínues i una situació econòmica crítica han convertit la Franja en una olla de pressió. Una conjuntura que ha disparat els problemes de salut mental, especialment entre els més petits.

Un recent informe de Save the Children alerta que el 80% dels nens i nenes pateixen angoixa emocional. Tenen por, estan nerviosos, tristos o deprimits. La meitat dels menors s'ha plantejat el suïcidi i tres de cada cinc s'autolesionen.

Visitem un dels centres del programa de Salut Mental de la Comunitat de Gaza. El seu director general, Yasser M. Abu-Jamei, ens explica que entre els adults els que més hi ha són depressions i trastorns relacionats amb l'ansietat. També desordres per estrès posttraumàtic.

El problema, diu Abu-Jamei, és que a Gaza "no hi ha un moment de pau absoluta en què la gent pugui començar a desfer-se dels seus records, fer front a les dificultats i continuar amb les seves vides".

Segurament, el lloc on molts palestins de Gaza poden trobar una mica d'aquesta pau és a la platja. Al llarg de tota la costa se succeeixen les terrasses on fumar una xixa o prendre un cafè. Aquí l'ambient és distès.

Els nens juguen a la sorra, algunes dones es banyen, això sí, tapades de dalt a baix, i grups de joves s'evadeixen dels problemes contemplant la posta de sol. Una de les més boniques que he vist mai.