La vida l'endemà de l'ocupació russa: el testimoni de l'Olha, una mestra de Kherson
Després de dies de bombardejos, a la ciutat hi ha cues per aconseguir menjar i les emissions de televisió s'han substituït per canals russos
Kherson, al sud d'Ucraïna, ha estat la primera gran ciutat del país a caure sota control rus. Ha estat aquest dijous, després d'una setmana de guerra i d'un setge de tres dies a la població, que ha quedat desabastida de menjar i medicines.
Durant tots aquests dies hem explicat què passa al front, com un exèrcit i l'altre lluiten pel control del territori. Però què passa quan un poble o ciutat ja ha caigut? Què canvia durant les primeres hores?
L'endemà de caure Kherson, aquesta població de 300.000 habitants està "bloquejada". Ho explica a TV3 Olha Hrom, una mestra de la ciutat que ha vist com en qüestió de dies la vida ha quedat del tot alterada.
L'agència France Presse ha recollit imatges d'aquest dijous on es pot veure com a la ciutat hi ha llargues cues de gent que intenta aconseguir menjar com ara pa i verdures.
En arribar-hi, els soldats russos han començat per "minar" moltes zones importants per a la vida de la ciutat, explica l'Olha. La torre de televisió n'és un dels exemples més cridaners: des d'allà ja transmeten només els canals russos: 24 televisions i tres emissores de ràdio.
"Posen vídeos de propaganda dient, en rus, que alguns pobles, ciutats i llogarets s'han rendit i demanen ajuda a Rússia". "És mentida", lamenta l'Olha, que diu que no vol "ni pensar què faran aquests delinqüents a partir d'ara".
De moment, explica que "els russos no deixen organitzar corredors verds per rebre les ajudes humanitàries. Intenten organitzar el seu propi corredor des de Crimea, i graven vídeos com si ells fossin els nostres alliberadors, amb tants morts que han provocat", lamenta aquesta mestra, que assegura que "s'ha posat en marxa la propaganda russa".
Segons explica, "ahir va entrar a la ciutat una filera de més de 20 vehicles que portaven delinqüents de la presó. Faran una manifestació avui a la plaça Major, davant de l'Ajuntament, perquè volen que tothom es pensi que són ucraïnesos que volen deixar el país. És una gran estafa, però el que sap més greu és que el món els cregui. Kherson era, és i serà ucraïnesa", reivindica l'Olha.
Pel que fa al control dels carrers, aquesta mestra lamenta com els "alliberadors, els salvadors, com s'anomenen els invasors" tenen la població atemorida. "Alguns periodistes em proposen sortir al carrer a fer fotografies o vídeos, però ens treuen els mòbils, o fins i tot ens disparen des de les finestres si veuen que els gravem", assegura.
"Una guerra terrible"
Amb 300.000 habitants, aquesta ciutat a la desembocadura del riu Dniéper al mar Negre ha estat un dels camps de proves de Rússia per començar a prendre el control de les grans ciutats ucraïneses.
Mentre segueix el compàs d'espera a Kíiv, els tancs ja han passat pels carrers de Kherson. La nit de dimecres a dijous, l'Olha se la va passar sentint explosions "tota l'estona". En alguns casos, de matinada, "cops molt potents" sense saber què estava passant. "És una guerra terrible", assegura.
La seva única via per informar-se és a través de les xarxes socials. "Les autoritats locals ens informen de tot el que passa a través de Facebook i serveis de missatgeria", explica.
A través d'aquestes vies, les autoritats els fan arribar "confessions de presoners russos, que són molt estranyes. Els han explicat que el poble ucraïnès els espera com a alliberadors, que ells ens salvaran. De què? no ho saben, només saben que d'aquí uns quants dies han de prendre Kíiv, i punt", assegura l'Olha a través de les informacions que li arriben:
"Els ha costat molt creure que els ocupants són ells mateixos. Truquen a les seves mares, o a altres familiars, expliquen on són i com els tracten i resulta que a casa seva, a Rússia, no sabien on eren. Els van treure els mòbils dos dies abans de la invasió."
Ella mateixa està en contacte amb els familiars que té a Rússia, i que no la creuen quan els explica què ha passat. "Es pensen que nosaltres mateixos matem el nostre poble, els civils, que som nosaltres que destruïm les cases, places i infraestructures. La propaganda russa és molt forta". Això, diu, li sap "molt greu":
"És una llàstima que una gran part del món es cregui aquestes paraules tan absurdes. Tots sabran que ens defensem a nosaltres, els nostres fills, el nostre futur, de l'agressor terrorista. I vencerem."
