La violència masclista a la xarxa: "Vols tornar-te invisible. I això és el que busquen"

A internet i a les xarxes socials, les dones també pateixen violència masclista, però amb l'agreujant de l'anonimat. Són les ciberviolències masclistes, que tenen per objectiu, sobretot, dones que transgredeixen en el seu àmbit, segons explica l'advocada especialitzada en ciberassetjament Laia Serra.

"Són violències que tenen una finalitat clarament disciplinant, que busquen relegar les dones a un espai subaltern."

És el cas de la Gemma Herrero, periodista d'esports, feminista i amb presència a diversos mitjans. Fa 8 anys que rep insults i amenaces cada dia a Twitter: "El que vols quan et passa això és desaparèixer, tornar-te invisible. I això precisament és el que busquen, silenciar-te, que abandonis aquest espai públic que també et pertany a tu."

Assegura que la majoria d'aquests atacs són coordinats des de comptes masclistes. "Hi ha comptes que el que fan és apuntar, assenyalar. I després venen la resta de piranyes a menjar-te, que són els que insulten directament."

Això explica que l'afecta de diverses maneres, i ja no s'expressa igual a les xarxes. "Quan vull escriure alguna cosa, per exemple, soc conscient dels comentaris que puc rebre, i això genera ansietat". També reconeix que deixa de publicar sobre algun tema. "Per a què?" es pregunta. "Si el que rebré és odi" diu. Fins i tot ha arribat a tenir por.

En l'àmbit de la política també hi ha moltes dones que reben assetjament masclista a internet.

És el cas, per exemple, de la regidora d'Educació, Cooperació, Drets i Feminismes a la Paeria de Lleida, Sandra Castro, que ha viscut diferents situacions d'agressions masclistes. "Moltes vegades a partir d'un tema polític aprofiten per fer-ne crítica, però introduint comentaris masclistes relacionats amb el físic".

Fins i tot també en una ocasió l'agressió ha traspassat l'esfera online.

"A partir d'una fotografia publicada sobre un acte al qual havia assistit, vaig rebre un missatge perquè em posés el mateix vestit en la propera reunió amb aquella persona."

La creadora de continguts Carla Galeote ha viscut episodis semblants. Els seus missatges de divulgació feminista, de drets humans o política són seguits per milers de seguidors. "Jo he optat per no llegir els comentaris de Twitter per cuidar la salut mental", assegura. "Es disfressa de llibertat d'expressió però no, és assetjament diari i constant. I ningú t'ha de fer dubtar des de l'assetjament de les teves idees", destaca.

Problemes per denunciar

A l'anonimat amb què s'expressen els assetjadors s'hi afegeix la impotència a l'hora de denunciar-ho. "Diverses vegades he fet denúncia a Twitter i em contesten que no s'estan vulnerant les normes d'ús".

I és que, segons l'advocada Laia Serra, a diferència de les violències masclistes analògiques on la víctima té eines per buscar un refugi i posar distància amb l'agressor, a internet és molt complicat.

"Quan parlem de violències digitals, aquesta violència arriba fins i tot quan estem a dins de l'edredó."

"Encara que vagis a viure a París, l'assetjament serà possible, i això genera molt dany", argumenta Serra. "No podem deixar de consultar el mòbil, el correu electrònic, no podem desaparèixer i deixar d'utilitzar la tecnologia."

Precisament, per estudiar el creixent fenomen dels discursos antifeministes a internet, un projecte liderat per un equip d'investigadors de la Universitat de Lleida analitza i classifica més de 600.000 publicacions en diverses xarxes socials.

Segons l'investigador Guillem Suau, la mostra els ha sorprès pel gran volum de dades que hi ha: "La quantitat de missatges i l'alta viralitat que tenen ens indica que el problema és més gros del que ens pensàvem."

Suau destaca que el tipus de publicacions que s'han inclòs a l'estudi són missatges que sovint qüestionen polítiques de gènere, les capacitats físiques o intel·lectuals de les dones, que en critiquen els cossos, que en redueixen la contribució social a l'esfera privada o directament que inciten a abusos sexuals.

"Moltes vegades aquests discursos d'odi veiem que es construeixen amb un sentit humorístic o satíric. Darrere un mem o una suposada broma el que s'està amagant és una burla, una crítica cap a les dones, i concretament cap al feminisme", explica l'investigador de la UdL.

L'objectiu d'aquest projecte, en què també hi participen altres universitats, és el retorn social, "establir un protocol per ajudar a combatre aquests discursos masclistes a l'esfera online, un àmbit relativament nou on sovint s'hi actua amb més impunitat", explica Suau.