La violència sexual contra les dones "encara és invisible" a Espanya, segons Amnistia
Es calcula que hi ha més de 1.400.000 víctimes d'aquest tipus de violència, i l'ONG denuncia que l'administració no compleix amb les seves obligacions per combatre-la
A Espanya continuen molt endarrerides les polítiques públiques contra la violència sexual, cosa que la invisibilitza. És la principal conclusió de l'informe d'Amnistia Internacional Espanya, AIE, fet públic aquest dijous amb motiu del Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona, que se celebrarà dissabte, 25 de novembre.
I això tot i que aquest mateix setembre es va tancar el Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere, que AIE defineix com una "oportunitat perduda". Un dels punts que denuncien amb més força és la "persistència de prejudicis discriminatoris" que afecten directament els drets de les víctimes en els processos judicials.
Segons Virginia Álvarez, responsable de política interior d'Amnistia Internacional Espanya, el judici de l'anomenada "manada" per la múltiple violació dels Sanfermines del 2016 n'és un exemple molt clar:
"Fallem de manera alarmant com a societat quan les víctimes de la violència de gènere, i en especial a les de violència sexual, se les tracta com a acusades. I la notícia és si el seu relat és veraç o no, com estem veient aquests dies en el judici que s'està celebrant a Pamplona. Amb això l'únic que es fa és provocar una doble victimització."
Xifres esfereïdores
Les denúncies d'AIE se centren també en la manca de xifres oficials sobre aquest tipus de violència, que es limiten a les dades sobre denúncies facilitades pel Ministeri de l'Interior. Per això, els cal recórrer a les dades de la macroenquesta de violència contra les dones del 2015.
Segons aquesta enquesta, un 7,2% de nenes i dones ha patit violència sexual durant la seva vida, cosa que significa un total de més de 1.400.000 víctimes al país. L'altra dada que destaquen són les 916 dones mortes des del 2008.
En aquest sentit, AIE reclama que es posi en marxa un sistema de recopilació de dades que vagi més enllà de les denúncies i que les aplegui de manera desagregada. Segons asseguren, fins que no es faci no es podrà saber de debò les dimensions reals del problema.
Una llei del 2004 i un pacte del 2017
El 2004 es va aprovar la Llei Orgànica Integral contra la Violència de Gènere, però el seu desplegament és molt insatisfactori, segons AIE. En aquest sentit, Álvarez s'ha queixat que el Pacte d'Estat aprovat al setembre ho ha evidenciat:
"No podem oblidar que el pacte torna a posar sobre la taula moltes mesures que ja es contemplaven en la llei integral aprovada el desembre del 2004 i que no s'han implementat correctament. El Pacte ha de suposar una oportunitat perquè Espanya posi en marxa, entre d'altres, les recomanacions d'organismes internacionals."
En aquest sentit, AIE reclama la implementació dels acords del Conveni d'Istanbul sobre prevenció i lluita contra tota mena de violència envers les dones, ratificat per Espanya el juny del 2014.
212 mesures
El Pacte inclou un total de 212 mesures sobre sensibilització, prevenció, educació i millora de la resposta institucional. També preveu que el reconeixement de la víctima no passi necessàriament per una denúncia judicial de l'atac, cosa que exigirà canviar la llei del 2004.
Una altra mesura del Pacte que reclama AIE que s'apliqui és la incorporació d'unitats de valoració forense a tots els jutjats, que permeten un tractament adequat a les víctimes.
En aquest sentit, posen com exemple el cas d'una noia de 20 anys que, fa un any i mig, va ser violada a les cinc del matí i fins deu hores després no va aconseguir ser atesa de manera adequada. Entremig va haver d'anar a dues comissaries i dos hospitals, i ser sotmesa a un interrogatori de cinc hores durant el qual es va qüestionar el seu relat.
