La violència torna als carrers d'Irlanda del Nord, amb el Brexit de rerefons

Un grup de joves va segrestar un autobús urbà a Belfast aquest dimecres a la nit i va llançar-hi còctels Molotov fins a calar-hi foc. És el punt àlgid de l'escalada de violència que viu Irlanda del Nord, amb incidents cada nit l'última setmana, que han degenerat en greus actes de violència al carrer.

Es tracta dels pitjors aldarulls dels últims anys, amb una cinquantena de policies ferits, majoritàriament en zones protestants, just quan acaba de fer 23 anys dels Acords de Pau de Divendres Sant que van posar fi al conflicte nord-irlandès.

I, precisament, preocupa que els aldarulls estiguin protagonitzats per adolescents sense cap record sobre els anys del conflicte nord-irlandès ni el que va costar arribar-hi. Els grups que protagonitzen els incidents busquen enfrontaments amb la Policia autònoma (PSNI) i el xoc amb la comunitat catòlica-republicana a les zones que separen els antics bàndols a la ciutat, les anomenades "línies de pau".

Es creu que aquesta violència creixent la promouen grups paramilitars, dedicats al tràfic de drogues o l'extorsió, que senten la pressió de la policia.

Una violència amb el Brexit de fons

En el rerefons, hi ha la frustració de l'unionisme nord-irlandès per la frontera econòmica del Brexit. Des que el divorci entre el Regne Unit i la UE va entrar en vigor, l'1 de gener, els moviments unionistes d'Irlanda del Nord protesten pel fet que, ara, han de conviure amb una frontera entre ells i la Gran Bretanya.

La qüestió principal són els controls per a les mercaderies que l'acord ha aixecat entre Irlanda del Nord i la resta del Regne Unit, un pacte que va acceptar Boris Johnson, que ara ha decidit modificar-lo unilateralment.

En virtut d'aquest "protocol irlandès", Irlanda del Nord continua vinculada al mercat únic comunitari, de manera que les mercaderies que creuen el nord de l'illa i la resta del Regne Unit han de passar controls duaners, amb més càrregues burocràtiques i escassetat de productes.

Aquesta frontera econòmica frustra els grups unionistes, que creuen que els allunya de Londres i apropa la possibilitat d'un referèndum de reunificació de l'illa.

Un altre element són les denúncies que no s'hagi actuat contra els membres del Sinn Féin, el principal partit republicà, que van participar l'estiu passat al funeral del membre de l'IRA Bobby Storey, tot i les restriccions per la Covid-19. Les autoritats van decidir la setmana passada no imputar els polítics del Sinn Féin, braç polític de l'IRA, que van assistir a la cerimònia.

Crida a la calma del govern

Les imatges dels aldarulls han fet que el Parlament de Stormont hagi tornat d'urgència de les vacances de Pasqua. El govern de coalició entre els unionistes del DUP i els republicans del Sinn Féin fa una crida a la calma i condemna els disturbis dels últims dies.

La primera ministra d'Irlanda del Nord, Arlene Foster, del DUP, ha dit que "la violència era un error i no estava justificada en el passat i ara continua sent un error que no pot ser justificat".

Per la seva banda, la viceprimera ministra, la republicana Michelle O'Neill, ha afirmat: "és perillós, és inacceptable. És un miracle que ningú hagi mort. Només podrem resoldre els nostres problemes a través de la política democràtica".

Des de Londres, el primer ministre, Boris Johnson, ha condemnat els disturbis i els atacs contra la PSNI i també ha insistit que "l'única manera de resoldre les diferències" és a través del "diàleg, sense violència o criminalitat".

Des de Brussel·les, mentrestant, també es fa una crida a la calma. El portaveu de la Comissió, Eric Mamer, ha condemnat "en els termes més enèrgics" la violència i ha demanat que s'aturin "immediatament" els aldarulls. La Comissió Europea rebutja les exigències unionistes perquè s'elimini el protocol sobre Irlanda del Nord acordat en el Brexit.