La volta al món amb 80 músiques: història d'un any amb altura

Barcelona, Londres, Los Angeles, Nova York, San Juan, Medellín, Melbourne, Seül, Johannesburg i Tel-Aviv. Són algunes de les 10 ciutats on ha ressonat la banda sonora d'un any frenètic que tanca la dècada.

El so del final de la dècada

Un any en què s'han confirmat algunes de les tendències que ja havíem anat intuint, com la descentralització de la música o, dit d'una altra manera, el final de l'hegemonia anglosaxona. La consolidació del reggaeton llatí i també l'expansió de fenòmens com el K-Pop.

El fenomen Rosalía

El millor exemple el tenim a casa. No ens hauríem imaginat mai que una catalana podria protagonitzar el segon videoclip més vist de l'any a YouTube; parlem de Rosalía i "Con Altura", o que entre els 10 artistes més escoltats a Catalunya i Espanya a Spotify, no n'hi ha cap que canti en anglès.

 

Això, sumat a altres fenòmens globals com el K-Pop a l'Àsia, sobretot a Corea, o a la música interessantíssima des d'Àfrica o Oceania -això no és cap novetat- aquest resum musical del 2019 és com un gran viatge; un viatge com el que feia Phileas Fogg a la novel·la de Jules Verne "La volta al món en 80 dies", a finals del s. XIX.

Primera parada: Barcelona

Barcelona és, des de fa alguns anys, una de les capitals europees de la música internacional, gràcies a festivals com el Primavera Sound, el Sónar i el Cruïlla, però també perquè les grans estrelles solen escollir la ciutat entre les parades de la seva gira. A tot això, hi hem de sumar que tenim una ambaixadora de la ciutat que ja és coneguda arreu del món i que, per sort, també és profeta a la seva terra.

Els èxits de l'artista de San Esteve Sesrovires

Ens pensàvem que l'any de Rosalía havia estat el 2018, amb el reconeixement del single "Malamente" i del disc "El mal querer", però els seus èxits s'han quedat petits si els comparem amb els d'aquests últims 12 mesos.

5 Grammys llatins, entre els quals el de millor disc de l'any per "El mal querer", que s'ha colat a les llistes del millor de la dècada de la majoria de mitjans internacionals. I no deixem els Grammys, perquè els originals li han donat dues nominacions, una a millor artista revelació, categoria que al llarg de la història han guanyat Beatles, Adele o Amy Winehouse.

L'artista també ha estat triomfadora dels MTV,  amb dos MTV Video Awards i un MTV Europe, tot per "Con altura", amb actuacions que van deixar mig món amb la boca oberta.

Rosalía també va passar pel Primavera Sound, cantant al costat de James Blake, "Barefoot in the park", i va tornar al desembre, amb dos emocionats i entregats Palaus Sant Jordi, en un any ple de col·laboracions i temes nous, no només "Con altura", també "Yo x ti tu x mi", amb Ozuna.

No ens podem deixar "Milionària", una de les cançons de l'estiu per sorpresa. La millor de l'any, segons els oients d'iCat.

Això és el que sabem que ha fet, perquè hi ha molt secretisme sobre el 2020 que ens espera pel que fa a Rosalía, com per exemple hi ha una col·laboració pendent amb Billie Eilish.

Segona parada: Londres

Stormzy i Ed Sheeran posant-se a la cara de la mateixa moneda: el nen bo de les Illes Britàniques i un dels rapers més temuts. Stormzy, un dels grans noms del subgènere anomenat "grime", va aconseguir que milers de persones cantessin "Fuck Boris" al festival de Glastonbury, un dels més importants del planeta.  

Al cap d'unes setmanes va actuar al Sónar de Barcelona com a substitut d'un altre raper, ASAP Rocky, detingut a Suècia. Stormzy ha firmat no un, sinó dos duets amb Ed Sheeran, que ha publicat precisament un disc de duets, cantant al costat de Camila Cabello, Chance the Rapper o Justin Bieber. "I don't care" ha estat una de les cançons més exitoses d'aquest 2019, concretament la sisena mes escoltada a Spotify .

 

Ed Sheeran també va protagonitzar un dels concerts més massius de l'any, a l'Estadi Olímpic, amb Justin Bieber, que es manté allunyat dels escenaris, només actiu en algunes col·laboracions.

Serà el nou Ed Sheeran?

És escocès, es diu Lewis Capaldi, i aquesta balada ha estat 3 setmanes al capdavant de les llistes d'èxit als Estats Units. Per cert, va actuar a Bikini, a Barcelona, sense gaire rebombori. Falta saber com evolucionarà la seva carrera, però, de moment, aquest 2019 ha donat guerra.

        Top 5 dels discos de les Illes Britàniques

Des de les Illes Britàniques ens arriben cinc dels discos que més ens han agradat aquest 2019. Quatre des de Londres, i un des de Dublín. Comencem amb James Blake:

Al marge de la gran col·laboració amb Rosalía, Blake suma un nou disc magnífic a la seva col·lecció, recordant-nos que és un dels bàsics per entendre el so d'aquesta dècada. Del soul digitial i introspectiu de James Blake a la poesia rapejada de Kate Tempest.

 

Poeta, rapera, compositora, dramaturga, activista! La polifacètica Kate Tempest reflexionant i avisant que l'amor podria ser una trampa. Un disc que remou els budells.

F K A Twigs també ha fet vessar moltes llàgrimes, amb les seves lletres redemptores i els baixos que ressonen contra el pit. Ens ha fet esperar, però quin disc, "Magdalene"! Escolteu-lo! I també pareu l'orella al nou de Michael Kiwanuka.

 

És la gran esperança britànica del soul, en un any en què no només ha actuat al Cruïlla i ens ha tornat a acompanyar a la capçalera de la sèrie "Big Little Lies", sinó que ha firmat un disc conceptual on assoleix l'atemporalitat. I acabem aquest top 5 a Dublín.

Amb Fontaines DC, la història d'uns amics irlandesos que fan rock and roll i, de sobte, d'un dia per l'altre, estan en boca de tothom.

Tercera parada: Califòrnia

Comencem amb Lana del Rey, tot i que és nascuda a Nova York. El seu disc, "Norman Fuckin Rockwell", considerat per molts el millor de la seva carrera. Podríem dir, a més, i ens en hem adonat aquest any, que Lana del Rey ha creat escola. Podem notar la seva influència, per exemple, en la gran revelació de la temporada -Rosalía a banda-, la californiana Billie Eilish, amb 18 anys acabats de fer:  

Billie Eilish s'ha convertit en la primera artista de la història nascuda al segle XXI a col·locar una cançó al número 1 de la revista Billboard. Ha estat gràcies a "Bad guy".

 

És la segona cançó més escoltada del món a Spotify. Ella també és la segona artista, superada per Post Malone. És, sens dubte, el hit d'aquest 2019.

  Top 5 dels discos americans

El retorn del Boss. Som a l'Amèrica profunda, com el viatge que fa el protagonista del disc "Western Stars" de Bruce Springsteen, també un dels retorns discogràfics més celebrats de l'any.

El segon disc que destaquem és de la cantautora Weyes Blood, una de les grans de la música americana. Ha plogut molt des d'aquell concert al Sidecar el 2016. El seu "Titanic Rising" és un dels discos amb DO Estats Units que cal destacar.

No deixem Califòrnia, perquè parlem d'un raper que probablement ha fet el millor disc de la seva carrera. És el californià Tyler the Creator.

A mig camí entre Califòrnia i Nova York, un grup de Brooklyn que parla de Califòrnia en aquesta cançó del seu esperat retorn discogràfic, els Vampire Weekend.

 

De Vampire Weekend a un altre grup de Nova York, que han fet el gran salt aquest 2019. Els Big Thief, "Gran Lladre", amb dos discos molt recomanables.

Quarta parada: Nova York

Des de Nova York anem directe a la seu de la revista Billboard, responsable setmana rere setmana d'aquests rànquings, que fins ara ens servien per mesurar la popularitat global d'una cançó, però, per sort, tot això va deixant de ser un balanç global, però no ens enganyem, continua sent important. Fem una llista dels 5 grans hits d'aquest 2019 amb DO nord-americana: Lil Nas X & Billy Ray Cyrus ("Old town road"), Ariana Grande, ("7 rings"), Post Malone ("Circles"(, Shawn Mendes & Camila Cabello ("Señorita") i Lizzo ("Truth Hurts").

Fem una parada tècnica a Athens Georgia per escoltar un dels discos que més ens han agradat aquest 2019, el debut en solitari de la cantant dels Alabama Shakes, Britanny Howard, un àlbum molt personal i sincer, inspirat en la mort de la seva germana. Precisament la cançó es titula "Georgia":

 

Cinquena parada: Medellín, Colòmbia

Madonna ha passat temps a Medellín per impregnar-se de la seva música i per col·laborar amb una de les estrelles del reggaeton en el seu nou disc, "Maluma", en una col·laboració que ha tingut anada i tornada:  

 

"Maluma" ha fet més col·laboracions. Destaquem el duet amb un altre artista de llarga trajectòria, Ricky Martin, representant de dues generacions d'estrelles llatines juntes. Més ponts entre Puerto Rico, on hem estat fa una estona, i Colòmbia. I de dos ídols del reggaeton, a qui hem vist al Primavera Sound i al Sónar respectivament aquest any. Quedem-nos amb J. Balvin, i repassem alguns dels seus moviments a principis d'aquest any, per una polèmica campanya publicitària que versionava i samplejava un clàssic de la salsa colombiana de Joe Arroyo, "La rebelión".

 

Un país que bull amb el seu còctel de ritmes, però que ha plorat la mort d'un ídol nacional, el seu guitarrista nacional, Joao Gilberto, aquest estiu als 88 anys a Rio de Janeiro. De Rio de Janeiro ens desplaçarem fins a Santiago de Xile, on la música tampoc s'ha quedat al marge de les protestes al carrer. Artistes com Mon Laferte s'hi han implicat, ensenyant els pits amb un dur missatge contra el govern del seu país a la catifa vermella dels Grammy, i algunes cançons han agafat nous significats. L'exemple més clar, "El baile de los que sobran", de Los Prisioneros. Ara, més de 30 anys després, cantada per milers de manifestants.

 

Sisena parada: Melbourne, Austràlia

Des d'Austràlia ens han arribat novetats de The Cat Empire, per exemple, una de les bandes de rock mestís més exitoses als nostres escenaris, a qui no vam poder veure aquest any per la suspensió del Doctor Music Festival, però tornaran a venir aquest 2020.

 

Tame Impala, amb origen a Perth, té novetats, i aquest 2019 han anat avançant alguns singles i també fent alguns concerts, com el del Primavera Sound. Però si parlem de discos, hi ha un australià que juga a una altra lliga, tot i que fa anys que viu a Brighton. Sí, Nick Cave ho ha tornat a fer.

Ho va anunciar pràcticament per sorpresa, contestant una carta a un fan al seu web: "Ghosteen", un àlbum sense singles d'avançament ni promoció, és una lliçó de la transformació del dol per la mort d'una persona estimada, com aprendre a viure amb això, i estimar el fantasma. Nick Cave i els seus Bad Seeds, als 62 anys, en un els moments creatius més espectaculars de la seva carrera.

 

Setena parada: SEUL

I amb les Black Pink d'amfitriones, una "girl band" coreana que ha sortit de gira mundial, i que ha visitat Barcelona, ha estat la primera vegada que una banda de K-Pop actua en un gran recinte del nostre país, una mostra de l'expansió d'aquest gènere tan popular a tot el món, que no deixa de ser una versió del pop comercial portat a l'extrem, buscant la virtuositat en la melodia, del ball, i també exigint sempre disciplina i el millor somriure. Blackpink, grans ambaixadores internacionals, com també ho són els BTS.

 

Vuitena parada: Johannesburg, Sud-àfrica

Des de Corea hem fet un salt fins a Sud-àfrica, on també hi han passat coses interessants, moltes relacionades amb artistes molt reconeguts a nivell internacional, com Damon Albarn. Han publicat un EP titulat "MOLO", que vol dir "hola" en xhosa, una llengua sud-africana, i després un disc llarg, "EGOLI", que en el mateix idioma vol dir "Johannesburg".  

Hi participen molts músics locals, com els sud-africans Infamous Boyz, que sentim de fons, al costat de Moonchild Sanelly, que, atenció, també fa acte de presència a la BSO del remake de Lion King, al costat de Beyoncé i la també sud-africana Busiswa Gqulu.

Sí, també es fa música urbana i de la bona a Àfrica, i això el Sónar ho sap, que aquest 2019 ha programat artistes de tots els continents, mentre el Primavera ha fet un cartell amb més del 50% femení. Sembla que a poc a poc les coses estan canviant, però el que és impossible de canviar, perquè és llei de vida, és que cada any ens deixin alguns artistes. Sud-àfrica ha perdut una de les seves icones.

Johnny Clegg, conegut com el zulu blanc, va ser una de les veus actives contra l'apartheid, i tot un divulgador de la música i cultura sud-africana, al costat de grups com Juluka o Savuka. També voldríem tenir un record ara pel bateria de Cream, Ginger Baker, que va viure molts anys a Sud-àfrica i va estar anys en contacte amb l'escena de tot el continent, i va portar al jazz i al rock els ritmes africans. Aquí el sentim al costat de l'etern Fela Kuti.

 

Última parada: Tel-Aviv, Israel

La ciutat israeliana va ser al maig el centre de la música europea, amb polèmica i algun boicot, i amb la controvertida participació de Madonna. Es va imposar l'holandès Duncan Laurence, i el nostre Miki Núñez va acabar en 22è lloc.

Amb Coldplay fent el seu únic concert de la presentació d'"Everyday Life", el seu nou disc, en dos concerts, un a la sortida i l'altra a la posta de sol. Des de Jordània, Chris Martin explicava una reflexió, amb el canvi d'any i de dècada. Sigui benvinguda la reflexió: tenen sentit les gires planetàries? Les hem de replantejar? Imagineu-vos que el viatge virtual, evidentment pel món, el fa un grup de música a les seves gires mundials… potser no és sostenible, oi? Potser Coldplay amb el temps es replantejaran aquesta decisió, però només per haver-ho dit públicament, segur que molts altres artistes tindran més en compte aquestes qüestions.

Començàvem el resum amb una catalana, la Rosalía, i acabem amb:

 

Des de Vilassar de Mar, Bad Gyal, una de les triomfadores d'aquest any, gran abanderada del dancehall i el reggaeton a casa nostra, i que ha fitxat pel segell Interscope, el mateix d'artistes com Lana del Rey, Lady Gaga o Billie Eilish. Déu-n'hi-do el 2020 que li espera.

 

80 cançons per acabar l'any

I per acabar, en aquesta llista de Spotify trobareu 80 cançons imprescindibles per entendre el so del final de dècada.