La votació pel català a Europa, camí de quedar-se en "un debat constructiu"

La votació sobre l'oficialitat del català a la Unió Europea podria ajornar-se. La petició d'Espanya, que també inclou el gallec i l'euskera, s'ha de tractar aquest dimarts al Consell d'Afers Generals, que reuneix ambaixadors europeus dels 27, però la unanimitat que es necessita perquè tiri endavant ara mateix no està garantida.

Malgrat que cap estat s'hi ha manifestat en contra, alguns han plantejat dubtes sobre el seu encaix legal i sobre les despeses econòmiques en traducció i interpretació que suposaria. Per això, tot apunta que els representants europeus tractaran la qüestió, però no es votarà aquest dimarts. En tot cas, fonts de la delegació espanyola --que encapçalarà excepcionalment el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares-- han apuntat a TV3 que esperen "un debat constructiu".

"El govern d'Espanya està fent tot l'esforç, totes les gestions a tots els nivells perquè la petició que vam formular a l'agost es faci realitat al més aviat possible", ha afirmat des de Barcelona el ministre en funcions de la Presidència, Félix Bolaños, 24 hores abans de la reunió del Consell.

Els esculls principals són els dubtes que han expressat països com Finlàndia i Suècia, els únics que ho han fet públicament a través de comunicats. Plantegen que "augmentaria la càrrega financera i administrativa" i "probablement, també alentiria les decisions i entrades en vigor de regulacions europees".

I malgrat que veuen important "assegurar la diversitat cultural i lingüística a la UE", creuen que "els drets dels parlants de llengües regionals es poden promoure de formes més lleugeres".

Altres delegacions creuen necessari consultar els serveis legals del Consell per confirmar que és viable.

Davant d'aquestes reticències, Espanya es va oferir divendres a sufragar el cost de fer oficials el català, el gallec i l'euskera. Per tant, l'argument econòmic quedaria contrarestat. Pel que fa a la legalitat de la mesura, la delegació espanyola s'acull a l'article 55.2 del Tractat de Lisboa, que reconeix el dret de traducció a "qualsevol llengua que determinin els estats membres entre aquelles que, de conformitat amb els seus ordenaments constitucionals, tinguin estatut de llengua oficial en la totalitat o en part del seu territori".

Entitats a Brussel·les per defensar l'oficialitat del català

Amb l'objectiu de facilitar-los arguments per respondre als dubtes plantejats per alguns països en el Consell, representants de Plataforma per la Llengua s'han reunit aquest dilluns amb la delegació espanyola a Brussel·les.

"Hem pogut explicar-los que tenen tots els arguments i ara cal que ho negociïn hàbilment", ha explicat a la sortida el responsable de la campanya sobre l'oficialitat de l'organització, Pol Cruz.

Però davant la possibilitat que la decisió es pugui ajornar, com sembla que és molt probable que passi, no ha agradat gens a aquesta plataforma ni a les altres entitats que han anat a Brussel·les.

Elena Jiménez, d'Òmnium Cultural, ha defensat que no és només "un pas simbòlic", sinó que tindrà "un impacte en el dia a dia de milions de ciutadans europeus".

Per la seva banda, David Minoves, del Ciemen, ha defensat que oficialitzar el català, l'euskera i el gallec a la UE ajudarà a revertir el fet que "el 40% de les llengües del món estiguin en perill d'extinció."

I Davyth Hicks, de la Xarxa Europea per l'Equitat Lingüística, l'ELEN, ha desautoritzat els que consideren que la mesura costarà massa diners:

"Ens hauríem de preguntar no pel cost, sinó el perquè hauríem d'incloure aquestes llengües, perquè catalans, bascos i gallecs ja paguen impostos a la Unió Europea."

Aragonès: "No reclamem una excepció, sinó deixar de ser-ho"

El president Aragonès també ha insistit a reclamar que el català esdevingui llengua oficial de la UE. En un article publicat en diversos mitjans europeus --com l'italià La Repubblica, l'alemany Table Media o el portuguès Público--, subratlla que "és una gran oportunitat per corregir la greu anomalia històrica que representa que milions de ciutadans europeus encara no tinguin ara per ara garantits els seus drets lingüístics en termes d'igualtat amb la immensa majoria de la ciutadania europea".

I responent a la desconfiança "des d'alguns indrets d'Europa", Aragonès argumenta que "els catalans no reivindiquem un tracte de favor, sinó simplement la igualtat lingüística". "Només demanem poder parlar amb Europa com ho fan gairebé tots els nostres conciutadans, en la nostra llengua", diu el president.

"A Catalunya hem patit durant segles els efectes d'un nacionalisme espanyol excloent que ha utilitzat tots els instruments de l'Estat per arraconar les altres llengües històriques", afegeix. Aquí fa referència a la dictadura franquista i també a l'actualitat, quan diu que "hi ha determinats partits espanyols que intenten impedir la plena normalització de les nostres llengües".

Sobre la despesa econòmica que pot suposar l'oficialitat, el president de la Generalitat subratlla: "La despesa anual de les institucions en traduccions suposa només un 0,2% del pressupost comunitari i que les noves tecnologies poden reduir de forma notable els costos".

D'altra banda, Pere Aragonès desvincula la petició d'Espanya de les negociacions per la investidura i diu que l'impuls del català és fruit de la taula de negociació entre els governs català i espanyol.

En aquesta línia, també aquest dilluns, la consellera d'Exteriors, Meritxell Serret, ha demanat als estats membres de la UE que facin prevaldre els drets dels 10 milions de catalanoparlants per sobre de "consideracions menors" com el cost de l'oficialitat o les seves implicacions polítiques.

En una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio", ha reclamat "màxima exigència" al govern espanyol perquè les negociacions arribin "a bon port" i permetin "l'oficialitat plena".

La pots sentir sencera aquí:

Sumar acusa Feijóo de "boicot"

Segons el parer de Sumar, els dubtes que han plantejat estats com Suècia o Finlàndia són fruit d'una campanya de "boicot" orquestrada pel PP. L'eurodiputat Ernest Urtasun ha acusat el seu líder, Alberto Núñez Feijóo, de "demanar als seus col·legues conservadors a Europa que no permetin que aquest reconeixement es produeixi demà".

Amb tot, sembla que el punt que va convèncer Junts per facilitar que la socialista Francina Armengol fos elegida presidenta del Congrés dels Diputats no rebrà de manera immediata la llum verda.