La Voyager 1 torna a parlar amb la NASA després de cinc mesos enviant dades sense sentit
El novembre del 2023, a causa d'una errada en un dels ordinadors de bord, va començar a emetre dades indesxifrables, però ara han aconseguit solucionar el problema
Propulsada a l'espai el setembre del 1977, la sonda espacial Voyager 1 va ser la primera a travessar l'espai interestel·lar el 2012 i, avui dia, és l'objecte més distant en el cosmos creat per la humanitat: es troba a 24.000 milions de quilòmetres de la Terra.
Tot i l'amplíssima distància, fins al 14 de novembre del 2023, va estar enviant-hi dades ininterrompudament. Però a partir d'aquell dia, malgrat que els controladors de la missió van comprovar que la nau encara estava rebent instruccions i operant normalment, va començar a emetre codis absolutament indesxifrables i sense sentit.
En aquell moment, va semblar que l'avaria era irreparable i, de retruc, la sonda seria irrecuperable per a usos científics.
Al març, però, l'equip d'enginyeria de la Voyager del Laboratori de Propulsió a Reacció de la NASA va confirmar que el problema de les dades inintel·ligibles estava relacionat amb un dels tres ordinadors a bord, amb el subsistema de dades de vol.
Després de diverses proves per restablir comunicacions útils bidireccionalment, dissabte passat els enginyers de la NASA van tornar a rebre dades desxifrables des de la Voyager 1. El problema estava resolt.
"La Voyager 1 està proporcionant dades utilitzables sobre la salut i l'estat dels sistemes d'enginyeria que duu a bord", va assenyalar la NASA en un comunicat. Un cop recuperada la comunicació, ara arribarà el segon pas: que la nau "torni a enviar dades científiques".
Hi, it's me. - V1 https://t.co/jgGFBfxIOe
NASA Voyager (@NASAVoyager) April 22, 2024
46 anys explorant l'espai i els planetes
La Voyager 1 va enlairar-se des de la Terra el 5 de setembre del 1977, després de la nau espacial germana Voyager 2, però en direcció oposada. L'objectiu principal de les naus bessones era estudiar els planetes Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, una tasca que van completar el 1989. Posteriorment, van ser conduïdes cap a l'espai profund, al centre de la nostra galàxia.
Tant la Voyager 1 com la 2 són un exemple de durabilitat. Més encara ara que, gràcies a la reparació, se n'ha prolongat la vida útil.
Lluny de quedar obsoletes, amb una memòria centenars de milers de vegades més petita que la d'un telèfon intel·ligent i un transmissor de ràdio que emet tants watts com la bombeta d'un frigorífic, les dues Voyager són un prodigi de resistència.
En quatre dècades, han transmès dades valuoses per a la ciència, entre les quals cal incloure imatges de Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, i la troballa de 22 llunes i volcans actius.
