La Wikipedia celebra deu anys amb bona salut però amb l'etern debat sobre la seva fiabilitat
La Wikipedia celebra deu anys de vida amb la sensació d'haver canviat el món. Va néixer el 15 de gener de l'any 2001 i una dècada després el projecte d'acumular tot el coneixement en un sol indret continua viu. Ja té més de 17 milions d'articles en 270 idiomes. La seva última campanya de captació de fons ha reunit 16 milions de dòlars que li garanteixen seguir sent lliure, gratuïta i sense publicitat. Malgrat tot, encara hi ha veus que li discuteixen la fiabilitat i la veracitat dels seus articles. Errors involuntaris, partidisme i vandalisme són les principals amenaces per la principal eina de coneixement social que ha generat internet.
"Estem escrivint una enciclopèdia amb la col·laboració de tots. Hem començat a treballar el març del 2001. Volem fer-la molt gran! Doncs som-hi! Escriu una mica (o molt!) sobre allò que coneixes!". Aquest és el missatge de benvinguda del dia que es va estrenar la Viquipèdia en català. Té gairebé una dècada i resumeix en poques paraules el que és l'esperit del projecte fundat per Jimmy Wales: un espai a la xarxa per recollir tot el coneixement i compartir-lo de manera lliure.
La idea de Wales és l'actualització de la lluita dels filòsofs de la Il·lustració. Probablement si els famosos enciclopedistes Jean le Rond D'Alembert i Denis Diderot haguessin viscut al segle XXI haurien contribuït en el projecte wiki. 240 anys després de la primera enciclopèdia, l'ambició de la humanitat d'obtenir un compendi del coneixement continua viva.
La Wikipedia és la fórmula que més s'aproxima al vell esperit enciclopèdic. Té ja 17 milions d'articles en 270 llengües diferents. És a més un projecte independent a nivell econòmic, que viu de les donacions dels seus contribuïdors. L'última: 16 milions de dòlars. Sobre el paper, la Wikipedia és de tots i ha acabat esdevenint un referent en molts àmbits. Les seves definicions serveixen a professors, escolars, universitaris, periodistes i curiosos.
Tot i aquestes dades positives, encara hi ha moltes veus crítiques. El debat sobre la fiabilitat dels continguts ha acompanyat el portal des del seu mateix naixement. La Wikipedia és un projecte basat en la col·laboració de milers de persones anònimes. Què impedeix que ara mateix algú entri en un article i l'estripi de dalt a baix, només per diversió? No seria el primer cop que passa.
En general, la majoria d'articles són revisats i els actes vandàlics són esborrats, però no sempre és així. El cas més flagrant el va viure John Seigenthaler. Aquest polític i escriptor va denunciar el 2005 que a la seva biografia en anglès a la Wikipedia se li atribuïa la participació en l'assassinat dels germans Kennedy. L'article es va passar quatre mesos penjat sense que ningú hi detectés l'error.
El cas de Seigenthaler va provocar rebombori i la Wikipedia va potenciar diverses mesures per evitar casos similars. En algunes edicions s'ha impedit als usuaris no registrats crear articles nous, hi ha temes especialment sensibles que tampoc es poden modificar sense identificar-se i alguns articles contenen avisos sobre un contingut sense contrastar o parcial.
Tot i les mesures, cinc anys després els principals problemes de la Wikipedia continuen sent els mateixos: errors involuntaris, vandalisme i partidisme. Els dos primers han de ser detectats i corregits per altres usuaris. El tercer pot derivar en un debat sense fi sobre algun article, el que es coneix com a "guerra d'edicions". La Wikipedia és conscient d'aquests problemes i és la primera interessada a eliminar-los. Cada edició compta amb un grup d'administradors que en fan el manteniment, esborren articles i bloquegen vàndals, entre d'altres. A més, l'historial d'edicions es pot consultar en tots els articles per conèixer els canvis que s'han fet i molts temes tenen un apartat de discussió on es pot debatre sobre el contingut.
La feina dels administradors també és discutida, com en el cas de la Wikipedia en espanyol i el seu ús dels topònims. Els responsables no accepten les formes aprovades per les comunitats autònomes, encara que siguin denominacions històriques, i es donen casos com el de San Baudilio de Llobregat.
El debat de la fiabilitat dels continguts continua candent i la Wikipedia ha d'encomanar-se als internautes. El seu funcionament és social i, per tant, depèn de les contribucions dels usuaris per millorar. Com sempre, cal tenir una mirada crítica sobre els continguts i, si es troba un error, col·laborar a esmenar-lo.
La idea de Wales és l'actualització de la lluita dels filòsofs de la Il·lustració. Probablement si els famosos enciclopedistes Jean le Rond D'Alembert i Denis Diderot haguessin viscut al segle XXI haurien contribuït en el projecte wiki. 240 anys després de la primera enciclopèdia, l'ambició de la humanitat d'obtenir un compendi del coneixement continua viva.
La Wikipedia és la fórmula que més s'aproxima al vell esperit enciclopèdic. Té ja 17 milions d'articles en 270 llengües diferents. És a més un projecte independent a nivell econòmic, que viu de les donacions dels seus contribuïdors. L'última: 16 milions de dòlars. Sobre el paper, la Wikipedia és de tots i ha acabat esdevenint un referent en molts àmbits. Les seves definicions serveixen a professors, escolars, universitaris, periodistes i curiosos.
Tot i aquestes dades positives, encara hi ha moltes veus crítiques. El debat sobre la fiabilitat dels continguts ha acompanyat el portal des del seu mateix naixement. La Wikipedia és un projecte basat en la col·laboració de milers de persones anònimes. Què impedeix que ara mateix algú entri en un article i l'estripi de dalt a baix, només per diversió? No seria el primer cop que passa.
En general, la majoria d'articles són revisats i els actes vandàlics són esborrats, però no sempre és així. El cas més flagrant el va viure John Seigenthaler. Aquest polític i escriptor va denunciar el 2005 que a la seva biografia en anglès a la Wikipedia se li atribuïa la participació en l'assassinat dels germans Kennedy. L'article es va passar quatre mesos penjat sense que ningú hi detectés l'error.
El cas de Seigenthaler va provocar rebombori i la Wikipedia va potenciar diverses mesures per evitar casos similars. En algunes edicions s'ha impedit als usuaris no registrats crear articles nous, hi ha temes especialment sensibles que tampoc es poden modificar sense identificar-se i alguns articles contenen avisos sobre un contingut sense contrastar o parcial.
Tot i les mesures, cinc anys després els principals problemes de la Wikipedia continuen sent els mateixos: errors involuntaris, vandalisme i partidisme. Els dos primers han de ser detectats i corregits per altres usuaris. El tercer pot derivar en un debat sense fi sobre algun article, el que es coneix com a "guerra d'edicions". La Wikipedia és conscient d'aquests problemes i és la primera interessada a eliminar-los. Cada edició compta amb un grup d'administradors que en fan el manteniment, esborren articles i bloquegen vàndals, entre d'altres. A més, l'historial d'edicions es pot consultar en tots els articles per conèixer els canvis que s'han fet i molts temes tenen un apartat de discussió on es pot debatre sobre el contingut.
La feina dels administradors també és discutida, com en el cas de la Wikipedia en espanyol i el seu ús dels topònims. Els responsables no accepten les formes aprovades per les comunitats autònomes, encara que siguin denominacions històriques, i es donen casos com el de San Baudilio de Llobregat.
El debat de la fiabilitat dels continguts continua candent i la Wikipedia ha d'encomanar-se als internautes. El seu funcionament és social i, per tant, depèn de les contribucions dels usuaris per millorar. Com sempre, cal tenir una mirada crítica sobre els continguts i, si es troba un error, col·laborar a esmenar-lo.
