Les xifres de la guerra a Gaza: alt cost civil i poques victòries militars

Sis mesos després de l'inici de la guerra a Gaza, la destrucció, la fam i la mort dominen el paisatge de l'enclavament palestí. L'exèrcit israelià va prometre una ofensiva total sobre la Franja, que per ara no ha donat cap dels resultats esperats: encara queden 130 ostatges en mans de Hamas (es desconeix quants continuen amb vida), i tampoc han aconseguit neutralitzar la capacitat operativa de la milícia islamista.

El cost civil de l'ofensiva, però, no té precedents en cap altre conflicte contemporani. Segons el darrer balanç del govern gazià, 33.175 palestins han mort en els atacs i bombardejos israelians. A aquesta xifra s'hi han de sumar les prop de 7.000 víctimes que continuarien enterrades sota les runes.  

Aquestes són les principals xifres dels sis mesos de l'ofensiva israeliana sobre la Franja de Gaza. Una crisi bèl·lica, humanitària i sanitària que no sembla que hagi de tenir fi a curt i mitjà termini, malgrat les advertències a Israel dels organismes internacionals i dels seus principals aliats occidentals.

1) El balanç de l'ofensiva: 33.175 civils enfront 600 militars

Ho dèiem al començament. El cost civil de la guerra a Gaza no té proporció al cost que ha suposat per a l'exèrcit israelià. Més de 33.100 palestins han mort en els atacs, dels quals 14.000 són menors d'edat. La xifra de ferits ascendeix a 75.000 persones.

El raonament d'Israel per justificar aquestes xifres és que, en aquesta ofensiva - -amb 32.000 objectius militars atacats --  ha aconseguit eliminar 13.000 milicians de Hamàs. En canvi, per l'organització islamista, les seves baixes no superen els 6.000 combatents.

Això no obstant, les cúpules dirigents de Hamas i de les brigades Al-Qassam --el seu braç armat -- continuen intactes. Només fent un atac sorpresa a Beirut, el gener passat, Israel va aconseguir tocar un destacat dirigent de Hamas, Saleh al-Aruri, coordinador de les accions a Cisjordània.

D'aquí l'obsessió de Netanyahu d'atacar Rafah, on sospita que resisteix el gruix dels comandaments de la milícia islamista.  

Pel que fa a les baixes de l'exèrcit israelià, 260 soldats han mort en els combats a la Franja de Gaza. A aquests, s'hi sumen els 350 caiguts durant l'atac inèdit de Hamas a Israel, el passat 7 d'octubre, i que va deixar 1.200 civils morts.

Les Forces de Defensa israelianes i el govern de Benjamin Netanyahu qüestionen la validesa de les xifres de víctimes proporcionades pel govern de Hamas. No obstant això, són acceptades pels organismes de Nacions Unides. En les anteriors ofensives israelianes, no hi ha hagut discrepàncies significatives entre les dades oficials i la verificació que n'han fet posteriorment els organismes internacionals.

2) La fam com a arma de guerra

La meitat dels habitants de la Franja estan en risc de fam imminent, per la manca d'aliments i el bloqueig de l'ajuda humanitària. Més de 677.000 gazians pateixen inseguretat alimentària "catastròfica", i un de cada tres infants menors de 2 anys estan en desnutrició aguda. Són les darreres dades amb què treballen les Nacions Unides, que acusen Israel d'utilitzar la fam com a arma de guerra.

Als morts per les bombes, s'hi afegeixen almenys 31 morts per desnutrició.

Malgrat aquest escenari de fam evitable, l'ajuda humanitària arriba amb comptagotes pels dos únics passos que Israel manté oberts a la Franja de Gaza. Abans de la guerra, mig miler de camions amb productes bàsics entraven diàriament a l'enclavament palestí. Ara, amb prou feines són 160 vehicles.

En aquests punts, les organitzacions internacionals denuncien "inspeccions arbitràries" i exhaustives per part de l'exèrcit que, a la pràctica, impedeixen la distribució d'ajuda a dins de la Franja.

A més, els combois humanitaris són, a vegades, objectiu de l'exèrcit israelià. Aquest dilluns, l'atac a tres vehicles de l'organització World Central Kitchen van deixar set morts, i van obligar l'ONG a suspendre el repartiment d'aliments a la Franja.

En els sis mesos de guerra, almenys 197 cooperants han mort segons les dades de Nacions Unides.

3) El 87% de la població de Gaza, desplaçada

Sis mesos d'atacs sobre els principals nuclis urbans de la Franja de Gaza han provocat la destrucció completa del 56% de les àrees habitades -- dades del 29 de març --, especialment al nord del territori palestí. Es calcula que el 80% de les infraestructures civils han quedat afectades.

Això ha obligat dos milions de gazians a desplaçar-se forçosament arreu del territori de la Franja, però sense poder escapar-ne pel bloqueig israelià.

La majoria s'han quedat a Rafah, al sud: abans de la guerra tenia 275.000 habitants. Ara, la seva població ja és d'un milió i mig de persones, malvivint en camps de refugiats improvisats, i amb escassa ajuda humanitària.

4) La meitat d'ostatges israelians continuen a dins la Franja

L'ofensiva sobre la Franja no ha aconseguit retornar sans i estalvis tots els ostatges a Israel, malgrat les promeses del govern de Netanyahu. El 7 d'octubre de 2023, Hamas va capturar 253 civils i soldats israelians.

D'aquests, 129 continuen atrapats a dins la Franja. La intel·ligència israeliana calcula que una trentena han mort en els atacs, mentre que la milícia islamista assegura que són 70 els israelians morts pels bombardejos.

Durant la treva pactada a finals de novembre, Hamas va alliberar 109 ostatges, a canvi de l'excarceració de 240 palestins de les presons israelianes. L'exèrcit israelià només ha aconseguit rescatar tres ostatges en els sis mesos d'ofensiva.  

La gestió de la crisi dels ostatges ha erosionat la credibilitat i la confiança en l'executiu de Netanyahu, tot i que el suport de la població israeliana a la guerra a Gaza continua sent, indiscutiblement, unànime.

5) 500 sanitaris i 100 periodistes morts

Sota la premissa que als baixos dels hospitals Hamas hi amaga els seus quarters militars, Israel ha atacat sistemàticament els centres sanitaris de la Franja de Gaza.

32 dels 36 hospitals que hi ha estan completament fora de servei, agreujant seriosament la crisi humanitària. Més de 480 treballadors sanitaris han mort durant els atacs, contravenint les normes humanitàries internacionals.  

Els treballadors de la informació també han estat víctimes de l'ofensiva a Gaza. D'acord amb les dades de Reporters sense Fronteres, 105 periodistes han perdut la vida fent cobertures informatives o a dins dels seus domicilis. Una xifra que tampoc té precedents en cap altre conflicte contemporani, i que les organitzacions professionals exigeixen a l'estat jueu posar-hi fi.