La Xina anuncia el descobriment d'un nou mineral a la Lluna: la changesita

Científics xinesos han anunciat el descobriment d'un nou mineral a la Lluna. L'han anomenat  changesita-(Y), per Chang'e, la deessa de la Lluna en la mitologia xinesa, que també dona nom a les missions del programa xinès d'exploració lunar.

L'anunci el van fer conjuntament l'Administració Nacional Xinesa de l'Espai (CNSA) i l'Autoritat Xinesa de l'Energia Atòmica. El nou mineral va ser trobat per investigadors de l'Institut de Recerca en Geologia de l'Urani de Pequín quan analitzaven mostres de la superfície lunar recollides robòticament per la missió Chang'e 5, que les va retornar a la Terra.

Segons el comunicat, el nou mineral ha estat certificat per l'Associació Mineralògica Internacional i la seva Comissió de Nous Minerals, Nomenclatura i Classificació. Però de moment no en consta cap referència a la web de l'Associació.

Es tracta d'un fosfat de calci, que s'ha trobat en forma de partícules cristal·lines amb un diàmetre de 10 micres (mil·lèsimes de mil·límetre). El van aïllar entre més de 140.000 petites partícules d'altres materials.

La missió Chang'e 5 es va enlairar el 24 de novembre del 2020 i va allunar l'1 de desembre. Va tornar a la Terra el 17 de desembre del mateix any, amb 1.731 grams de roques i sòl lunars.

Ignasi Casanova, professor de Geoquímica Ambiental i Ciències Planetàries de la Universitat Politècnica de Catalunya, ha explicat al 324.cat que de moment no hi ha gaires dades ni s'ha vist cap informe científic sobre el mineral:

"Sembla que és ric en terres rares i això el podria fer interessant, perquè hi ha molta demanda d'aquests elements. L'han trobat en un tipus de sòl lunar anomenat kreep, format per basalts rics en fòsfor, potassi i terres rares".

Les terres rares són un conjunt de 17 d'elements químics amb propietats úniques que els fan molt útils en diverses aplicacions: imatgeria mèdica, catalitzadors, aerogeneradors i microelectrònica, entre moltes altres. Casualment, la Xina és el país que té les reserves més importants d'aquests elements.

Per això, el doctor Casanova destaca que "tenen importància estratègica, però fins ara mai no s'ha plantejat que fos interessant explotar les de la Lluna. No hi ha res, actualment, que indiqui que pot tenir interès la seva explotació".

Minerals lunars a la Terra

De fet, afegeix, "a la Lluna hi ha els mateixos minerals que a la Terra, que sapiguem. A les parts blanques hi ha anortosita, també molt abundant a la Terra, com ara al Canadà. I a les parts fosques hi ha basalts".

Els tres primers minerals descoberts per primer cop a la Lluna es van trobar després a la Terra. En les mostres portades per la missió Apollo 11, la primera que va portar humans al satèl·lit, s'hi van descobrir tres minerals fins aleshores desconeguts: armalcolita (pels noms dels astronautes de l'Apollo 11, Armstrong, Aldrin i Collins), piroxferroïta i tranquil·litita.

En uns deu anys, els dos primers es van trobar en alguns punts del nostre planeta. Per al tercer, anomenat així pel Mar de la Tranquil·litat, on va allunar l'Apollo 11 el juliol del 1969, es va haver d'esperar més de trenta anys.

Finalment, en van trobar a sis llocs d'Austràlia Occidental. Es presentava en quantitats molt petites i no té interès econòmic, tot i que els científics consideren que pot ajudar en la datació de les roques on aparegui.

Alguns minerals lunars no s'han descobert en els 382 quilos de mostres portats per les missions Apollo, sinó en meteorits. Aquests cossos són ejectats per impactes en la superfície lunar i després arriben a la Terra.

L'últim és la donwilhelmsita, descoberta per un equip europeu liderat per investigadors alemanys en el meteorit lunar Oued Awlitis 001, trobat el 2014 en el Sàhara occidental. El descobriment es va publicar a la revista American Mineralogist.

Se li va posar el nom en honor de Don Edward Wilhelms, geòleg nord-americà que va contribuir significativament a la cartografia geològica de la Lluna i a l'entrenament geològic dels astronautes de les missions Apollo.