La Xina desplega les maniobres militars més grans mai fetes al voltant de Taiwan

24 hores després de la visita a Taiwan de la presidenta del Congrés dels EUA, Nancy Pelosi, aquest dijous la Xina ha continuat i fins i tot ha intensificat les maniobres militars a prop d'aquest país.

De fet, aquestes maniobres, fetes amb foc real, bloquegen per mar i per aire bona part del mar al voltant de Taiwan i amb algunes operacions executades a només 20 quilòmetres de l'illa.

La televisió pública de la Xina ha admès l'ús de "foc real de llarg abast" i "atacs de precisió" a l'estret de Taiwan, ha assegurat que aquestes maniobres continuaran fins diumenge, i ha mostrat imatges del desplegament naval que estan comportant:

"Una flota formada pel Haixun-06, el principal vaixell de patrulla i rescat de la Xina estacionat a l'estret de Taiwan i set vaixells més, han dut a terme el 3 d'agost una operació multimissió a les aigües costaneres de la província de Fujian, davant de la regió de Taiwan."

A fleet comprising the #Haixun06, #China's first large patrol and rescue ship stationed in the Taiwan Strait, and another seven ships conducted a multi-mission operation in coastal waters off #Fujian Province, opposite the Taiwan region, on Aug 3.https://t.co/2UXZydxH24 pic.twitter.com/RVg271WpFN

— CCTV+ (@CCTV_Plus) August 4, 2022

18 rutes aèries afectades

Segons el Ministeri de Defensa de Taiwan, les maniobres ja han afectat 18 rutes aèries internacionals i han obligat a modificar el trajecte de més de 900 avions.

Són els exercicis militars més importants desplegats per la Xina a l'estret de Taiwan, una illa que reivindica com a seva però que funciona de facto com a país independent des del 1949.

De fet, analistes consultats per l'agència Associated Press consideren que les maniobres són un assaig de com podria ser la invasió de Taiwan per part de l'exèrcit xinès.

En qualsevol cas, els taiwanesos, que ja estaven alerta des de la invasió russa d'Ucraïna, li han vist les orelles al llop, i han posat en alerta màxima els 165.000 soldats del seu exèrcit.

El suport de Pelosi a la independència de Taiwan

El motiu de la crisi és el reconeixement oficial per part dels Estats Units de la independència de l'illa que la Xina creu que ha comportat la visita de Pelosi, que va dir que "Amèrica dona suport a Taiwan".

La Casa Blanca va contradir-la afirmant que era "un viatge personal" i que continua donant suport a la política d'"una sola Xina", però el govern de Pequín no ha acceptat aquestes explicacions.

Borrell: "No hi ha cap justificació"

Per la seva banda, la UE ha criticat les maniobres per boca de Josep Borrell, Alt Representant en Política Exterior, que ha dit que les visites internacionals dels legisladors són "normals i habituals":

"No hi ha cap justificació per utilitzar una visita com a pretext per a una activitat militar agressiva a l'estret de Taiwan."

La pugna entre les grans potències

La crisi actual s'emmarca en la pugna dels últims anys entre la Xina i els Estats Units per ser la primera potència econòmica i militar del planeta.

Aparentment, els demòcrates, que controlen el govern i el Congrés dels EUA, estan aprofitant el conflicte històric entre les dues Xines per intentar treure de polleguera el govern de Pequín i guanyar avantatge en la pugna.

Les dues Xines

La història de Taiwan és força peculiar: el 1949, després de la victòria del Partit Comunista en la guerra civil xinesa posterior a la Segona Guerra Mundial, el govern xinès va fugir a l'illa i es va fer fort.

Des de llavors, tots dos estats, el comunista de la Xina continental i el republicà de l'antiga Formosa, ara Taiwan, es reivindiquen com a legítims a tot el territori xinès.

L'enorme desproporció en el pes demogràfic, geogràfic, estratègic i econòmic de l'un i l'altre, però, ha fet que Taiwan hagi acabat quedant força aïllada internacionalment.

Fora de l'ONU des del 1971

Per exemple, el 1971 va quedar fora de l'ONU, en ser desplaçada per la Xina, i només manté relacions diplomàtiques oficials amb una quinzena d'estats, entre els quals el Vaticà.

Malgrat això, es va convertir en pocs anys en una de les principals potències econòmiques d'Àsia, a mesura que s'anava democratitzant i occidentalitzant.

És una illa a poc més de 100 quilòmetres de la costa de la Xina continental, té un territori una mica més gran que Catalunya i ara mateix té una població d'uns 23 milions d'habitants.

Això contrasta amb els més de 1.400 milions d'habitants i els 9 milions i mig de quilòmetres quadrats de superfície de la Xina continental.