La Xina endureix les mesures de seguretat davant les protestes més importants en 30 anys

La reforçada presència policial als carrers de la capital xinesa ha evitat que aquest dilluns es repetissin les manifestacions dels últims dies en una desena de ciutats del país, que s'han convertit en un desafiament sense precedents en trenta anys per al gegant asiàtic, quan hi va haver les protestes de Tiananmen.

El president Xi Jinping hi ha respost amb un desplegament policial asfixiant. A cada boca de metro, a cada cruïlla, desenes de policies d'uniforme o de paisà vigilaven la zona universitària de Pequín on s'havia traslladat la convocatòria aquest dilluns al vespre.

La majoria dels que intentaven manifestar-se eren joves universitaris, que volien acostar-se al pont on abans del congrés del partit un desconegut va penjar una pancarta que deia que no volen PCR, sinó llibertat.

Aquest mateix eslògan domina les mobilitzacions a tot el país, el clam de l'esgotament pels confinaments draconians de la política de covid zero amb restriccions sanitàries, que han encès la població.

De fet, les mesures tampoc no han aconseguit aturar la pandèmia i els casos estan disparats fins al punt més alt des de l'inici de la pandèmia. Només aquest dilluns, les autoritats sanitàries han parlat d'uns 40.000 casos nous.

Durant el cap de setmana les protestes han aplegat milers de persones. Les més importants s'han fet a Xangai, on s'han sentit crits contra el president Xi Jinping i hi ha hagut diverses detencions.

En algunes grans ciutats s'ha optat pel tancament de carreteres i el bloqueig de les entrades i sortides de complexos residencials per limitar la participació en les marxes.

"Una vida zombi, sense sentit"

La gota que ha fet vessar el got de les protestes són els deu morts en l'incendi d'Ürümchi, on els bombers no van poder actuar per les tanques que bloquejaven els habitatges confinats.

El corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a la Xina, Francesc Canals, n'ha parlat amb una estudiant que intentava manifestar-se aquest dilluns, i que ha mantingut l'anonimat per protegir-se de la represàlia policial. Denuncia que viuen una vida sense sentit:

"Només volíem recordar els nostres compatriotes (d'Ürümchi) i ni això ens permeten fer. Vivim una vida de zombi, sense sentit. Volíem recordar-los i també això ha estat censurat, per això crec que hem de lluitar més."

Amb tot, és optimista, perquè les protestes ja han obligat les autoritats a fer alguns canvis. A Chengdu s'han tancat els temuts hospitals modulars de quarantena, i alguns recintes d'habitatges de Pequín s'han desconfinat abans del previst.

Tot i això, políticament no veu que el moviment pugui generar cap gran canvi, i pensa que és impossible que Xi Jinping abandoni el poder.

Però encara que no puguin generar un canvi polític, les grans protestes en un país on no són gens habituals s'han convertit en un cop dur per a la figura de Xi, perquè demostren que una part de la societat està disposada a desafiar, no només la seva política estrella, la covid zero, sinó també el sistema cada cop més autoritari i totalitari del líder xinès.

El miratge d'una relaxació de les mesures... que no ha arribat

Després de gairebé tres anys de testos massius, confinaments durs i quarantenes obligatòries que impliquen un cost econòmic i humà, "gran part de la població creia que després del XX Congrés Nacional del Partit Comunista es relaxarien les mesures, cosa que no ha passat", explica Mario Esteban, que és investigador principal d'Àsia-Pacífic del Reial Institut Elcano.

"Els canvis han estat mínims. Crec que això també ha facilitat que ara hagin sorgit aquestes protestes, perquè molta gent esperava un canvi cap al mes de novembre", ha assegurat en declaracions a Europa Press.

Esteban considera que l'incendi d'Ürümchi ha estat el detonant que feia falta per contestar unes mesures que, paradoxalment, el govern xinès justifica per la necessitat de salvar vides.

El paper dels estudiants

Són desenes de campus universitaris els que han registrat protestes per part d'estudiants, un escenari que en l'imaginari de la població xinesa recorda les fortes manifestacions del 1989 al país.

Esteban remarca que "feia força temps, dècades, que no es veia un moviment de protesta tan transversal i capaç de mobilitzar grups socials diversos i regionalment tan estesos en un mateix període de temps a la Xina" i no ha descartat que les protestes es trobin en "fase inicial" a mesura que s'estenen al llarg del territori continental.

Els fulls en blanc, un símbol

Entre els manifestants, molts han decidit anar a les marxes amb folis en blanc com a protesta contra la censura i la falta de llibertat d'expressió al gegant asiàtic.

Una idea neix en protestes com les que van tenir lloc el 2020 a Hong Kong, on els manifestants duien papers en blanc per protestar contra la polèmica llei de Seguretat Nacional.

Ara, l'ús d'aquests folis s'està estenent en un intent per eludir la censura i evitar els arrestos que està havent-hi. De moment, però, no consta que hi hagi hagut enfrontaments greus entre la policia i els manifestants.