La Xina, entre fer costat a Rússia i no semblar còmplice de la guerra

Tot i que als carrers de Pequín s'hi poden trobar els grans panells de l'era Mao en què les masses llegien el diari, només alguns jubilats s'hi acosten ara per donar un cop d'ull a publicacions d'òrgans oficials com el Diari del Poble.

Avui tothom segueix la informació a través de la televisió, i les generacions joves, estrictament a les xarxes socials. La tecnologia ha evolucionat, però no la llibertat d'informar. El règim controla totalment el flux del que la població ha de saber i del que no a través del gran aparell de propaganda que omple els mòbils dels xinesos d'un discurs oficial impossible de contrastar sota el bloqueig de la cibermuralla.  

Mirall del que la població pot llegir i sentir als mitjans oficials, en un entorn presidit per la rivalitat creixent amb Occident, les xarxes socials xineses s'han omplert de missatges radicals de suport a Putin. Alguns exemples: "No importa quina és la situació, estem 100% a favor de Rússia des del moment que lluita contra els Estats Units!", "Mao va dir que el poder ve de les armes".

D'Ucraïna a Taiwan

L'exemple del que ha fet Rússia a Ucraïna és el que molts internautes xinesos defensen que ha de fer la Xina per recuperar Taiwan per la força immediatament, amb missatges com ara: "Aprofitem aquesta situació per enviar tropes a recuperar Taiwan. Prenguem ràpidament la decisió" o "Hauríem de bloquejar l'acció de govern de Tsai Ing-wen (presidenta de Taiwan) en qüestió d'hores i controlar els líders principals. Intentem fer-ho sense baixes entre els civils per no donar l'oportunitat als mitjans occidentals de demonitzar-nos."

Els ultranacionalistes a les xarxes han anat tan lluny que el mateix govern ha hagut de sortir a moderar els ànims. Les principals plataformes han retirat missatges extrems, sobretot en un vessant particularment denigrant: els comentaris masclistes sobre les dones ucraïneses.

Directament, i no en pocs casos, les publicacions argumentaven que, com que els homes ucraïnesos anirien a la guerra i moririen, la Xina podria acollir les dones ucraïneses refugiades, però només les joves i guapes.  

Canvi d'estratègia

Alinear-se amb Putin està començant a ser incòmode com més s'allarga l'ofensiva. Ho demostra el fet que la Xina ha hagut de canviar de plans respecte dels seus ciutadans que viuen a Ucraïna.

En un primer moment, Pequín els va dir que, si s'havien de desplaçar, era bona idea identificar el vehicle amb una bandera xinesa. És fàcil deduir que el govern xinès creia que la victòria russa seria fulminant. Sent Rússia el país amic i controlant la situació, els xinesos no havien de témer res.

A mesura que han passat els dies, però, Rússia ha anat fent front a una forta resistència. Els xinesos es troben que els ucraïnesos els poden començar a veure com a còmplices dels agressors russos.

Ja no és bona idea passejar-se per Kíev amb una bandera xinesa per més que el teu aparell de propaganda continuï insistint que la Xina és neutral.

L'ambaixada xinesa, doncs, ha canviat d'estratègia. Ara els diu que es quedin a casa i que quan la situació sigui segura els evacuarà amb els vols xàrters que té preparats.    

En un pas de la maroma molt forçat, Pequín crida les parts a la desescalada, però no només no condemna Putin, sinó que ni tan sols admet la paraula "invasió".

La veu del carrer

A l'avinguda Chang'an, la gran artèria que travessa Pequín d'est a oest, funcionaris, empleats de bancs o empreses estatals, la Xina de coll blanc, s'apressa a mitja tarda per entrar al metro. Aprofitant aquesta hora punta, interpel·lem un parell de persones a l'atzar.

En Ren, en la quarantena, no se surt del guió: "Hem d'analitzar qui va començar. Penso que els Estats Units han estat posant pressió a Rússia. Per tant, crec que la raó real darrere de tot això són els Estats Units."

La Zhou, més jove, és més moderada: "Penso que hauríem de desitjar la pau, que passi el que passi els soldats puguin tornar a casa sans i estalvis. Jo soc neutral, penso que Putin deu tenir les seves raons en funció dels interessos del seu país."

La societat xinesa està acostumada als homes forts i per a molta gent equivalen a la força del país. De tota manera, també hi ha una ciutadania silenciada que no hi està d'acord.

Censura i incomoditat

Un grup de cinc historiadors prestigiosos han escrit una carta oberta en què reclamen que la Xina defensi la pau inequívocament i adverteixen que creure's els arguments de Putin, defensar el que és indefensable, danya la credibilitat de la Xina.

Es refereixen a les garanties de seguretat exigides per Rússia que l'aclaparador relat oficial de Pequín cita com a justificació per no condemnar Moscou, per no acceptar "invasió" com a terme per referir-se a l'atac rus a Ucraïna.

El document dels historiadors no va durar gaire estona a les xarxes, la censura va intervenir de seguida contra un tipus de dissidència, de qüestionament de la línia oficial, que no s'admet a la Xina.

Amb tot, si van gosar llançar-lo a la xarxa era perquè devien intuir que hi havia algun indici que aquesta posició d'incomoditat existeix entre els dirigents xinesos, aquest difícil equilibri entre fer costat a Rússia, amb què Pequín ha reforçat l'aliança econòmica i estratègica davant d'Occident, i mantenir la línia vermella inviolable que és tradicional de la seva política exterior: la integritat territorial i la sobirania nacional.

Bàsicament, perquè aquest principi sagrat és el que invoca la Xina per rebutjar tota eventual crítica relacionada amb la situació a Xinjiang, el Tibet o a Hong Kong, per exemple.

La Xina podria influir en el Kremlin

Qui parla d'incomoditat de la Xina obertament són els Estats Units.

El coordinador de la política nord-americana per a l'Indopacífic, Kurt Campbell, ha assegurat que la posició xinesa és cada cop més incòmoda i ha afegit que, de tota manera, Washington manté les comunicacions obertes amb Pequín perquè la Xina, en aquesta crisi d'Ucraïna, no és precisament un actor secundari.

Al contrari, de fet, és l'únic suport econòmic possible per a Moscou i, en conseqüència, arribat el moment, és un dels pocs països que podrien influir en el Kremlin. O almenys això és el que els agrada pensar a l'administració Biden i a la Unió Europea.