La Xina es marca un 5,5% de creixement per al 2022 amb l'objectiu suprem de l'estabilitat

Objectiu de creixement moderat el que es marca la Xina per a aquest 2022, el 5,5%, davant un entorn incert. El primer ministre xinès, Li Keqiang, ha obert com marca el ritual el plenari anual de l'Assemblea Popular --parlament orgànic sense poder legislatiu real-- amb el discurs sobre l'acció de govern i els objectius per aquest any.  

Si el 2021 la Xina ha crescut un 8,1, és per l'efecte rebot del baix creixement del 2020 causat per l'esclat de la pandèmia.  

De tota manera, la tendència a la desacceleració ja ha estat clara aquest 2021. S'ha passat del 18,3% d'expansió el primer trimestre a tan sols el 4% els últims tres mesos de l'any.  

Ara l'entorn internacional --amb la pandèmia encara alterant la demanda i les cadenes de subministrament i els problemes interns, com les fallides en el sector immobiliari, una quarta part del PIB, el control de les pràctiques monopolístiques del sector tecnològic i l'apatia dels consumidors-- no permet anar més enllà d'aquest 5,5%, que els analistes consideren que costarà assolir si no és a partir de moltes polítiques d'estímul.  

Efectivament, hi són en el discurs del primer ministre, Li Keqiang, que ha insistit en la necessitat de mantenir una política adequada per controlar la covid. La Xina ha aplicat un estricte control de moviments, amb confinaments draconians, testos massius i quarantenes, que ha batejat com a política de Covid Zero Dinàmica.  

Efectiva contra l'epidèmia, malgrat els constants rebrots i l'actual increment de casos per la variant òmicron, també està limitant la capacitat de reactivació de l'economia, especialment en sectors com el turisme i l'hostaleria. Algunes veus han demanat, i han estat amonestades, aprendre a conviure amb el coronavirus com fan la majoria de països. 

En el discurs del primer ministre també es marca l'increment previst per al pressupost de defensa, un 7,1%, en aquest cas per sobre de l'objectiu de creixement del PIB. 

Cap esment a la guerra d'Ucraïna, un altre factor d'incertesa i desestabilització econòmica a nivell global, invasió que la Xina, aliada de Rússia, no ha condemnat.  

Referència habitual a Taiwan sobre la voluntat de reunificació pacífica, però determinació per fer front a tota voluntat independentista de l'illa i a tota possible ingerència estrangera. 

El valor de l'estabilitat --la paraula ha estat pronunciada per Li Keqiang vint-i-vuit vegades en el discurs d'aproximadament una hora-- ha estat la tesi principal en el programa de govern d'una cúpula dirigent que aquest octubre fa front al gran conclau comunista, el Congrés del Partit, l'esdeveniment que té lloc cada cinc anys i on s'acorda per equilibri de forces l'equip --comitè permanent-- que acompanya el secretari general i president del país.  

Res no hauria d'impedir que Xi Jinping, per primer cop des de l'era Mao, assumeixi un nou mandat més enllà de la limitació de dos que va establir Deng Xiaoping quan va impulsar l'obertura econòmica al capitalisme a finals dels 70 del segle passat. 

Per fer-ho possible, Jinping ja va canviar les regles el 2018, però necessita a més que la situació econòmica i social sigui estable per evitar que cap facció dins del Partit adquireixi prou suport per discutir-li la seva perpetuació en el poder.