La Xina, Myanmar i Tailàndia alliberen milers d'esclaus de les màfies de les ciberestafes

La Xina ha engegat una operació conjunta amb Myanmar i Tailàndia per repatriar milers dels seus ciutadans que treballaven en règim d'esclavatge en centres d'estafa online en territori birmà. Els xinesos no són els únics. Hi ha gent de tots els continents. 

L'ONU denuncia que els han sotmès a detencions arbitràries, tortures, violència sexual, treballs forçats i altres violacions dels drets humans. Un informe del 2023 de la mateixa organització xifra en 120.000 les persones reclutades amb enganys per màfies, que els retenen el passaport i els forcen a treballar a Myanmar.

El detonant de l'operació ha estat el rescat d'un jove actor xinès, segrestat a principis d'any a Tailàndia, on l'havien convocat per a un càsting. Pequín ha dit prou i ha convidat Myanmar a actuar si no vol perdre l'ajuda militar. El portaveu d'Exteriors xinès ha assegurat que volen "erradicar el flagell del joc online i el ciberfrau per preservar la seguretat, els drets i els interessos legítims dels ciutadans xinesos a l'estranger". 

La guerra civil a Myanmar ha afavorit l'expansió de grans complexos enfocats al ciberfrau, que generen milers de milions de dòlars l'any. El més gran és el de Shwe Kokko, una ciutat de luxe, aixecada en pocs anys a l'empobrit estat de Karen.

La primera ministra de Tailàndia, Paetongtarn Shinawatra, ha explicat que des del seu país han "reduït el subministrament d'energia i combustible a Myanmar". Ho han fet a 5 zones del país on se sap que operen els grups criminals. 

"La pressió del govern tailandès ha fet que alliberin i retornin prop de 300 persones que van ser forçades a treballar als complexos de ciberestafes." 

Retinguts i torturats perquè cometin ciberestafes

Un primer grup de 200 rescatats ha arribat les últimes hores a la Xina. La majoria de les víctimes són xineses, però n'hi ha d'arreu del món: filipins, etíops, brasilers, bengalins... Un dels alliberats, en Yotor, d'Etiòpia, explica que el van enganyar amb promeses d'una vida millor, però a l'hora de la veritat "treballàvem 18 hores sense sou i sense permetre'ns contactar amb la nostra família". També rebien pallisses.   

"Vaig rebre molts càstigs, he rebut descàrregues elèctriques i cops de puny cada dia." 

Els obliguen a treballar en inversions falses amb criptomonedes, jocs d'atzar il·legals i estafes d'amor. En Faysal, de Bangladesh, detalla que els feien contactar amb clients per whatsapp fent-se passar per dones. "Manteníem una relació amb el client fins que deia 't'estimo'. Aleshores començàvem a rentar-li el cervell sobre com aconseguir diners", explica. 

La por de molts d'aquests homes és que se'ls castigui per delictes comesos sota amenaça. "Si algú no volia treballar, ens deien que Myanmar té un dels mercats més grans de venda d'òrgans humans: ronyons, ulls... Ens advertien que si no treballàvem amb ells, ens ho farien", explica en Faysal.  

"No som estafadors, som víctimes, ens utilitzen!"

Els primers repatriats a la Xina han baixat de l'avió custodiats i emmanillats perquè no se sap si són víctimes o responsables. Les autoritats xineses no han especificat què els espera al seu país.