La Xina planta la seva bandera a la Lluna, segon país a fer-ho després de 50 anys
- TEMA:
- Ciència
Aquest divendres el mòdul d'ascens de la nau xinesa no tripulada Chang'e 5 s'ha enlairat des de la superfície de la Lluna amb dos quilos de roques i terra.
Abans d'enlairar-se, la nau ha plantat una bandera del país i l'ha fotografiada, convertint-se en el segon país que ho aconsegueix, 51 anys després que ho fessin els EUA.
"De tela autèntica"
El diari oficialista Global News ha destacat que aquesta és la primera bandera de "tela autèntica" que la Xina porta a la Lluna, perquè dues missions anteriors ja l'havien mostrada a sobre dels mòduls lunars:
Segon país amb bandera, tercer amb mostres
La Chang'e 5 és la primera missió lunar xinesa que torna amb mostres lunars, recollides amb un braç robòtic i amb un trepant que ha perforat fins a dos metres sota la superfície.
A més dels EUA, només l'extinta URSS havia aconseguit tornar de la Lluna amb mostres de la superfície, als anys 70, però no va fer mai el gest simbòlic de deixar-hi una bandera.
Objectiu: missions tripulades
Les dues primeres missions del programa Chang'e van orbitar al voltant de la Lluna i les dues següents van aterrar-hi, la 4 a la cara oculta, el gener del 2019, cosa mai aconseguida fins aleshores.
L'objectiu del programa lunar xinès Chang'e és aconseguir enviar-hi vols tripulats cap al 2030, com a primer pas per arribar a Mart, com a mínim 10 anys després.
Les banderes dels Estats Units, descolorides
La primera bandera que van plantar els Estats Units a la Lluna va ser en la missió Apollo 11, el 1969. Cinc missions posteriors en van plantar 5 més fins al 1972.
El 2012 la Nasa va dir que la primera ja no es podia veure i que probablement s'havia destruït quan el mòdul lunar es va enlairar, perquè la van plantar massa a prop.
En canvi, les altres 5 encara són dretes i visibles des dels satèl·lits, tot i que segurament s'han descolorit arran de dècades d'estar exposades a la llum del sol.
- ARXIVAT A:
- Ciència