La Xina preveu un creixement econòmic moderat i més despesa en defensa aquest any

L'economia i la defensa han estat els eixos principals en l'obertura del plenari anual de l'Assemblea Nacional Popular (ANP) de la Xina, l'equivalent al Parlament. Un cop s'ha donat per tancada la pandèmia, l'objectiu és la recuperació, i el govern xinès ha fet una previsió més prudent del que s'esperava. També es dona per fet que Xi Jinping obtindrà un tercer mandat amb plens poders, tal com es va decidir al congrés del Partit Comunista, a la tardor.

Preveu un creixement del 5%

Els objectius de creixement són moderats. El primer ministre sortint, Li Keqiang ha anunciat en el seu informe de gestió governamental un objectiu de creixement econòmic al voltant d'un 5%. Menys ambiciós que el 5,5% que es va fixar l'any passat i que va quedar en un 3%, per culpa de la paralització i les restriccions de la política de covid zero. 

"Aquest any és essencial prioritzar l'estabilitat econòmica i buscar el creixement --ha dit Li--. La demanda insuficient continua sent un problema pronunciat i les expectatives dels inversors privats i de les empreses són inestables." Ha recordat que "els fonaments d'un creixement estable encara han de ser consolidats".

Augment del 7,2% en defensa

En canvi, s'incrementa lleugerament la despesa de defensa, que s'ha previst en un 7,2% --una dècima més respecte a l'any passat--. Això representa que el gegant asiàtic hi destinarà 1,53 bilions de iuans --210.685 milions d'euros-- del pressupost, davant d'un context clarament més tens cada dia en les relacions amb els veïns asiàtics i els Estats Units, però també amb Taiwan, que considera una província rebel.

Sobre el conflicte amb Taiwan, Li ha advertit que la Xina lluitarà "decididament" contra la "independència" taiwanesa, després d'un any en què la visita a l'illa de la llavors presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units, Nancy Pelosi, va elevar la tensió a màxims inèdits en anys.

Li també s'ha referit a un "tempestuós entorn internacional", sense esmentar la guerra a Ucraïna, sobre la qual Pequín va fer una declaració amb 12 punts per un pla de pau que demanava respecte per la sobirania de tots els països i un alto el foc. Una proposta criticada per Occident per posar al mateix pla "l'agressor i l'agredit".

La pandèmia no s'ha acabat

Atès que la pandèmia "no s'ha acabat", la Xina ara es vol assegurar que la seva gestió és "més efectiva i científica", ha declarat Li, les paraules del qual suposen un pas més en el desmantellament de la política de covid zero que va començar al desembre després de gairebé tres anys de restriccions.

Tot i el canvi d'estratègia, la reunió se celebra encara sota mesures anticovid: els assistents, excepte els líders de més rang, porten mascaretes. Les mesures han afectat els periodistes, que han hagut de fer-se PCR prèvia. Als provinents de països occidentals, en alguns casos, no els han concedit el visat, mentre que d'altres, de països afectes al govern xinès, han estat convidats sense restriccions.

Natalitat, repressió i canvi climàtic

Entre altres mesures, Li Keqiang ha dit que es milloraran les polítiques d'incentivació de la natalitat, davant l'envelliment de la població, amb mesures com la reducció dels costos per tenir una criatura, de la guarderia i de l'educació.

També s'incrementaran els ingressos de la classe treballadora i la classe mitjana baixa. Pequín vol evitar tot brot de malestar social que trenqui l'estabilitat, el gran pilar del poder comunista juntament amb la repressió policial.

De fet, les mesures de seguretat al voltant de la reunió s'han intensificat, per evitar incidents com el de l'octubre passat, durant el XX Congrés del PCX, quan un home va ser arrestat per penjar cartells en què criticava la política de covid zero i demanava eleccions lliures.

La intensa contaminació a Pequín que ha acompanyat l'inici de l'assemblea, al contrari que altres anys en què les reunions polítiques d'alt nivell eren sinònim de cels blaus a la capital xinesa, semblen un recordatori que al primer emissor mundial li queda molt per fer malgrat el seu compromís explícit contra el canvi climàtic.

Tercer mandat de Xi Jinping

Està previst que durant la reunió de l'ANP, els diputats aprovaran el tercer mandat de Xi Jinping, que ocupa el càrrec de president des del 2013. Un fet sense precedents des de les reformes capitalistes fa 40 anys.

El 2018, l'ANP va aprovar una esmena constitucional que eliminava el límit de dos mandats consecutius de cinc anys cadascun per als presidents xinesos. Una decisió que ara permet a Xi Jinping revalidar el mandat fins al 2028.

El president encara sortirà més reforçat, perquè es preveu que sigui nomenat cap de les forces armades, de manera que es prolongarà el control del mandatari sobre els tres braços del poder: l'Estat, el partit i l'exèrcit.

El plenari es tancarà el dia 13 amb la conferència de premsa del nou primer ministre, que tot indica que serà un dels dirigents més pròxims a Xi, Li Qiang, que substituirà Li Keqiang.