Un vaixell navega pel canal de Panamà. Els EUA i la Xina es disputen el control dels dos principals ports d'aquesta via estratègica (REUTERS/Enea Lebrun)

La Xina s'enfronta a Trump i frena la venda dels ports del canal de Panamà a un hòlding nord-americà

Trump ja estava a punt d'assaborir una victòria "recuperant per als EUA" el canal quan, després de pensar-s'ho, Pequín i Hong Kong han decidit posar pals a les rodes i ara no està gens clar que CK Hutchinson acabi venent els dos ports de Panamà a Black Rock

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Xesco Reverter

Periodista de la secció d'Internacional de TV3

@xescoreverter
Actualitzat

El 2 d'abril estava previst que la multinacional amb seu a Hong Kong CK Hutchinson firmés la venda dels dos ports de mercaderies que té al canal de Panamà al grup nord-americà Black Rock, el conglomerat de gestió d'actius més gran del món. Eren part del paquet de 43 ports repartits en 23 països que l'empresa xinesa es volia treure de sobre i havia trobat un comprador en el fons de Nova York disposat a pagar-li  22.800 milions de dòlars.

Darrere la decisió de CK Hutchinson hi havia dos grans motius, un d'econòmic i un altre de polític. Els grans armadors i navilieres com MSC, amb qui s'ha associat Black Rock per a aquesta operació, s'estan fent amb el negoci de la gestió de ports i per a empreses com CK Hutchinson, que no tenen flotes pròpies, gestionar infraestructures portuàries ha deixat de ser una àrea atractiva i prefereixen centrar-se en altres àmbits econòmics que li donin majors marges de benefici. 

I després hi havia la raó política. CK Hutchinson operava des del 1998 els dos principals ports del canal de Panamà, el de Balboa a l'oceà Pacífic i el de Cristóbal al mar del Carib, que mouen el 40% dels contenidors que transiten per la via marítima. 

Les últimes tres dècades, una Llatinoamèrica cansada de les ingerències nord-americanes ha obert les portes a les inversions xineses i Pequín s'ha convertit en el primer soci comercial de Centreamèrica i Sud-amèrica. 

El 2017, Panamà també va trencar relacions amb Taiwan, les va establir amb la Xina continental i es va sumar al seu megaprojecte d'inversions, infraestructures i desenvolupament conegut com la Iniciativa del Cinturó i Ruta de la Seda o Belt and Road Initiative (BRI). La influència de la Xina creixia a marxes forçades a l'anomenat "pati del darrere dels EUA" i Panamà era un punt clau i estratègic.

L'entrada del port de Balboa, un dels dos a Panamà que té CK Hutchison i que Trump voldria que tornessin a mans dels EUA (Reuters/Enea Lebrun)

"Recuperarem el canal de Panamà"

Però el 20 de gener del 2025, Donald Trump va tornar a la Casa Blanca i va deixar molt clar que els Estats Units "recuperarien el canal de Panamà" per raons de seguretat nacional. 

No podia permetre, repetia, que una via vital pel comerç entre les dues costes dels Estats Units estigués en mans xineses, malgrat que la propietat i la gestió del canal són del govern panameny i CK Hutchinson només operava els dos principals ports com fa amb més de mig centenar de ports del món, inclosa una terminal del de Barcelona. 

Tan prioritari era "recuperar" el canal que el 3 de febrer Marco Rubio va triar Panamà com a primer país estranger que visitava com a flamant secretari d'Estat i hi va anar per alertar les autoritats que havien d'atendre les preocupacions nord-americanes. Les pressions van donar resultats ràpidament. 

Panamà va anunciar que es retirava del projecte del Cinturó i la Ruta de la Seda i que obrien una investigació a CK Hutchinson, a la qual s'havia renovat la concessió dels ports per mig segle més el 2021. 

El secretari d'Estat dels EUA, Marco Rubio, va visitar el canal de Panamà el 3 de febrer en la seva primera vista a l'estranger (Reuters/ Mark Schiefelbein)

Al cap de pocs dies, l'empresa de Hong Kong controlada per la família de l'home més ric de la ciutat, Li Ka-Shing, va anunciar que havia arribat a un acord amb Black Rock per vendre-li  un gran paquet de ports arreu del món, inclosos els dos del canal i que la firma de la compra es faria el dos d'abril.  

Quan Trump va fer el seu discurs davant les dues cambres del Congrés el 3 de març va anunciar:

"Per millorar encara més la nostra seguretat nacional, la meva administració recuperarà el canal de Panamà, i ja hem començat. Avui mateix, una gran empresa nord-americana ha anunciat que comprarà els dos ports que envolten el canal de Panamà (...) El canal va ser el projecte més car mai construït a la història pel nostre país. El canal va ser regalat per l'administració Carter per només un dòlar, però aquest acord ha estat violat greument. No ho regalem a la Xina. Ho vam donar a Panamà i ho estem recuperant."

Trump podia exhibir orgullós que la seva pressió era èxit. Estava a punt de "recuperar" el canal gràcies al seu art negociador i no havia fet falta passar paraules majors com la coacció econòmica o fins i tot militar. Podia dir que el canal "tornava" a ser nord-americà i que havia aconseguit allunyar la Xina d'un dels punts més estratègics del continent americà. 

De fet, des de principis de març, la paraula "Panamà" ha desaparegut de la boca de Trump, que, en canvi, ha seguit parlant de Groenlàndia o del Canadà, objectius encara no satisfets del seu nou expansionisme.
 

"Una traïció als xinesos"

Els primers dies, ni la premsa ni les autoritats xineses van aixecar gaire el to davant l'aparent "pèrdua" de Panamà, semblava que s'hi resignaven i, públicament, respectaven la independència i els interessos de CK Hutchinson. 

Per bé que era obvi que perdre influència al continent americà en aquest moment, just quan comença una guerra comercial amb els EUA i una etapa molt incerta, podia afeblir la posició negociadora de Pequín. 

El règim comunista, fins ara, ha preferit contestar els aranzels de Trump de forma moderada i fa l'efecte que es dona un temps per mirar de negociar bilateralment amb l'administració. En aquest marc, els ports del canal es podrien convertir en una interessant moneda de canvi.

Però la premsa de Hong Kong més afí al règim com el diari Ta Kung Pao va començar a publicar-se articles en contra de la venda a Black Rock, titllant l'operació de "traïció als xinesos" i suggerint que era una clara victòria pels Estats Units que la Xina no li podia regalar. 

També s'ha de tenir en compte que Li Ka-Shing, el mític propietari l'imperi Hutchinson, fa temps que no té les millors relacions amb Pequín.  Fa una dècada que desinverteix de la Xina continental, el 2015 va registrar l'empresa a les illes Caiman i aposta sobretot per l'estranger, d'on les seves empreses obtenen més del 80% dels beneficis. 

Els articles d'opinió d'aquest diari, que es llegeixen com el que pensa els alts càrrecs del govern xinès, asseguren que el retorn dels EUA a Panamà seria una amenaça per als interessos xinesos i que eventualment podrien arribar a tallar el pas als seus vaixells en cas de conflicte; uns arguments molts semblants els que exhibia Donald Trump per justificar la seva "represa del canal". 

La bandera xinesa oneja davant la seu de CK Hutchison a Hong Kong (Reuters/Tyrone Siu)

El primer ministre de Hong Kong, John Lee, molt afí a Pequín, va afirmar que "qualsevol transacció ha de complir els requisits legals i regulatoris i el govern se n'ocuparà d'acord amb la llei i la normativa" quan, normalment, les adquisicions d'empreses de Hong Kong i estrangers no han de sol·licitar massa aprovacions oficials.  

Divendres, el regulador del mercat xinès va anunciar que obria una investigació antimonopoli a la venda dels ports de CK Hutchinson "per protegir la lliure competència i salvaguardar l'interès públic". Una investigació, segons els experts, si més no curiosa si es té en compte que els ports que Hutchinson es vol vendre són tots a l'estranger.

Per tant, sembla que Xi Jinping hauria ordenat frenar o entorpir l'operació de compravenda dels ports. Segons l'agència Reuters, l'acord no està cancel·lat, però s'endarreriria almenys fins a l'estiu i no hi ha garanties que s'acabi completant amb èxit. Les accions de CK Hutchinson han caigut més d'un 7% els últims dies. 

El portaveu del departament d'Estat dels EUA ha reaccionat assegurant que "som conscients dels comentaris fets per la Xina. Tampoc és una sorpresa que el Partit Comunista Xinès estigui enfadat amb aquesta adquisició que reduirà el seu control sobre l'àrea del Canal de Panamà".

La incògnita ara, si no hi ha una sorpresa i es firma l'acord demà, és com respondrà Trump, ja que Xi Jinping haurà aconseguit avortar un dels grans objectius d'aquest inici de mandat. Justament demà està previst que el president nord-americà anunci una nova ronda històrica d'aranzels a tots els països del món, inclosa la Xina. Reprendrà de nou Trump la retòrica contra Panamà com va fer al principi del seu mandat?

Atrapat en la lluita entre superpotències, queda Panamà, un país oficialment neutral de només 4,5 milions d'habitants, que es pensava que podria canviar de bàndol sense prendre mal i comprova com desenganxar-se de la Xina no li serà tan fàcil. 

ARXIVAT A:
Estats UnitsDonald Trump Xina
Anar al contingut