La Xina suspèn les adopcions internacionals

El govern xinès ha anunciat que suspèn les adopcions internacionals, després de més de tres dècades de permetre-ho, a conseqüència de la política de fill únic. El canvi s'explica en gran part per la crisi demogràfica que viu el país.

"La Xina no enviarà nens a l'estranger per a la seva adopció", ha anunciat la portaveu del ministeri d'Afers Estrangers, Mao Ning, que s'ha limitat a agrair el paper de les famílies adoptants:

"Expressem el nostre agraïment a aquells governs i famílies estrangers, que volen adoptar nens xinesos, per la seva bona intenció i l'amor i la bondat que han demostrat"

La portaveu del ministeri d'Afers Estrangers ha explicat que s'admet, com a excepció, l'adopció per part de familiars dels menors que hagin nascut a la Xina, d'acord amb la tendència internacional.

17 adopcions pendents a Catalunya

Més de 160.000 nens xinesos, sobretot nenes, han estat adoptats per famílies de tot el món des de 1992, quan la Xina va obrir les portes per primera vegada a l'adopció internacional. Més de la meitat han anat als Estats Units, segons xifres de l'organització China's Children International. 

A Catalunya hi ha 17 famílies amb processos d'adopció oberts, segons calcula el president de l'Associació de Famílies Adoptants a la Xina, Francesc Acero, que ha dit a Catalunya Ràdio que "el compromís del govern xinès és acabar de tramitar aquestes adopcions".

La Xina ja havia aturat, a la pràctica, les adopcions internacionals, segons Francesc Acero, perquè "l'espera estava en 13 o 14 anys i fa temps que no acceptaven més expedients".

La política d'adopcions també ha canviat en alguns països d'acollida. Al maig, els Països Baixos van prohibir als seus ciutadans adoptar nens de països estrangers. Tampoc es pot a Dinamarca, on l'única agència d'adopció ha decidit no continuar.

Crisi demogràfica

Fa dos anys que la Xina perd població i l'Índia l'ha superat com el país més poblat del món.

La població està envellint i la taxa natalitat és una de les més baixes del món. El govern intenta incentivar les dones a tenir fills, però no se'n surt. Entre els factors que ho expliquen, hi ha el cost de la cura dels infants, sobretot de l'educació, barrejat amb les preocupacions per la seguretat laboral i les perspectives de futur en una economia que es desaccelera.

Tenir un fill únic permet concentrar en ell tots els recursos i l'atenció de la família.

La Xina va aplicar una política rigorosa del fill únic el 1979, sota la presidència de Deng Xiaoping, per contrarestar els problemes socials, econòmics i mediambientals de la superpoblació. Moltes van triar quedar-se només els nens i donar les nenes en adopció, perquè s'espera que el fill tingui cura de la família, quan els pares es facin grans.

Per frenar l'envelliment, a partir del 2015 va permetre tenir dos fills i ara fa tres anys que es permet tenir-ne un tercer.