L'abstenció, una incògnita per al 23J: com afecta i diferències amb el vot nul o en blanc

Els resultats de les eleccions municipals del maig van portar Pedro Sánchez a la convocatòria electoral d'urgència per al 23J. L'avanç de l'extrema dreta i els pactes postelectorals que s'intuïen amb la dreta van ser la justificació. Davant d'aquest escenari, els partits aprofiten la campanya electoral per mobilitzar l'electorat, però els dubtes planen sobre si l'elevat abstencionisme es mantindrà en uns comicis marcats per la calor i les vacances en un horitzó imminent.

I és que si l'abstenció fos un partit, a les generals del 2019 hauria guanyat les eleccions. Aleshores, un 30% de l'electorat va decidir quedar-se a casa. Malgrat ser una xifra que pot semblar elevada, els experts coincideixen que són els comicis que més mobilitzen la ciutadania.

"Hi ha una part de la ciutadania que considera que les eleccions generals són les més importants i potser prefereix no participar en les eleccions que considera de segon ordre, les de Parlament."

El politòleg i actual director del Centre d'Estudis Opinió (CEO), Jordi Muñoz, argumenta que hi ha certa desafecció política a Catalunya quan es tracta d'unes eleccions generals, però afegeix que "també hi ha qui considera més importants les eleccions al Parlament, però majoritàriament també tendeix a votar en massa a les generals".

Tradicionalment, en unes eleccions a les cambres espanyoles, l'abstenció acostuma a oscil·lar entre el 25% i el 30%. Els comicis que van registrar l'abstenció més alta van ser els que es van celebrar l'abril del 2016. Eren una repetició electoral i, aleshores, el 36,58% a Catalunya i el 33,5% a Espanya va decidir abstenir-se. Les que menys abstenció van registrar van ser les primeres després de la dictadura, el 1977. En aquell moment, el 16,86% a Catalunya i el 21,20% a Espanya no va exercir el seu dret a vot. Es calcula que el 20% de la ciutadania amb dret a vot s'absté habitualment, per això Muñoz apunta a una abstenció estructural que respon a unes característiques determinades.

"L'abstenció respon a una desconnexió del sistema polític i això s'expressa en les persones de nivell socioeconòmic més baix. També hi ha un component generacional molt fort; al nostre país, l'abstenció té un marcat caràcter juvenil."

L'abstencionisme no beneficia l'extrema dreta

A Catalunya, a les hipotètiques causes de l'abstencionisme per als propers comicis s'hi ha de sumar, també, una alta desafecció política dins del sector independentista, que ja es va fer evident el 28 de maig i que ara les enquestes corroboren per a les generals.

Algunes figures de renom i entitats com l'ANC es van arribar a plantejar una crida a l'abstenció o al vot nul. Una mostra de càstig als partits independentistes i de rebuig a l'estat espanyol que finalment els socis i sòcies de l'entitat van desestimar amb un 59,71% dels vots. En la mateixa línia, els partits sobiranistes apel·len, durant la campanya, al vot massiu per fer front a l'auge de la dreta i l'extrema dreta del PP i Vox. Segons els experts, però, no és cert que quedar-se a casa i no anar a votar beneficiï l'extrema dreta.

"L'abstenció, en si mateixa, ni beneficia ni perjudica ningú en concret, sinó que depèn de les circumstàncies del moment."

El politòleg i doctor en ciències polítiques de la UPF Toni Rodon justifica que el context determina la mobilització diferencial d'alguns grups polítics respecte a d'altres, però que, com els vots nuls, tan sols perjudica la formació per la qual el votant s'hauria decantat. En canvi, els vots en blanc sí que comptabilitzen i encareixen l'obtenció dels escons.

El transvasament de vots, un element electoral important en els resultats

El bipartidisme va marcar els primers anys, dècades fins i tot, a Espanya, però l'aparició de nous partits va capgirar-ho tot. Malgrat que en alguns casos la falta de definició ideològica d'aquestes noves formacions va robar vots a alguns partits, els analistes remarquen que el transvasament de vots acostuma a ser dins d'un mateix bloc ideològic. Jordi Muñoz explica: "A Catalunya això passava molt durant els anys del procés. Hi havia trapassos entre partits sobiranistes o no sobiranistes, però difícilment entre blocs".

El transvasament de vots pot tenir una incidència més elevada en les províncies on hi ha menys diputats en joc. És en aquests casos on els partits grans d'un bloc ideològic poden preferir que els partits més petits del mateix bloc obtinguin un millor resultat que ells mateixos. Això es deu al fet que, en aquestes circumscripcions, els darrers escons es poden disputar entre partits més petits, tal com exemplificava el director del CEO: "En algunes províncies, el PSOE, per exemple, preferiria que Sumar quedés tercera força per davant de Vox abans que ells quedessin més a prop del PP."