L'àcid hialurònic, una moda que cada cop atreu més noies i que no està exempta de risc

"No em sento molt insegura, però ho volia provar, perquè tinc el llavi de baix més gros que el de dalt i em vull veure amb els dos més gruixuts." Ho explica la Irene Pérez, de 18 anys, just abans que li injectin àcid hialurònic als llavis. Un tractament estètic cada cop més freqüent i que es fan noies cada cop més joves, sobretot per la influència de les xarxes socials.

No és només una sensació. Les dades de la Societat Espanyola de Medicina Estètica (SEME) ja apunten a aquest canvi de paradigma dins el sector. Fa només quatre anys, l'edat mitjana d'accés a la medicina estètica era de 35 anys. Ara és de 20. I són sobretot noies que demanen bòtox i farciment d'àcid hialurònic als llavis.

"Sempre havíem tingut nois i noies joves que venien a tractar-se per seqüeles de l'acné o per sobrepès. El que ens ha cridat l'atenció han estat tractaments purament de modificació de trets facials."

Són tractament per augmentar els llavis, els pòmuls o canviar la forma del nas, explica la doctora Petra Vega, metgessa i tresorera de la Societat Espanyola de Medicina Estètica (SEME).

Dels 626.778 tractaments facials que es van fer a Espanya el 2021, un 32 % eren amb àcid hialurònic. I gairebé la meitat de les dones que s'han fet una intervenció d'aquest tipus, el 46,5 %, tenen menys de 35 anys.

"Sempre en parlem amb les amigues", explica la Irene. "Quan els vaig dir que em posaria llavis, totes em deien que elles també ho volien fer. Sempre n'hi ha alguna que es vol posar llavis, canviar la forma del nas… en parlem molt sovint", diu.

L'àcid hialurònic, una "revolució" de la medicina estètica

Tots aquests tractaments es fan injectant àcid hialurònic, una molècula que és present al nostre cos de manera natural. "Per exemple, una persona de 70 quilos té 15 grams d'àcid hialurònic repartit per molts teixits, sobretot a la pell", comenta la vicepresidenta de la Societat Catalana de Cirugia Plàstica, Reparadora i Estètica, Ana Margarita Torres Maczassek.

Des de fa uns anys, aquesta substància es modifica lleugerament i es fa servir per a tractaments estètics. De fet, la resta de materials que es feien servir fins llavors pràcticament s'han eliminat del mercat.

L'àcid hialurònic és versàtil, "relativament fàcil de posar", explica Vega, i es pot aplicar a diferents parts del cos. A més a més, el tractament val entre 300 i 500 euros, un preu menor que el d'altres intervencions estètiques.

Però el que l'ha convertit en el rei de la medicina estètica és que és reversible. En un màxim d'un any, el cos l'absorbeix i no en queda rastre. "I, a més a més, té antídot. En cas de problemes, apliquem hialuronidasa i fem desaparèixer l'àcid", assenyala la tresorera de la SEME.

Efectes adversos de l'àcid hialurònic

Això sí, no és un tractament exempt de risc, sobretot si no l'aplica personal sanitari.

Entre els efectes adversos hi ha al·lèrgies, reaccions anafilàctiques, traumatismes per la punxada o bé granulomes, és a dir, que el cos l'encapsuli perquè no reconeix el producte. En casos més greus, però molt poc freqüents -diu Vega-, es pot cloure algun vas sanguini.

Les xarxes socials i les influencers, factors determinants

L'eclosió d'aquest tractament entre les persones més joves no s'entendria sense el paper determinant que hi han jugat les xarxes socials. Especialment, els filtres d'Instagram, que permeten retocar la mida dels ulls o dels llavis.

Abans de rebre la punxada, moltes noies ja han fet proves abans de com els quedarà i, sobretot, ja s'han acostumat a veure's així.

"Et poses a fer-te una foto i és molt fàcil aplicar un filtre i veure't amb els llavis més grossos o el nas més petit."

També les influencers han contribuït a donar a conèixer aquests tractaments. "Cada poc temps veus que una influencer s'ho ha fet", comenta la Irene, que admet que "a poc a poc" això la va animar a fer-s'ho.

Les publicacions d'operacions estètiques o tractaments són habituals a xarxes com Instagram o TikTok. Els mateixos professionals sanitaris expliquen el procés i fan publicitat de les seves clíniques.

Les creadores de contingut defensen que ho fan per ser transparents i per trencar tabús. Però hi ha qui hi veu, també, la llavor per crear noves necessitats a noies que mai no s'havien plantejat fer-se un tractament com aquest. 

La pressió estètica cap a les dones

L'increment d'intervencions estètiques preocupa alguns sectors, que hi veuen, al darrere, la pressió estètica que pateixen les dones al llarg de la seva vida per encaixar en els cànons de bellesa establerts.

Emma Baudais, educadora del Centre Jove d'Atenció a les Sexualitats (CJAS), que fa tallers amb adolescents i joves, creu que la pressió estètica "ha existit sempre", però avui té unes eines que abans no tenia.

"Què fan aquestes xarxes socials? Alimentar aquesta comparació constant, aquesta idea que el més important en una dona és el seu físic, la seva aparença i agradar als altres."

Amb tot això, no sorprèn que les noies estiguin cada cop menys còmodes amb la seva imatge i busquin acostar-se a ideals de bellesa sovint inassumibles. De fet, algunes dades ja ho apunten. Per exemple, una enquesta que l'Agència de Salut Pública de Barcelona va fer l'any passat assenyalava que més del 63% de les noies d'entre 13 i 19 anys no estaven satisfetes amb el seu cos.

Veure's més bé, sentir-se més bé?

La Paula Ribera té 29 anys i ja en fa alguns que visita centres de medicina estètica. "Després de la pandèmia em veia amb mala cara", explica. I per això va decidir posar-se àcid hialurònic al voltant dels ulls i de la boca.

Tres anys abans se n'havia posat als llavis per tenir-los més molsuts: "Era un tema que ja coneixia i crec que fer-se tractaments per prevenir i veure't més bé... per què no, oi?"

Algunes influencers asseguren que es fan aquests tractaments "per salut", però la cirurgiana plàstica Ana Margarita Torres creu que és un argument poc sòlid: "Si tu t'infiltres àcid hialurònic als llavis no estàs fent res per la teva salut. Però és cert que hi ha tractaments que poden ajudar el pacient a veure's més bé."

La doctora Vega considera que aquestes intervencions s'haurien de fer només quan hi hagi "una base sòlida", és a dir, quan hi ha asimetries en alguna part de la cara o per harmonitzar les faccions. Per exemple, diu, si una persona té els ulls i el nas grossos, però els llavis molt estrets.

"Als 20 anys això et pot acomplexar molt, i llavors sí que, amb la intervenció, estem fent també un tractament emocional."

Per a Vega, en aquests casos de noies joves "cal fer un estudi molt més psicològic que el que fem amb una persona adulta".

Més educació per acceptar els cossos

Les veus expertes creuen que cal treballar per aconseguir que acceptem els cossos tal com són. Baudais demana "no assenyalar la dona" que decideix operar-se o sotmetre's a un tractament estètic: "El problema no és que una dona es vulgui operar. Ens hem de preguntar quin és el factor que està fent que aquesta dona es vulgui operar".

I aquí hi veu la pressió estètica i una societat patriarcal: "És aquí on hem d'apuntar, cap a aquesta societat, aquesta violència masclista, que és un problema estructural i de base".

Un problema amb una solució que, diuen, passa, en primer lloc, per regular la publicitat de la medicina estètica, però, sobretot, per fomentar una educació crítica amb els cànons de bellesa i amb la necessitat d'assemblar-nos al que no som.