L'acord per la COP29 s'encalla entre la indignació dels països del Sud Global
Les negociacions a la COP29 es compliquen. Després de passar tota la nit negociant, aquest dissabte al migdia s'esperava un nou text de la presidència que no ha arribat. A primera hora de la tarda a Bakú, les presidència ha cridat els països per fer consultes sobre un nou document. Uns moments més tard, països del Sud Global han sortit de la sala per explicar que no pensen tornar a incorporar-se a les negociacions fins que el nou text no reculli les seves demandes.
A la porta d'una de les sales de negociacions, Mohamed Adow, ha explicat que "el text que hi ha sobre la taula no és prou bo" i han al·legat que se senten exclosos del procés de redacció i que no hi ha reflectit cap dels seus interessos. Per tant, han decidit marxar de la sala fins que la presidència no reculli les seves propostes i torni amb un nou text. Més tard, a través de les xarxes socials, Adow ha explicat que:
"Els països menys desenvolupats i els estats insulars, les veus morals de la justícia climàtica, han abandonat les converses ja que es neguen a associar-se a un text que soscavi l'acció climàtica durant la propera dècada."
Cedric Schuster, negociador de Samoa, en nom del grup d'estats insulars també s'ha mostrat insatisfet i considera que no els han escoltat.
"Hem vingut a aquesta COP per a aconseguir un acord just i sentim que no ens han fet ni cas"
La cimera no avança
A l'altra banda de la negociació hi ha els països rics, els que han de pagar als països en desenvolupament per a l'acció climàtica, i alguns portaveus també s'han mostrat descontents amb alguns dels posicionaments.
La ministra alemanya, Annalena Baerbock, ha acusat els estat petroliers de fer "jocs geopolítics" i maniobres "enganyoses" durant les negociacions a contrarellotge. També ha volgut expressar que els europeus, la UE, negocia en bloc, no permetran que els països més vulnerables del món "siguin estafats per alguns dels nous emissors rics i alimentats per combustibles fòssils, i en cas de dubte, fins i tot amb el suport de la presidència de la COP29".
L'enviat climàtic dels Estats Units, John Podesta, després que s'aturessin les negociacions ha declarat que "tant de bo sigui la tempesta abans de la calma". Mentre caminava envoltat de periodistes s'han sentit crits cap a ell de "vergonya" com a resposta pel bloqueig de les negociacions del finançament climàtic.
Negociacions a contrarellotge
La xifra del nou objectiu de finançament climàtic no es va posar sobre la taula fins a l'últim dia de la cimera que hauria d'haver acabat aquest divendres. La xifra dels 250 mil milions de dòlars anuals pel finançament climàtic no convenç els països del Sud Global que esperen aquesta ajuda. Allargar la cimera és contraproduent, ja que moltes delegacions han de marxar i no es poden permetre estar-se més dies a Bakú. Si no hi ha avenços en les properes hores, tancar la cimera sense acord o per falta de quòrum cada cop és més plausible.
A principis de novembre, la cimera de la biodiversitat també es va allargar més del previst i va acabar sense acord per falta de quòrum. L'escull també va ser el finançament.
En aquesta ocasió, el reglament diu que dues terceres parts dels països hi han d'estar presents per arribar a un acord. Això suposaria que haurien de quedar-se a Bakú fins al final de les negociacions més de 130 països.