L'acord sobre el futur de Gibraltar entre la UE i el Regne Unit, "a un petó de distància"

El llarguíssim contenciós entre Espanya i el Regne Unit per Gibraltar no s'acabarà aquest cap de setmana, però comença a veure-s'hi un final. De fet, el futur tractat legal sobre l'estatus del penyal podria ser "a un petó de distància", segons ha assegurat aquesta tarda el ministre principal de Gibraltar, Fabian Picardo.

"En anglès diríem que ho tenim a una escopinada, però és més maco dir que ho tenim a un petó de distància."

Un progrés que ha confirmat, minuts més tard, el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, que ha assegurat que "avui no ha estat un dia més de negociacions", sinó "un dia d'avenços per a l'acord en relació amb Gibraltar, un dia productiu", tot i que no ha donat cap detall sobre què s'ha acordat en concret "per protegir les negociacions":

"Hem arribat ja a acords sobre línies polítiques generals en l'aeroport, en béns i en mobilitat. També hem acordat no entrar a donar més detalls sobre aquestes línies polítiques perquè la negociació es troba en el moment àlgid i volem que arribi a bon port."

Acords generals sobre aeroport, béns i mobilitat

Després de divuit rondes de negociacions tècniques que han durat mesos, aquesta tarda s'han reunit a Brussel·les el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, el seu homòleg britànic, David Cameron, el ministre principal de Gibraltar, Fabian Picardo, i el màxim responsable europeu de les negociacions sobre el Brexit, Maros Sefcovic, que és qui ha liderat les converses sobre el futur del penyal i dels milers de persones que hi viuen, hi treballen o s'hi desplacen diàriament.

La reunió ha durat quatre hores i entre els temes que hi havia sobre la taula destacaven com suprimir la tanca, com fer que Gibraltar s'incorpori a l'espai Schengen i el control fronterer de ports i aeroport, un control que no queda clar qui hauria d'assumir, si agents britànics, espanyols o el Frontex, l'agència europea de fronteres, almenys durant un temps.

No s'ha donat absolutament cap detall dels acords assolits a la reunió, però sí que s'ha fet públic un comunicat conjunt entre totes les parts, en el qual s'ha insistit en "l'atmosfera constructiva", els "avenços significatius" i el "compromís compartit de culminar un acord UE-Regne Unit que asseguri un futur de prosperitat per a tota la regió". També en què "s'han acordat línies polítiques generals, incloses les de l'aeroport, béns i mobilitat":

"Aquest acord portarà confiança, seguretat jurídica i estabilitat a les vides i a la qualitat de vida de les persones de tota la regió, sens perjudici de les posicions jurídiques de cadascuna de les parts."

Quan el Regne Unit va sortir de la Unió Europea, un dels punts que va quedar congelat va ser la situació de Gibraltar en aquest nou context. I més tenint en compte que el 96% dels gibraltarenys van votar en contra del Brexit, per la por de quedar aïllats i tenir una vida i una mobilitat més difícils, pel fet de viure en una zona clau per al control del Mediterrani i també d'una de les fronteres sud de la Unió Europea. Gibraltar és una ciutat de menys de 7 quilòmetres quadrats, amb fiscalitat pròpia, més de 20.000 empreses registrades i on gairebé no hi ha atur.

Per això, aquest acord és clau per als més de 32.000 gibraltarenys, els 15.000 treballadors espanyols que cada dia travessen la reixa fronterera per anar a treballar en territori britànic, els més de 270.000 veïns de la comarca espanyola limítrof del Camp de Gibraltar i el conjunt d'empreses que interactuen a banda i banda de la petita duana.

La majoria de treballadors espanyols que s'hi desplacen diàriament venen de municipis com la Línea de la Concepción, la ciutat andalusa més propera a Gibraltar, que té una de les taxes d'atur més altes de l'estat (33,55%).

El 9 de juny, data límit?

Totes les parts han insistit que confien tancar un text legal "en les pròximes setmanes". Preguntats sobre si l'acord serà possible abans del 9 de juny, que hi ha eleccions europees, Albares només ha dit que, si fos per Espanya "es tancaria demà mateix" per poder-lo aplicar "de seguida que es pugui". Però la realitat és que si no es firma cap text abans de les eleccions del juny, es podria endarrerir mesos pels canvis que hi pugui haver en la constitució del Parlament Europeu.

A això s'hi suma el fet que el Regne Unit celebra eleccions generals el gener del 2025, cosa que podria suposar un canvi de govern i d'equip negociador i un nou retard de mesos, com ja va passar el 2023.

D'on ve el conflicte?

Els conflictes entre Gibraltar i Espanya es remunten al segle XVIII, quan el penyal va passar a sobirania britànica. Des d'aleshores, Espanya ha reivindicat Gibraltar com a territori propi. Tot i el Brexit, el penyal va quedar fora dels acords sobre la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, que es va fer efectiva el 31 de desembre del 2020. Des de llavors, les tres parts implicades busquen la manera de trobar un nou estatus pel penyal que sigui més pràctic per a tothom.

La disputa és antiga, però la temperatura no ha estat sempre la mateixa. Amb Aznar, hi va haver un intent d'aproximació quan Josep Piqué era ministre, però va fracassar perquè Madrid es negava a dialogar amb el govern del penyal.

Amb el govern de Zapatero hi va haver acostaments. Després va arribar Rajoy i va tornar l'enfrontament entre Londres i Madrid. Gibraltar llançava, llavors, blocs de ciment al mar per impedir la feina dels pescadors d'arrossegament. Madrid responia amb controls a la frontera.

L'etapa de Pedro Sánchez ha coincidit amb el Brexit, que van rebutjar el 96% dels gibraltarenys. Llavors, Espanya i el Regne Unit van signar un acord temporal l'últim dia del 2020, perquè a la pràctica els ciutadans de Gibraltar no notessin canvis. Això no ha impedit, però, que els 15.000 treballadors que travessen cada dia la tanca hagin de patir llargues cues, ja sigui de cotxes o de persones, en controls fronterers. L'acord que s'ha estat negociant tot aquest temps té com a objectiu posar fi a la inestabilitat.