L'activista indígena Elisa Loncon liderarà la redacció de la nova constitució de Xile

La convenció que ha de redactar la nova constitució de Xile s'ha constituït aquest diumenge escollint una dona maputxe com a presidenta: la lingüista i activista Elisa Loncon.

En assumir el càrrec, Loncon, de 58 anys, ha assegurat que la constitució que redactaran serà "plurinacional" i "intercultural", i respectarà els drets de les dones:

"Aquesta convenció que avui em toca presidir transformarà el país en un Xile plurinacional, en un Xile intercultural, en un Xile que no atempti contra els drets de les dones, contra els drets de les cuidadores, en un Xile que cuidi la mare Terra."

Loncon ha rebut la felicitació d'altres líders polítics sud-americans d'origen indígena, com és el cas de l'expresident de Bolívia Evo Morales:

Professora de mapudungun

Elisa Loncon va rebre en segona votació el suport de 96 dels 155 membres de l'anomenada "convenció constitucional", l'assemblea escollida al maig per elaborar la nova constitució.

És professora a la Universitat de Santiago d'anglès i de mapudungun, l'idioma del poble maputxe, l'ètnia indígena majoritària a Xile, i també s'ha dedicat des de fa dècades a l'activisme polític.

Les atribucions de Loncon com a presidenta no estan definides encara, i els pròxims dies la convenció, que és plenament paritària, ho ha de debatre.

17 escons reservats a indígenes

Precisament fa unes setmanes va ser una de les 33 signatàries d'un manifest que reclamava no limitar el funcionament de la convenció al reglament aprovat el novembre del 2019.

Loncon ocupa un dels 17 llocs reservats als pobles indígenes, un 11% dels 155 escons, mentre que la població indígena és de 2.185.000 persones, el 12,5% de la població total del país.

Manifestants i policies

La constitució de la convenció ha començat tard aquest diumenge degut al fet que la policia s'ha enfrontat amb manifestants que donaven suport als membres independents.

Molts s'han negat a seure perquè comencés l'acte fins que la policia no aturés el que han qualificat de "repressió policial".

Càstig als partits

Les eleccions del maig per escollir els 155 membres de la convenció van suposar una derrota dels partits tradicionals, sobretot els de dreta, que només van aconseguir 37 escons.

El canvi de constitució es va aprovar l'octubre amb un referèndum amb gairebé el 80% dels vots a favor, que també fa fixar que no hi participessin parlamentaris, sinó només ciutadans escollits expressament.

Procés engegat en les protestes del 2019

El canvi de constitució es va engegar el novembre del 2019 amb un pacte entre govern i oposició, i després de setmanes de protestes al carrer durament reprimides per la policia.

L'esclat el va provocar la pujada del preu del bitllet de metro a la capital, Santiago, i es va generalitzar a tot el país en protesta per les polítiques del govern conservador del president Sebastián Piñera.

La inestabilitat política de llavors va obligar a suspendre la cimera climàtica de l'ONU COP25, que finalment es va celebrar a Madrid.

Piñera li desitja "saviesa i prudència"

Ara, Piñera ha felicitat Elisa Loncon per l'elecció com a presidenta de la convenció constitucional, i li ha desitjat "saviesa, prudència i fortalesa":

Constitució de Pinochet

La Constitució actualment vigent a Xile es va aprovar el 1980, durant la dictadura d'Augusto Pinochet, president del país des del cop d'estat que va fer el 1973.

Aquesta Constitució, que no atorgava cap dret als pobles indígenes, ha estat reformada més de 50 vegades i se n'han modificat més de 250 articles.

El 2015, l'anterior presidenta, Michelle Bachelet, va intentar posar en marxa un procés constituent, però sense èxit.

Ara, la convenció constituent té 9 mesos per redactar la nova constitució, pot demanar una pròrroga de 3 mesos més, i està previst que al llarg del 2022 es pugui sotmetre a referèndum.