Protesta de dones iranianes contra la imposició del vel (Reuters/Moahamed Azakir)
Protesta de dones iranianes contra la imposició del vel (Reuters/Moahamed Azakir)

L'activista iraniana Roya Heshmati, fuetejada 74 vegades per una fotografia seva sense vel

La jove, que ha estat acusada d'"ofendre la moral pública" per part de les autoritats iranianes, també haurà de pagar una multa i té prohibit sortir del país durant tres anys

Actualitzat

74 fuetades, pagar una multa i la prohibició de sortir durant tres anys de l'Iran. Aquesta ha estat la condemna a la qual ha hagut de fer front la jove activista iraniana Roya Heshmati. El seu delicte, haver-se tret el vel en públic a Teheran, la capital de l'Iran, i publicar la fotografia a les seves xarxes socials.

Segons l'agència de premsa judicial Mizan Online, la sentència "s'ha executat de conformitat amb la llei i la xaria" i per "violar la moral pública" després que Heshmati hagi "fomentat la permissivitat en sortir de forma menyspreable en llocs molt concorreguts de Teheran". Tot i que la jove va ser detinguda fa uns mesos, fins aquest gener no s'ha aplicat la condemna.

Des de la revolució islàmica del 1979, el vel és obligatori a l'Iran per a totes les dones, que han d'amagar el coll i els cabells en llocs públics, però creixen les veus en contra. El Comitè de Dones del Consell Nacional de Resistència de l'Iran ha condemnat l'acusació de Heshmati. També l'organització de drets humans Hengaw ha denunciat els fets i diu que es tracta d'una "sentència inhumana".


En els últims mesos, cada vegada més dones han aparegut sense vel en llocs públics. Sobretot, després de la mort sota custòdia de Jina Mahsa Amini, la jove kurdoiraniana de 22 anys que va ser detinguda i colpejada fins a morir per l'anomenada "policia de la moral" del règim iranià, per no dur correctament el vel.

Aquest fet va desencadenar unes protestes i mobilitzacions sense precedents en la història recent de l'Iran. Des d'aleshores moltes dones s'han sumat a la denúncia i a treure's el vel. Però les protestes han estat reprimides violentament pel règim islamista. De fet, les autoritats han endurit el to i han anunciat més controls, també a les xarxes socials, després que, al setembre, el Parlament iranià votés a favor d'aquest enduriment per a qui violi els codis de vestimenta.

Protesta per la mort de Jina Mahsa Amini, davant del consulat iranià a Istanbul
Protesta per la mort de Jina Mahsa Amini davant del consolat iranià a Istanbul (Europa Press/Tolga Ildun)

L'origen: la mort de Jina Mahsa Amini

El 16 de setembre del 2022 Jina Mahsa Amini moria a la unitat de cures intensives d'un hospital de Teheran. Tres dies abans, la policia de la moral l'havia detingut per infringir els codis de vestimenta: duia el vel mal posat.

A dins de la comissaria, la van apallissar. Com a conseqüència, va patir una aturada cardíaca que la va deixar en coma, fins a la seva mort. Amini tenia 22 anys, era originària de Saqqez, al Kurdistan iranià, i feia poc que estudiava Dret a la Universitat.

La mort de la jove Amini va ser l'espurna que va fer esclatar el malestar acumulat durant anys pels rigors islàmics, les lleis misògines, l'atur, la creixent desigualtat i la corrupció del règim iranià.

El primer esclat va ser al funeral d'Amini, a Saqqez, quan moltes dones es van arrencar el mocador com a gest de solidaritat.

El malestar es va escampar arreu: dones de totes les edats, però sobretot joves, van liderar protestes massives als carrers de Teheran, i de les principals ciutats del país, amb el lema "Dona, vida, llibertat!" --"Jin, jiyan, azadí", en kurd--. Jina Mahsa Amini i el Moviment de Dones de l'Iran van guanyar el Premi Sàkharov 2023.

 

ARXIVAT A:
IranDrets humansFeminisme
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut